Les persones que viuen en camps de refugiats poden passar anys esperant-se fins que aconsegueixen el permís per establir-se en un país nou
Per Carla Vallet
Centenars de milers de persones obligades a desplaçar-se viatgen per l’Àsia, l’Àfrica, Amèrica o Europa, cansats però amb ganes de trobar una nova llar. Ho han deixat tot per viure en millors condicions, encara que no saben on podran establir-se ni com subsistiran.
En principi, la migració i l’estada en un camp de refugiats és una situació temporal. No obstant això, els tràmits per sol·licitar asil o protecció internacional es poden allargar durant anys.
Com a conseqüència, els camps de refugiats es converteixen en la casa de milers de persones de totes les edats, que s’esforcen per continuar les seves vides amb normalitat. Els més petits segueixen els estudis a les escoles de campanya gestionades per les ONG, mentre els adults col·laboren amb els cooperants o creen petits negocis per tirar endavant.
Segons dades de l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), una persona obligada a desplaçar-se pot passar una mitjana de 17 anys en un camp de refugiats fins que pot tornar al seu país o obtenir permís per establir-se en un de nou.
Cuando estalla una emergencia, ACNUR entrega material de primera necesidad: refugios, agua, comida o medicinas. Pero un refugiado pasa 17 años de media en un campo por lo que ACNUR trabaja en soluciones duraderas: educación, ayudas para emprender y medios de vida. pic.twitter.com/vE7xU7JJIN
— Comité español de ACNUR (@eACNUR) March 2, 2019
L’arribada al camp
Malgrat el cansament i la gana del viatge, els refugiats han de superar diversos tràmits administratius quan arriben al camp. Sense aquesta documentació, no es podrien instal·lar en aquests espais.
Un cop dins, reben productes bàsics: mantes, sabó, aigua… Les famílies s’instal·len en tendes de campanya o petites casetes prefabricades (de vegades se les han de muntar ells mateixos). Amb el pas del temps, van decorant aquests espais com si fossin casa seva.
https://twitter.com/dariopimpin/status/970000345232535554?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E970000345232535554&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20190619%2F462544849644%2Fcampo-refugiados-vida-condiciones.html
Les organitzacions que munten aquests camps han hagut de negociar prèviament amb les autoritats del país d’acollida. Els governs solen oferir terrenys en males condicions, ja que són els únics espais que estan disponibles.
El repartiment del menjar genera molta ansietat. Cada dia es distribueixen milers de quilos d’aliments, però no sempre hi ha prou racions per a tothom: de vegades, els refugiats s’han d’esperar durant hores en cues que es fan interminables.
Amb els serveis sanitaris passa el mateix. Amb sort, els refugiats tindran un centre de salut per cada 2.000 persones, amb pocs metges que no donen l’abast. Les mesures higièniques també són escasses: una latrina per cada vint usuaris.
Als camps més grans, que funcionen com petites ciutats, els refugiats visiten cada dia les oficines de les ONG i institucions internacionals per fer un seguiment de la seva petició d’asil. Si arriba el visat que tant esperen, podran entrar en algun país desenvolupat que els ajudi a oblidar l’infern que han viscut.
Informació elaborada en col·laboració amb la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
