Des de paperetes de fusta fins a votacions digitals a través del mòbil: la manera de votar s’adapta a cada moment i circumstància
El vot és de les poques coses que romanen en secret absolut: només la persona que el diposita a l’urna coneix el contingut del sobre. No obstant això, hi ha algunes dades sobre aquest sistema participatiu que potser no coneixes i segur que et sorprenen.
El cens, un document públic i dinàmic
El cens electoral és un registre que elabora un govern i en el qual figuren les persones majors d’edat amb dret a vot. L’elaboració d’aquest document està sotmesa a una regulació legal per garantir que el procés tingui validesa democràtica.
Es tracta d’un document públic, al qual poden i han de tenir accés tots els ciutadans, i que també és dinàmic: s’actualitza periòdicament en funció de les defuncions i la gent que arriba a la majoria d’edat.
El cens electoral s’actualitza regularment per saber quantes persones poden votar en unes eleccions (Marc Arias)
Les primeres paperetes eren… de fusta!
Atenes és el bressol de la democràcia tal com la coneixem avui dia. Els grecs van ser els primers de crear una assemblea de ciutadans per discutir sobre la política municipal.
Aquest tipus d’actes eren oberts i tots els ciutadans hi podien assistir, encara que els més pobres no tenien dret a opinar.
En aquest mateix període, els grecs van començar a desenvolupar un sistema de vot en el qual els governants s’escollien a través d’unes tauletes de fusta on s’escrivia el nom del candidat i després a la plaça central es comptaven els vots.
Els morosos no podien votar a l’antiga Grècia
Votar no estava a l’abast de tothom, i molt menys a l’antiga Grècia. En aquesta època, només els homes atenesos que havien completat la formació militar tenien dret a votar a Atenes.
La majoria de la població n’estava exclosa: esclaus, nens i dones. En alguns casos, fins i tot se suspenia el dret a vot de la gent que tenia deutes pendents. I no només això: la suspensió era hereditària i podia passar als fills i fins i tot als néts.
Al Vaticà les dones no voten
És l’únic país del món on les dones encara no poden votar. En aquest territori, les úniques eleccions que se celebren són per escollir el Papa i només poden votar-hi els cardenals, que són tots homes.
Fins fa poc, a l’Aràbia Saudita les dones tampoc podien exercir aquest dret. El 2015, per fi van poder votar per primer cop i fins i tot presentar una candidatura. 154 anys després que el primer país, Austràlia del Sud, aprovés el vot femení el 1861.
El vot electrònic va néixer als anys 60
Alguns països, com el Brasil, l’Índia, Veneçuela o els EUA, utilitzen màquines d’enregistrament electrònic directe que recullen i compten els vots en una sola màquina.
Amb aquest mètode, la papereta es mostra en una pantalla i el votant introdueix la seva opció política a través de sistemes electrònics. La màquina mateix s’encarrega de lliurar un rebut de vot al ciutadà i de fer el recompte quan s’acaba la jornada.
Hi ha altres sistemes que barregen la part analògica i la digital. En l’anomenat “vot electrònic en paper”, el ciutadà marca la seva elecció en una papereta. Després, un sistema d’escaneig òptic o de tabulació electrònica s’encarrega de registrar el vot i explicar-ho pel còmput total. Aquest sistema va començar a desenvolupar-se als anys 60, quan es van popularitzar les targetes perforades.
Als Estats Units ja es pot votar per Internet…
En alguns països s’ha implementat aquesta modalitat que permet votar a distància. El vot per internet ha cobrat popularitat i ja s’ha utilitzat per a eleccions generals i referèndums a països com el Regne Unit, Suïssa, el Canadà o a les primàries de França.
Als Estats Units, el sistema va començar a utilitzar-se en unes eleccions presidencials el 2012. En aquesta ocasió, va ser l’empresa espanyola SCYTL l’encarregada d’implantar el sistema.
…i a Estònia, des del mòbil
Els ciutadans d’Estònia són els més avançats quant als sistemes de votació. Van ser els primers d’implantar el vot per Internet. Els votants tenen un document d’identitat electrònic associat a un número PIN i els vots estan encriptats per preservar l’anonimat.
Però els electors del país bàltic disposen de moltes més comoditats a l’hora d’exercir el seu vot. L’any 2008 van modificar la llei electoral per implantar el sistema de vot per internet a través del mòbil. A través de la targeta SIM del telèfon s’identifiquen i poden exercir el seu dret simplement prement un botó. Realment útil, no et sembla?
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.
1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre les ELECCIONS ALS ESTATS UNITS 2020
2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: ELECCIONS ALS ESTATS UNITS
3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES
