Com sabem si una imatge correspon realment a la informació que acompanya?
A les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació s’ha difós sovint la “foto de l’home que està dret al mar”: una imatge que es fa servir com a prova que hi ha falsos rescats al mar.
Un dels homes de la fotografia sembla que estigui dret a l’aigua, de manera que la resta de persones no s’estarien ofegant perquè podrien tocar el fons, si volguessin. Alguns usuaris afirmen fins i tot que “hi ha periodistes que paguen a refugiats per fer veure que s’ofeguen”.
Com podem comprovar si aquesta imatge és real?
Comprovar l’origen de la imatge
Google i altres cercadors ofereixen l’opció de “cerca inversa”, que permet utilitzar el cercador amb imatges en comptes d’utilitzar la cerca per paraules.
Si ho fem, trobem un vídeo de la cadena de televisió àrab Al-Jazeera, on s’aprecia l’arribada de la Guàrdia Costanera turca a una zona on ha naufragat una embarcació amb migrants a bord.
Amb això, ja podem saber que el rescat va ser real, que va tenir lloc enmig de la mar i que les persones estaven realment en perill.
Buscar altres imatges per a comprendre el context
Buscar altres imatges d’aquest mateix moment ens permet comprendre millor el context en el qual s’han produït els fets.
Si existeixen imatges del mateix fet des d’una altra perspectiva podem situar-lo millor i valorar si la foto és real o està trucada. En una cerca a Google trobem que la imatge inicial és més gran i en format vertical, i podem comprovar que la foto que circula a les xarxes havia estat retallada.
On i quan va tenir lloc el succés?
Aquesta fotografia es va convertir en imatge viral a diversos països d’Europa. Si realitzem una cerca de Google comprovem que l’Agencia France Press (AFP) ja havia buscat l’origen d’aquesta imatge per a comprovar si era o no real.
L’agència de notícies va aconseguir i va publicar la nota de premsa de la Guàrdia Costanera turca que certifica que el naufragi i el rescat van tenir lloc el 16 de desembre de 2015, any de l’anomenada “crisi dels refugiats”, al mar Egeu.
Podem preguntar a un expert en el tema?
El president de la Societat Nacional de Rescat a la Mar (SNSM) de Calais, Bernard Barron, després de veure el vídeo va indicar: “Veiem la presència d’unes restes materials a la dreta de la imatge, surant entre les aigües. Si aquestes restes són el que sembla, una mena de taula, l’home de negre pot estar-hi a sobre”.
Conclusió
Independentment de si aquest home està dret o no, la veritat és que es tracta d’un naufragi real i les persones de la imatge es trobaven en una situació de molt de perill.
Un terç de les consultes que arriben a Maldita estan relaiconades amb migració i refugi. Els rumors i notícies falses sobre aquestes persones reforcen el discurs de l’odi: doble motiu per a comprovar sempre abans de compartir.
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
