Un dia per reivindicar l’arquitectura

L'arquitectura combina l'art i la tècnica per crear entorns habitables i funcionals que millorin la qualitat de vida de les persones

La Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), organització que representa la comunitat internacional d'arquitectes, va decidir declarar el primer dilluns d'octubre com el Dia Mundial de l'Arquitectura. L'objectiu és promoure el reconeixement i la valoració de l'arquitectura com una disciplina artística i tècnica fonamental en la societat.

L'arquitectura es preocupa de crear espais que satisfacin les necessitats humanes: parlem d'habitatges, però també d'escoles, hospitals, estacions, aeroports, botigues, centres comercials… Els arquitectes s'asseguren que els edificis siguin segurs per als ocupants i resisteixin el pas del temps.

D'aquesta manera, l'arquitectura té una gran influència a la vida quotidiana de les persones. Els edificis i espais públics es dissenyen per millorar-ne la qualitat de vida, prestant atenció en aspectes com la qualitat de l'aire, la il·luminació natural, la temperatura interior o la gestió del soroll.

Un aspecte clau de les creacions arquitectòniques és que han de garantir l’accessibilitat de totes les persones independentment de les seves capacitats físiques, promovent la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Pensem per exemple en aquells que necessiten una cadira de rodes per desplaçar-se: els edificis han d'incorporar rampes o ascensors per superar barreres arquitectòniques, com ara escales.

Però l'arquitectura no sols té un objectiu funcional, sinó també artístic. Els arquitectes es preocupen de l'estètica i la bellesa dels entorns construïts. Els edificis i els espais arquitectònics poden reflectir la identitat i la cultura d'una comunitat, servir d'inspiració creativa i atreure el turisme.

A més, el disseny arquitectònic pot ser un factor clau perquè les ciutats no només siguin estèticament boniques, sinó també sostenibles. En els darrers anys, cada cop més arquitectes busquen dissenyar edificis que siguin respectuosos amb el medi ambient.

Arquitectura sostenible

L'arquitectura sostenible sorgeix a finals del segle XX com a resposta a la preocupació creixent per l'esgotament de recursos naturals, el canvi climàtic i la necessitat de reduir l'impacte ambiental de la construcció i l'ús d'edificis.

Per crear edificis respectuosos amb el planeta, s'utilitzen diferents tècniques dirigides a maximitzar l'eficiència en l'ús dels recursos naturals. Els edificis sostenibles es dissenyen prestant una atenció especial a l'orientació de l'edifici, per així aprofitar la llum solar i la ventilació natural.

Cada cop s'utilitzen més tecnologies d'energia renovable, com ara panells solars i sistemes d'energia eòlica, així com sistemes de gestió d'aigua eficients. Per exemple, mecanismes de recollida d'aigua de pluja per utilitzar-la posteriorment al reg dels jardins comunitaris o als vàters quan estirem la cisterna.

També és important l'elecció de materials sostenibles, com ara materials reciclats o reciclables. Un dels objectius principals de l'arquitectura sostenible és crear edificis que puguin perdurar i ser viables econòmicament al llarg del temps, reduint així la necessitat d'haver de renovar i construir de nou.

En els darrers anys s'han tornat molt populars les cases passives o Passivhaus, un concepte constructiu desenvolupat el 1990 a Alemanya. Aquestes construccions estan dissenyades per ser altament eficients energèticament: són capaces de reduir fins a un 90% el consum energètic respecte a una casa normal.

Arquitectes contemporanis

L'arquitectura moderna sorgeix entre finals del segle XIX i principis del XX com a resultat de la necessitat de dissenyar edificis que destaquin més per la funcionalitat que per l'estètica. Aquest canvi va venir marcat per l'ús de materials nous com l'acer i el formigó armat, i l'aplicació de noves tecnologies.

Dins l'arquitectura contemporània hi trobem multitud d'experts. Norman Foster és un dels arquitectes de renom internacional. La seva firma Foster + Partners compta amb impressionants obres a tot el món, com l'Aeroport de Pequín o l'Apple Park de Cupertino, a Califòrnia.

Tot i que va morir el 2016, Zaha Hadid continua sent una de les arquitectes contemporànies més reconegudes. Va ser la primera dona que va rebre el Premi Pritzker, el premi d'arquitectura més prestigiós del món. Els seus dissenys futuristes i avantguardistes inclouen el Centre Heydar Aliyev d'Azerbaidjan i el Centre Aquàtic de Londres.

Per la seva banda, Frank Owen Gehry és un arquitecte canadenc conegut per les peculiars formes dels seus edificis, que tenen un estil distintiu i escultòric. És responsable de grans obres de la història de l'arquitectura com el Museu Guggenheim de Bilbao i el Walt Disney Concert Hall.

Finalment, recordem Kazuyo Sejima, arquitecta japonesa i cofundadora de l'estudi d'arquitectura SANAA. Els seus dissenys solen incorporar espais fluids i oberts, cosa que crea una sensació de continuïtat a l'interior. Ha dissenyat edificis notables com ara el nou Museu d'Art Contemporani de Nova York.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!