Vaga de guionistes a Hollywood

Els escriptors de sèries i pel·lícules es planten davant dels grans estudis de cinema i televisió per reclamar millores laborals

El Sindicat de Guionistes dels Estats Units (WGA, per les sigles en anglès) ha convocat una vaga indefinida que podria paralitzar la gravació de noves sèries i pel·lícules i fins i tot modificar l'emissió d'alguns programes de televisió, com els famosos late shows o les telenovel·les, on els guions s'escriuen amb poca antelació.

Els guionistes denuncien que tenen salaris molt baixos i defensen que haurien de rebre una part proporcional dels beneficis que les plataformes d’streaming i els estudis de cinema i televisió obtenen gràcies a les històries que escriuen. També reclamen treballar amb equips més grans, que incloguin diversos guionistes.

I posen sobre la taula un altre debat: l'ús d'intel·ligència artificial per escriure guions. Les productores defensen que els sistemes d’IA permeten abaratir costos, però els guionistes s'hi oposen perquè suposa una amenaça per a la seva feina i, a més, no ofereixen la mateixa qualitat en els guions.

Els salaris i condicions laborals dels guionistes estan establerts per un contracte entre el sindicat WGA, que compta amb més de 11.000 afiliats, i l'Aliança de Productors de Cinema i Televisió (AMPTP, sigles en anglès), que representa més de 350 empreses de producció de cinema i televisió als Estats Units.

Aquest contracte expirava l'1 de maig i, després de setmanes de reunions per intentar renegociar les condicions laborals, el 97,85% dels guionistes ha votat a favor de la vaga com a mesura de pressió per aconseguir les seves reivindicacions.

No és la primera vegada que els guionistes de Hollywood convoquen una vaga. Entre el 2007 i el 2008, durant poc més de tres mesos, ja van aconseguir paralitzar el sector televisiu. Sèries tan famoses com The Big Bang Theory, The Office, House, Lost o Breaking Bad van tenir menys episodis dels que s’havien planejat en aquella temporada per la falta d'escriptors.

Una nova manera de produir sèries i pel·lícules

L'aparició de plataformes com Netflix, HBO Max, Disney+ o Amazon Prime ha transformat el món de l'entreteniment audiovisual i, també, la manera de crear-lo. A diferència de la televisió i el cinema tradicionals, ara el catàleg de produccions és inacabable i ofereix una gran varietat d'opcions per a tots els gustos.

El problema d'aquest model és que obliga els guionistes a treballar amb uns temps més ajustats i en equips més petits, perquè els estudis planifiquen diverses sèries alhora i volen estalviar costos de personal.

Alhora, les sèries són més curtes, tenen menys capítols i restringeixen el nombre de decorats o arguments, fet que dificulta la feina dels redactors. Els guionistes poden passar mesos treballant en una idea abans que l'estudi l'aprovi definitivament, i durant aquest temps cobren menys que si la sèrie ja s'estigués emetent.

Un dels orígens d'aquest nou model va ser la pandèmia de covid, que va disparar el consum de continguts online. Cada vegada es produïen més sèries i pel·lícules, però les condicions laborals dels guionistes havien canviat: el confinament i les restriccions obligaven a treballar des de casa, sense reunions presencials ni desplaçament als sets de rodatge.

Aquesta situació va permetre estalviar molts diners als estudis i productores, que intenten mantenir el mateix sistema tres anys després. No obstant això, les plataformes d’streaming s'han convertit en tot un negoci i els beneficis han augmentat, per això els guionistes reclamen una millora dels contractes.

Els sindicats als Estats Units

Estats Units és un país amb un sistema capitalista: això vol dir que els negocis i empreses privades són la principal font de riquesa al país. En aquest sentit, les lleis i polítiques es creen per protegir els interessos privats.

Aquest model es diferencia del sistema socialista, com el que hi ha a la majoria de països europeus, en el qual el govern intervé de forma més directa en l'economia i imposa una regulació a les empreses per tal de garantir una sèrie de drets socials i laborals.

El model estatunidenc permet que les empreses creixin i es facin molt riques, lliures del control de les autoritats. El problema és que no hi ha una legislació a nivell federal (aplicable a tot el país) que protegeixi els drets dels treballadors de manera generalitzada. 

En aquest context, els sindicats representen la principal alternativa per defensar els drets laborals, però no són gaire habituals als Estats Units: només un 10,1% dels treballadors estatunidencs són membres sindicals, segons les últimes estadístiques oficials. I la representació és encara més petita al sector privat, on només el 6% dels empleats estan sindicats.

Malgrat tot, el cas dels guionistes demostra que unir-se és una estratègia més per defensar els drets col·lectivament i obtenir resultats. L'aturada en la producció, enregistrament i emissió de continguts audiovisuals podria generar milers de milions de pèrdues, per la qual cosa els estudis i productores es veuran obligats a negociar si volen mantenir el negoci.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!