Seleccionem una mostra de diversos edificis que s’han renovat o reutilitzat per donar-los un ús més sostenible i favorable per fer front al canvi climàtic
Amb el pas del temps, la societat ha evolucionat en tots els aspectes que l’envolten, també respecte a la manera de concebre les construccions arquitectòniques.
Als nuclis urbans de les ciutats, s’observen moltes façanes en mal estat, blocs que no s’ajusten a l’eficiència energètica i edificis que esperen clarament una renovació. Per reduir la contaminació que genera la climatització i l’ús dels edificis i poder frenar els efectes del canvi climàtic, s’han d’adaptar els habitatges i els edificis a les persones que els fan servir diàriament. Per això, amb la rehabilitació es busca precisament convertir els edificis antics i en desús en nous espais que siguin aptes per a la vida de les persones.
El model de l’arquitectura sostenible proposa edificacions més eficients energèticament, que estiguin ben aïllades i que gaudeixin d’una bona ventilació i il·luminació, entre altres temes. A continuació, mostrarem una galeria de sis estratègies arquitectòniques, concretament tres de centrades en habitatges i unes altres tres en equipaments, que es van rehabilitar per adaptar-se a un model més sostenible.
Millorar l’eficiència energètica d’un barri
El projecte Santa Coloma renovem els barris, liderat pels arquitectes de PCG Arquitectura e Ingeniería, és la prova pilot del Pla de Rehabilitació municipal de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Amb aquest projecte es pretenia millorar l’eficiència energètica d’un dels barris de la ciutat.
Les obres, fetes entre el 2014 i el 2018, es van dur a terme a 32 finques del carrer Pirineus, concretament entre els carrers del Bruc i Olot. En total se’n van rehabilitar 386, entre habitatges i locals comercials que van ser construïts entre els anys 1968 i 1974, rehabilitacions de les quals es van beneficiar un total de 637 propietaris.
Les estratègies es van centrar en la millora de l’aïllament de les façanes per poder reduir entre un 20 i 30% la demanda energètica. Ateses les característiques de la població local, que en alguns casos patia pobresa energètica, és a dir, que no podien pagar la factura de llum, s’ha aconseguit millorar el seu confort interior sense necessitat de consums elèctrics.
Y acabamos la mañana visitando la experiencia de renovación urbana en la calle Pirineus de Santa Coloma de Gramenet: impulso público a la rehabilitación de viviendas privadas… #barrios #vilawatt pic.twitter.com/U8bY7eG7GV
— Alberto Rodríguez (@rguez_musica) January 10, 2018
De finestres petites a balcons
La rehabilitació de la façana posterior de l’habitatge situat al número 111 del carrer Lope de Vega (Barcelona) va ser obra dels arquitectes Carles Pérez Sánchez i Carlos Pérez Mir en el marc del programa europeu Grow Smarter.
La voluntat de la rehabilitació dels habitatges va ser transformar les estretes finestres de la façana posterior de l’edifici en grans balconeres i afegir uns nous balcons que envaïssin de llum l’interior de l’habitatge. Aquest nou espai guanyat a l’exterior ha incorporat espais per estendre la roba que no es veuen des de l’exterior, amb un joc interessant de làmines de les baranes. A més, la persiana protegeix les obertures de la radiació directa del sol les tardes d’estiu.
Segons indiquen des de COAC, el projecte va fer possible que els habitants aprofitessin millor l’habitabilitat de l’edifici i que hi sortissin guanyant en qualitat i confort, així com en estalvi energètic i en espai exterior i interior en l’habitatge. També va ser positiu per als veïns d’habitatges confrontants, que gaudeixen de les vistes a un edifici rehabilitat amb millors valors estètics.
Una nau en desús convertida en habitatges
La transformació de l’antiga fàbrica Fabra i Coats (Barcelona), liderada pels arquitectes Roldán & Berenguer, sota la supervisió del Patronat municipal d’habitatges de l’Ajuntament de Barcelona, tenia com a objectiu rehabilitar una antiga nau d’emmagatzematge de fil en desús de 4.252 m2 per donar resposta a 46 habitatges protegits i a la seu de la Colla Castellera Jove de Barcelona.
El projecte ha incorporat en la rehabilitació l’ús de la fusta amb panells de fusta contralaminada CLT, considerat un material de baix impacte ambiental. La fusta utilitzada té els certificats de correcta gestió del bosc que permet garantir la reforestació, la cura del bosc per minimitzar el risc d’incendis i una bona gestió dels recursos que ens ofereix la naturalesa.
Rehabilitación de la antigua fábrica textil barcelonesa Fabra i Coats: losas modulares de hormigón en pasillos, corredores y escaleras, facilitando la iluminación entre plantas gracias a los óculos transparentes de cristal que acogen dichas piezas pic.twitter.com/crjt9RBcNM
— PrefabricadoHormigón (@andece_general) July 17, 2019
Rehabilitació favorable al medi ambient
La Fàbrica del Sol és un edifici rehabilitat a les antigues oficines de l’empresa Catalana de Gas. Aquest edifici modernista es va construir el 1907 i es va rehabilitar en diverses etapes des del 2004 fins al 2017 per l’arquitecte Toni Solanas i Betarq en l’última fase, per construir-hi una part dels serveis de medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona.
