Les migracions internacionals entre països continuen creixent a causa dels conflictes armats, la pobresa i els desastres naturals
El nombre de migrants internacionals que van marxar de casa seva i del seu país per buscar una nova vida va ascendir a 281 milions el 2020, segons l'últim informe de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). Aquesta xifra va superar els 272 milions de l'any passat i va marcar un nou rècord en els moviments migratoris.
La migració és el moviment de persones fora del seu lloc de residència habitual cap a una nova residència, ja sigui a través d'una frontera internacional o dins d'un mateix país, segons la definició de la OIM.
La majoria de les persones migren a altres països per motius relacionats amb la feina, la família o els estudis. Ara bé, d’altres es veuen obligades a abandonar casa seva per situacions més perilloses, com els conflictes armats, la pobresa o els desastres. En molts casos, aquesta fugida suposa la mort dels migrants.
Enguany 4.418 persones han mort en el procés migratori cap a un destí internacional, segons dades de la OIM, però podrien ser moltes més perquè no hi ha un registre oficial de tots els moviments. Des del 2014, més de 45.000 persones han mort intentant arribar a un nou país, i la ruta del Mediterrani central és la més perillosa i mortífera.
Entre els migrants també hi ha refugiats que han fugit del seu país per escapar de les guerres, la violència i la persecució. La xifra de refugiats també va arribar a nivells rècord el 2020, amb 26,4 milions de refugiats a tot el món. Encara que representen una part molt petita del total de migrants, els refugiats són els que més ajuda i recursos necessiten per sobreviure.
D'on vénen i cap a on van
En l'actualitat hi ha diverses rutes migratòries al món. Aquestes solen unir els països en vies de desenvolupament, amb menys recursos i condicions de vida més vulnerables, amb països que tenen economies més grans, on els migrants busquen establir-se per tenir una nova oportunitat.
Una de les regions que més migrants rep és Europa: aquest continent s'ha convertit en la destinació de milions de persones procedents del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica. Es calcula que el 2020 més de 40 milions de migrants internacionals vivien en països del continent europeu: això inclou tant les persones desplaçades per motius de feina o estudis, com els refugiats que fugen de la guerra en altres països.
Un dels principals focus de migració cap a Europa ha estat el conflicte de Síria, que ha deixat a més de 5 milions de refugiats i 6,6 milions de desplaçats interns, segons dades de l'ACNUR. La situació també és preocupant a l'Iraq i el Iemen, on els conflictes armats obliguen a milions de persones sense llar.
La població als països del nord d'Àfrica és la que més emigra a altres regions del món. En canvi, la majoria de desplaçaments a la resta de països africans es fa a nivell regional, és a dir, dins del mateix continent. Segons dades de l’OIM, l'any passat va haver-hi 21 milions de migrants internacionals africans vivint en un altre país africà.
Amèrica és una altra de les regions amb més fluxos migratoris. La violència als països de Centreamèrica ha provocat un augment dels desplaçaments cap a Amèrica del Nord i els Estats Units s'han convertit en un dels països que més migrants rep.
A Llatinoamèrica preocupa especialment la situació de Veneçuela, on l'actual crisi econòmica i política ha creat una de les crisis migratòries més importants del món. Més de 5 milions de veneçolans han abandonat el país cap a altres països d'Amèrica Llatina i el Carib.
Els conflictes armats i la inestabilitat política o social solen ser els principals motius que obliguen els immigrants a deixar casa seva. Malgrat això, els darrers anys també han augmentat les migracions provocades per l'impacte del canvi climàtic.
Entre el 2008 i el 2020, les sequeres i les temperatures extremes van causar més de 3,5 milions de nous desplaçaments. L'augment de la temperatura del planeta i la possible pujada del nivell del mar també amenacen l'habitabilitat d'alguns territoris.
Covid-19: restriccions i vulnerabilitat
Amb l'aparició de la pandèmia de covid-19, governs de tot el món van implementar restriccions per a frenar la propagació del virus. Algunes d'aquestes mesures van afectar directament la migració, com el tancament de fronteres, les quarantenes o la cancel·lació de vols nacionals i internacionals.
D'aquesta manera, el coronavirus es va convertir en un obstacle per a milions de persones que volien migrar l'any passat i finalment no van poder fer-ho. Segons les estimacions de la OIM, va haver-hi 2 milions de migrants menys del que s'esperava en 2020.
El coronavirus també va afectar molts treballadors migrants amb feines precàries, pitjor pagats i sense condicions de seguretat que els protegissin davant del contagi. D’altres van perdre la seva feina i no van poder tornar als seus països d'origen pel tancament de fronteres, es van quedar sense ingressos ni persones a qui recórrer.
D'altra banda, milers de migrants es van trobar de sobte aturats a les rutes migratòries, sense poder avançar ni retrocedir. D’altres van estar retinguts durant mesos en camps de refugiats. A més, les sol·licituds d'asil i la concessió de visats van quedar paralitzades durant els mesos més durs de la pandèmia.
