Algunes de les manifestacions i protestes que van desencadenar grans canvis socials han estat organitzades per estudiants
Per Laia Ros i Elisa Pont
Els nens i els joves són el futur. Per a ells quedarà el món que les persones més grans deixin darrere seu. Per això, són els més interessats a treballar per transformar la societat i poder viure en un planeta millor.
Protestes contra la Guerra del Vietnam als Estats Units (1963-1975)
Els Estats Units van participar en la Guerra del Vietnam (1955-1975) per impedir que el govern comunista de l’URSS estengués la seva influència i el Vietnam es convertís en un estat comunista. En aquella època, soviètics i nord-americans competien per estendre la seva influència al món en una etapa coneguda com la Guerra Freda.
A principis dels anys 70, cada cop més nord-americans estaven en contra del conflicte pel cost de vides que suposava. Més de dos milions de joves van ser cridats a files per anar-hi a combatre. A partir dels anys 60, cada cop més estudiants van organitzar protestes per demanar al govern que hi posés fi.
El 1970, els estudiants de la universitat de Kent van participar en una manifestació que va acabar amb la mort de quatre joves a mans de la Guàrdia Nacional.
La pressió popular va forçar els Estats Units a sortir del conflicte el 1973. La Guerra del Vietnam es va acabar el 1975.
Maig del 68 a França (1968)
“Rebel·lió generacional dels joves contra els grans; rebel·lió política contra el militarisme, el capitalisme i el poder polític dels Estats Units; i rebel·lió cultural entorn de la música rock i l’estil de vida”. Amb aquestes paraules defineix l’historiador Richard Vinen el moviment francès del Maig del 68.
El que va començar com una vaga estudiantil contra la societat de consum va acabar sent una de les mobilitzacions més multitudinàries del país, a la qual van unir-se obrers, sindicats i fins i tot el Partit Comunista Francès.
El resultat va ser la vaga obrera del dilluns 13 de maig del 1968, seguida per treballadors de tot França. A conseqüència de la pressió social, el president Charles De Gaulle va decidir avançar les eleccions.
En l’actualitat, moltes de les demandes de la societat francesa i d’altres països estan inspirades en aquells dies de protesta.
Disturbis de Soweto a Sud-àfrica (1976)
L’apartheid era un sistema polític en què els descendents dels colons blancs de Sud-àfrica discriminaven els ciutadans de raça negra per tal de mantenir la seva influència i poder.
El Partit Nacional, formació política integrada per blancs que governava llavors el país, acabava d’aprovar una llei educativa que perjudicava els estudiants negres.
Uns 10.000 estudiants del barri de Soweto de Johannesburg, on es concentrava la població negra, van sortir al carrer el 16 de juny de 1976 per demanar igualtat d’oportunitats.
La policia va reprimir la manifestació amb violència. Es calcula que entre 176 i 700 estudiants van ser assassinats durant aquesta protesta i les que van venir després. Actualment, el 16 de juny és el Dia de la Joventut a Sud-àfrica, un dia festiu que serveix per commemorar aquests fets.
Protestes de la plaça de Tiananmen a la Xina (1989)
Entre el 15 d’abril i el 4 de juny de 1989 es van organitzar una sèrie de manifestacions a Pequín, la capital de la Xina. Van ser liderades per estudiants que pensaven que el Partit Comunista era massa repressiu i corrupte.
Els dirigents del país van decidir no escoltar els estudiants i suprimir les revoltes per la força. Van enviar els tancs i l’exèrcit a la plaça de Tiananmen, on tenien lloc les concentracions.
No hi ha xifres oficials, però es calcula que entre 200 i 3.000 persones hi podrien haver mort a mans dels soldats xinesos per reprimir les protestes.
Des de llavors, el Partit Comunista ha censurat qualsevol contingut o commemoració de les protestes, per la qual cosa les generacions més joves amb prou feines saben que van tenir lloc.
La Revolució de Vellut a Txecoslovàquia (1989)
El 1948, Txecoslovàquia es va convertir en un país comunista sota la influència de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
A la fi dels 80, el règim de l’URSS es va anar suavitzant i obrint-se per donar més llibertats als ciutadans, cosa que el partit txecoslovac no va permetre.
El 17 de novembre de 1989, els estudiants universitaris van sortir pacíficament al carrer per demanar democràcia. Gairebé 170 estudiants van haver de ser hospitalitzats arran dels cops que els va donar la policia per dispersar la manifestació.
Les protestes es van anar intensificant fins que el Partit Comunista va acceptar modificar la constitució per legalitzar altres forces polítiques i permetre eleccions democràtiques. Els primers comicis es van celebrar el juny del 1990.
Se la va anomenar Revolució de Vellut a causa que els canvis van ser promoguts per protestes pacífiques.
Els drets civils de la població negra
La població negra als Estats Units va estar sotmesa als blancs durant segles. La Proclamació d’Emancipació del 1863 va establir l’abolició de l’esclavitud, però la veritat és que les desigualtats no van desaparèixer.
Al segle xix, la població negra continuava patint les conseqüències de la segregació racial. Els negres tenien menys drets pel color de la seva pell, no podien accedir als mateixos serveis que els blancs, cobraven menys i no podien votar, per exemple.
Durant la dècada de 1950 van sorgir les primeres protestes a favor dels drets civils. La cara més visible del moviment va ser el reverend i activista Martin Luther King, que va ser assassinat el 4 d’abril del 1968 per un supremacista blanc.
Però la veritat és que els primers actes i protestes reivindicatius van ser organitzats per joves com els nou estudiants negres de Little Rock, que reclamaven la igualtat de drets per a blancs i negres als Estats Units, el país de les oportunitats.
Joventut pel Clima, un moviment global
El canvi climàtic és el principal problema al qual ens enfrontem. Els efectes de les activitats humanes sobre el planeta no afecten només les espècies animals i els entorns naturals, sinó que posen en perill el nostre propi futur.
Des de fa dècades, els polítics es reuneixen a cimeres i reunions per debatre quines mesures cal prendre, però els esforços fets fins ara han estat totalment insuficients.
Cansats d’esperar, i conscients que ells seran els principals afectats per les decisions que es prenguin ara, milions de joves d’arreu del món han organitzat manifestacions, protestes i iniciatives per defensar el futur del planeta. Són la Joventut pel Clima.
Aturar l’augment de la temperatura global, la contaminació i el consum de recursos naturals a un ritme insostenible són algunes de les seves demandes.
El 21 de setembre, més de 500 joves de diferents països participaran en la primera Cimera de la Joventut pel Clima a la seu de les Nacions Unides, per fer sentir la seva veu davant del món.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
