Tragèdia migratòria a Grècia

Almenys 79 migrants han mort al mar Jònic en enfonsar-se una embarcació que intentava traslladar centenars de persones fins a Itàlia

El Mediterrani torna a ser el protagonista d'una nova tragèdia migratòria. Dimecres 14 de juny, un pesquer amb centenars de persones a bord es va enfonsar al sud de la Península del Peloponès (Grècia), en aigües del mar Jònic. Com a conseqüència, almenys 79 migrants han mort i centenars segueixen desapareguts.

Els serveis de rescat segueixen treballant a la zona i han informat que s'ha posat fora de perill almenys 106 persones. La majoria dels rescatats són homes majors d’edat procedents de Pakistan, Egipte, Síria i Palestina. De moment, la Guàrdia Costera grega no descarta que encara hi pugui haver més desapareguts.

El pesquer enfonsat va salpar des de les costes orientals de Líbia amb l’objectiu d’arribar a Itàlia. Algunes organitzacions internacionals estimen que l'embarcació transportava uns 400 migrants, mentre que altres entitats asseguren que la xifra arribava a les 750 persones.

No es tracta del primer accident ocorregut a la Mediterrània aquesta darrera setmana. Dimecres al matí, la Guàrdia Costera va rescatar 80 persones migrants en un altre vaixell a la deriva al sud de Creta, mentre que diumenge en van ser interceptades 90 més al sud de Peloponès.

Aquesta travessia, que connecta països com Líbia o Turquia amb el sud de la Itàlia continental, és molt llarga i perillosa per a aquest tipus de vaixells, ja que travessa tota la Mediterrània oriental i central. Des de fa uns quants anys, les màfies del trànsit de persones utilitzen aquesta ruta amb embarcacions grans i sobrecarregades, sense oferir cap tipus de seguretat.

Després del que va passar, la missió grega de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha qualificat el naufragi com una tragèdia inconcebible. L'organització ha denunciat que les morts es podrien haver evitat si s'haguessin establert més rutes segures a la Mediterrània.

El Mediterrani, la ruta més mortífera

La ruta migratòria a través de la Mediterrània és una de les rutes més utilitzades pels migrants que busquen arribar a Europa des de diferents parts de l'Àfrica i l'Orient Mitjà. El seu objectiu no és altre que buscar una vida millor i abandonar els perills i les adversitats que moltes vegades han d'enfrontar als seus països d'origen.

Aquestes persones, en no comptar amb la documentació requerida per poder entrar de manera legal a Europa, utilitzen el mar per traslladar-se. Els traficants de persones s'aprofiten de la desesperació dels migrants i els cobren grans quantitats de diners per “facilitar” aquest viatge, oferint-los l'oportunitat de traslladar-se a una embarcació.

El problema és que aquestes embarcacions són precàries i solen anar sobrecarregades de centenars de passatgers. A més, no solen complir les condicions de seguretat necessàries, cosa que pot suposar un risc per a la supervivència de totes les persones que van dins del vaixell.

En els darrers anys, les xifres de morts a la ruta migratòria de la Mediterrània no han deixat de créixer. El projecte Migrants Desapareguts de l'Organització Internacional de les Migracions (OIM) calcula que, des del 2014, més de 26.000 persones han mort o desaparegut intentant creuar la Mediterrània.

Tot i això, no es pot saber amb exactitud quantes embarcacions i persones s'han enfonsat al mar sense que quedi cap registre. Les dades recopilades pels organismes internacionals representen només una estimació mínima de les vides perdudes en aquests trajectes migratoris.

Polítiques migratòries restrictives

El perill del mar i les activitats il·legals de trànsit de persones se sumen a una altra problemàtica: les polítiques migratòries restrictives. En els darrers anys, molts països europeus han posat en marxa aquest tipus de mesures per controlar l'arribada de migrants a les seves fronteres.

Un dels països que està aplicant una mà dura contra la migració és Itàlia. A l'abril d'aquest any, el govern ultradretà de Giorgia Meloni va decretar l'estat d'emergència migratòria durant sis mesos. Amb aquesta norma, el govern té la capacitat de saltar-se els tràmits legals per agilitzar la identificació i la repatriació de migrants.

Altres territoris com Polònia i Hongria també estan aprovant mesures restrictives, aplicant una severa política de devolucions en calent. Les ONG denuncien que aquestes mesures dificulten l'arribada segura i legal dels migrants, cosa que podria estar empenyent molts d'ells a recórrer a rutes perilloses com les del Mediterrani.

Fa una setmana, la Unió Europea es va reunir a Luxemburg per debatre sobre la creació d’una política migratòria comuna. Els Vint-i-set han establert un repartiment de 30.000 sol·licitants d'asil que s'hauran de reubicar entre els països membres. Així mateix, aquells estats que rebutgin acollir hauran de pagar 20.000 euros per cada migrant no admès.

L'objectiu és tancar el Pacte sobre Migració i Asil abans de les properes eleccions europees. Fa anys que les organitzacions de drets humans anuncien la necessitat d'establir una política migratòria comuna, ja que consideren que els governs europeus no estan garantint la seguretat de milers de migrants que creuen el mar cada any.

Treballa l’actualitat a l’aula 

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!