El 25 de desembre de 1914, els exèrcits van deixar les armes de banda i van compartir un dia de pau
La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte de trinxeres. Al Front Occidental, a la frontera entre França, Alemanya i Bèlgica, els soldats francesos i britànics s’enfrontaven als alemanys en unes condicions extremament difícils.
Els soldats passaven setmanes i fins i tot mesos en aquells forats cavats sota terra. Passaven gana i fred, dormien al costat de les rates i els dies eren tots iguals. T’imagines passar el Nadal en aquestes condicions?
El 25 de desembre de 1914, l’esperit nadalenc va motivar soldats de tots dos bàndols a abandonar les seves posicions i aventurar-se en “terra de ningú”, que és com es deia l’espai que separava les trinxeres de tots dos bàndols.
En aquest terreny neutral, francesos i britànics van conversar pacíficament amb els alemanys, els seus enemics declarats en la guerra. També van intercanviar regals, van fer enterraments per als seus morts i fins i tot van jugar un partit de futbol.
Hoy es 24 de Diciembre y se cumplen 103 años del día que el fútbol detuvo una guerra. En plena Primera Guerra Mundial entre sangre y lágrimas hubo tiempo en Nochebuena para limar asperezas jugando al fútbol. Se llamó “Tregua de Navidad”. pic.twitter.com/hVGqMbHVfV
— Eibar – Sestao…X (@eibarsestaoX) December 24, 2017
Nadales entre trinxeres
La Treva de Nadal va ser un dels moments més emotius de la Primera Guerra Mundial.
A la fi de 1914, els soldats de les trinxeres patien un hivern molt fred. A tots dos bàndols es deia que la guerra seria curta, però el conflicte s’havia estancat i els exèrcits s’estaven a les trinxeres. Esperaven el moment més indicat per atacar.
“Qui desitja que la guerra continuï no pot ser considerat mai més un ‘ésser humà’. La desesperació a territori enemic no pot ser més gran, i a casa també”
CARTA D’UN SOLDAT ALEMANY L’OCTUBRE DE 1914
Aquest era el trist estat d’ànim dels soldats que havien estat destinats al Front Occidental. De sobte, a la Nit de Nadal de 1914, des de les trinxeres alemanyes es van sentir les veus d’alguns soldats que cantaven nadales.
En alguns punts del front de batalla, les trinxeres dels dos bàndols quedaven molt a prop, amb prou feines 30 metres. Així que quan els alemanys cantaven, els francesos i britànics els sentien cantar.
“Primer els alemanys cantaven una de les seves nadales i després nosaltres cantàvem una de les nostres […] Vaig pensar que era una cosa realment extraordinària: dues nacions juntes cantant la mateixa nadala enmig d’una guerra”
CARTA DEL SOLDAT BRITÀNIC GRAHAM WILLIAMS
Celebrant el Nadal amb l’enemic
El matí del 25 de desembre, alguns soldats alemanys es van aventurar a sortir a la terra de ningú portant cartells en anglès que deien “No dispareu”. A poc a poc, britànics i francesos van deixar les seves armes i es van acostar als seus enemics.
“Podia veure amb els meus propis ulls el que poques hores abans hauria cregut una bogeria. Alemanys i anglesos, fins a aquell moment enemics ferotges, s’estrenyien les mans, xerraven i intercanviaven objectes”
CARTA DEL SOLDAT ALEMANY JOSEF WENZL
A més de jugar a futbol amb una pilota que guardaven els soldats britànics, els exèrcits enemics van intercanviar roba, menjar i tabac, van ensenyar-se fotos dels familiars i van enterrar els soldats morts.
Tot va passar sense que els polítics i generals sabessin res d’aquesta treva. Per això, al final del dia, els tres exèrcits van tornar a les seves trinxeres i la van donar per finalitzada. Simpatitzar amb l’enemic estava prohibit i podia suposar greus conseqüències.
La Treva de Nadal representa un moment de llum enmig de la terrible guerra que es lliurava a Europa. Per un dia, soldats que havien estat educats en l’odi cap a l’enemic van canviar les armes pels riures i es van retrobar amb la seva humanitat.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