Amb la rehabilitació de l’edifici s’ha millorat l’aïllament tèrmic de la façana amb suro, s’ha fet un aprofitament de l’aigua de la pluja i s’ha optimitzat la ventilació natural. Quant a les solucions mecàniques, s’han millorat les instal·lacions per afavorir-ne el manteniment i l’adequació als canvis tecnològics. A més a més, a nivell energètic, l’edifici fa servir fonts renovables com ara plaques solars fotovoltaiques i, a l’exterior, també compta amb una estació de càrrega de vehicles elèctrics de dues rodes.
Així, actualment, la Fàbrica del Sol és un equipament d’educació ambiental que avança cap a l’autosuficiència energètica, la sostenibilitat i el medi ambient urbà. Es tracta del primer edifici rehabilitat que aconsegueix la màxima puntuació en el certificat VERD. En general, aquest equipament és un lloc obert a tota la ciutadania que vulgui interessar-se pels recursos que es poden aplicar i els reptes previstos per a la ciutat del futur.
#CertificacionesAmbientales _ Certificar un edificio con VERDE en 5 pasos https://t.co/st7VpY2dGb La Fábrica del Sol, el primer edificio en España en recibir 5 hojas VERDE en su rehabilitación. #Arquitectura #Sostenibilidad pic.twitter.com/RfotN23ZLX
— RetoKömmerling (@retokommerling) December 2, 2020
Estratègies innovadores de sostenibilitat
La rehabilitació del Centre Cívic Lleialtat Santsenca tenia com a objectiu implantar estratègies innovadores de sostenibilitat. El projecte es va dur a terme entre el 2012 i el 2014 per Harquitectes i partia amb la finalitat d’entendre el valor de la història de la Lleialtat Santsenca (1928), que va ser una antiga cooperativa obrera del barri de Sants de Barcelona.
La rehabilitació va seguir uns objectius bàsics: aprofitar tot allò que fos útil de l’edificació original; establir un diàleg intens amb els seus usuaris, amb el suport de la cooperativa d’arquitectes La Col; i donar resposta a les necessitats de tots els grups que utilitzarien posteriorment l’edifici recuperat. Finalment, amb el suport dels arquitectes de Societat Orgànica, es va elaborar una proposta que fos el més sostenible possible.
Actualment l’edifici està format per un espai intermedi de circulació bioclimatitzat. Funciona tèrmicament a través d’estratègies passives que es basen en la inèrcia i l’aïllament.
https://twitter.com/naptc7/status/1293426994198089728
Grans rehabilitacions
La restauració de la façana de la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), situat al número 5 de la Plaça Nova de Barcelona, va ser feta per l’estudi Fuses-Viader Arquitectes slp i els arquitectes Jorge Perea i Jordi Mansilla.
La rehabilitació pretenia mantenir l’estètica d’un edifici, que està catalogat com a patrimoni de l’arquitectura del Moviment Modern i que acull els murals de Pablo Picasso, però incorporant els criteris de millora de l’eficiència energètica i confort interior. Es van canviar les fusteries dotant-les de millors prestacions tant en qualitat de materials, eficiència energètica i acústica de l’edifici.
També es van aïllar totes les façanes aconseguint una reducció del consum en un 49%. A més, una altra estratègia va ser convertir la nova façana rehabilitada en una superfície de captació d’energia solar per reduir el consum en la factura elèctrica però amb el repte que estèticament les plaques quedessin integrades respectant la imatge de l’edifici original. Les plaques fotovoltaiques representen el 8% del consum.
El Col·legi d’Arquitectes acull una biblioteca, l’arxiu i la cooperativa d’arquitectes Jordi Capell especialitzada en material divulgatiu de l’arquitectura. També està obert perquè el públic assisteixi a exposicions, conferències i debats que es poden trobar explicats amb detall a la programació de la web arquitectes.cat. A més, compta amb una entitat formativa de referència: l’Escola Sert.
👉 Presentem la #rehabilitació de la façana del #COAC a la #FiraRehabilita, projecte europeu #GrowSmarter
📆 17 OCT > 11.30 h
🔗 https://t.co/jLDQvE1s6L pic.twitter.com/CC1e3UYvVb
— Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (@COACatalunya) October 6, 2018
Fonts: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, El Periódico, PCG Arquitectura e Ingeniería, GrowSmarter, Qüestions d’Habitatge, Roldán + Berengué Arquitectes, Ajuntament de Barcelona, ArquitecturaCatalana.cat.
Consulta el nostre catàleg complet d’Unitats Didàctiques per treballar l’actualitat a l’aula.
