Gustavo Petro aconsegueix el 50,44% dels vots i es converteix en el primer president d'esquerres del país
El líder de la coalició Pacte Històric, Gustavo Petro, ha aconseguit el 50,44% dels vots (prop de 11,3 milions d'electors) a les eleccions presidencials de Colòmbia i s’ha convertit en el primer president d'esquerres del país. Petro s'ha imposat a Rodolfo Hernández, candidat populista de dretes, que va aconseguir el 47% dels vots.
El 57,5% del cens electoral va participar en aquestes eleccions, la xifra més alta dels últims 20 anys. La dada mostra la importància d'aquests comicis per a la societat colombiana, que ha votat a favor del canvi polític després de dècades de governs de dretes.
Durant el discurs de victòria, Petro ha defensat un “gran acord nacional” que uneixi els partits polítics de totes les ideologies per superar els principals problemes que travessa el país: la pobresa econòmica que afecta fins a un 40% de la població, segons les últimes dades oficials, i la divisió provocada per l'històric conflicte entre el govern colombià i les guerrilles.
De fet, quan era jove, Petro va formar part d'una d'aquestes guerrilles: el Moviment 19 d'abril, un grup armat que combatia contra el govern per intentar imposar un sistema polític d'esquerres al país. Va ser arrestat al 1985 i va passar dos anys a la presó.
Petro té una llarga trajectòria en política: va ser diputat a la Cambra de Representants, alcalde de Bogotà (2012-2016), actualment és senador i ja s'havia presentat a les eleccions presidencials del 2018. Quan els seus oponents polítics li retreuen el seu passat violent, Petro respon que el va abandonar fa molts anys i que va ser un dels promotors del desarmament de les guerrilles.
El nou president busca promoure el desenvolupament social amb mesures com un ingrés mínim per combatre la pobresa, l'accés universal a la sanitat pública, la creació d'un Ministeri d'Igualtat per defensar els drets de les dones o garantir els drets del col·lectiu LGTBIQ+, com ara el matrimoni homosexual o el dret a adoptar.
La vicepresidenta de Gustavo Petro serà Francia Márquez, activista mediambiental i defensora dels drets de les comunitats indígenes i descendents dels esclaus africans, les més afectades pel conflicte armat amb les guerrilles.
Fi de cicle polític a Colòmbia
Els dos candidats que es disputaven la presidència de Colòmbia suposaven un trencament amb la política tradicional, fins ara liderada per la dreta: Gustavo Petro lidera una coalició d'esquerres, mentre que Rodolfo Hernández representa el populisme de dretes que ha triomfat en altres països com el Brasil, amb el president Jair Bolsonaro.
Les eleccions colombianes funcionen per un sistema de balotatge: tots els candidats es presenten a una primera ronda de votacions anomenada “primera volta” i, si no hi ha cap candidat que obtingui majoria absoluta (més del 50% dels vots), els dos candidats més votats passen la “segona volta” o votació final.
A la primera volta, celebrada el 29 de maig, Petro ja va ser el candidat presidencial més votat (40% dels vots), seguit d'Hernández (28%) i Federico Gutiérrez (23%), representant de la dreta tradicional. Així, els partits que han governat les últimes dècades a Colòmbia no van estar entre els més votats: això demostra el malestar de la població amb els polítics tradicionals.
Els últims presidents de Colòmbia: Álvaro Uribe (2002-2010), Juan Manuel Santos (2010-2018) o Iván Duque (2018-2022) eren tots empresaris amb grans fortunes vinculats a les elits polítiques del país, de tendència conservadora i de dretes.
L'esquerra s'obre pas a l’Amèrica Llatina
La victòria de Petro marca un canvi important en la política colombiana i confirma l'auge de l'esquerra a Amèrica Llatina, on diversos països han canviat de tendència ideològica a les últimes eleccions.
Al juny de l'any passat, el polític d’esquerres Pedro Castillo va guanyar les eleccions del Perú (però no va ser declarat guanyador fins a un mes després, ja que la candidata de la dreta va intentar impugnar el resultat). Al novembre, Xiomara Castro es va convertir en la primera dona presidenta d'Hondures i va posar fi a 12 anys de govern conservador. Un mes després, Gabriel Boric va guanyar les eleccions a Xile i va evitar l'entrada de l’ultradreta al poder.
Aquests nous líders d'esquerres s'uneixen a d’altres més antics, com Andrés Manuel López Obrador, que va suposar un gir polític a Mèxic el 2018; o Alberto Fernández, que governa a l'Argentina des del 2019. Molts d'aquests governants van felicitar Petro a les xarxes socials i van destacar el triomf de les esquerres a Amèrica Llatina.
Per milions de votants, els partits d'esquerres representen una nova oportunitat per fer un repartiment més just de la riquesa, reduir les desigualtats i acabar amb el favoritisme de la classe política, que sol beneficiar la classe alta i les empreses privades.
Però no sempre és així. Alguns líders d'esquerres han estat acusats de corrupció i de beneficiar els seus cercles més propers un cop arriben al poder. És el cas de l'ex president bolivià Evo Morales, que va acabar acollit com a refugiat a l'Argentina, o de l'ex president brasiler Lula da Silva, que va passar dos anys a la presó acusat de corrupció (ell sempre ha defensat la seva innocència i probablement es presenti a les properes eleccions).
D'altra banda, hi ha països amb sistemes polítics d'esquerres on no es respecten els drets més fonamentals, com la llibertat d'expressió o d'oposició política: és el cas de Cuba, on els opositors cubans són perseguits pel govern, o de Veneçuela, on la crisi política, econòmica i social ha provocat una de les crisis migratòries més greus del continent.
De moment, la victòria de Petro ha retornat l'esperança a milions de colombians que somien amb un país més just, amb oportunitats per a tothom.
