Cada vegada més líders ecologistes són perseguits i atacats per defensar la natura als seus països
El 2020 un total de 227 activistes i defensors de la natura van ser assassinats per intentar protegir els ecosistemes i la biodiversitat de la Terra. Es tracta del número més alt registrat per l'ONG Global Witness, que des del 2012 recopila informació sobre la lluita ecologista a tot el planeta.
Els portaveus de Global Witness denuncien que aquests crims sovint van acompanyats d'amenaces, atacs i fins i tot abusos sexuals per part dels agressors. A més, asseguren que aquestes xifres segurament són molt més més altes, ja que moltes agressions no es denuncien per por de represàlies.
L'informe titulat L'última línia de defensa destaca que el 2020, fins i tot quan la pandèmia va obligar a aturar gran part de l'activitat econòmica al món, van morir més activistes que l'any anterior.
Segons el document, el 70% dels atacs van tenir com a objectiu persones que treballen contra la desforestació, intentant preservar els boscos i selves del nostre planeta. A més a més, més de la meitat dels atacs van tenir lloc a només tres països: Colòmbia, Mèxic i Filipines.
Darrere dels crims contra ecologistes acostuma a haver-hi persones amb grans interessos econòmics sobre la terra i els recursos naturals: polítics o empreses que volen treure beneficis explotant reserves protegides o terres que pertanyen a famílies d'agricultors des de fa generacions.
És el cas de l'ecologista hondurenya Berta Càceres, que durant anys va lluitar contra un macroprojecte per construir diverses preses hidroelèctriques que haurien suposat la privatització i contaminació dels rius, a banda de desplaçar les comunitats indígenes. Càceres va ser assassinada el 2016 i els seus familiars i companys continuen lluitant perquè es condemni als autors intel·lectuals del seu assassinat.
#ENVIDEO📹| La justicia hondureña🇭🇳 ha condenado al primero de los autores del asesinato de la líder indígena Berta Cáceres
Se trata de Roberto Castillo, gerente general de la empresa hidroeléctrica #DESA
¿Cómo se recibió la noticia?
¿Hay más responsables?
Acá te lo contamos📲 pic.twitter.com/LSPb76Cf0r
Comunitats indígenes, les més vulnerables
Per segon any consecutiu, Colòmbia va ser el país més afectat per la violència contra mediambientalistes: 65 activistes van ser assassinats el 2020. Durant el confinament per la pandèmia, els líders ecologistes van deixar de rebre protecció del govern i van ser atacats a casa seva.
La població colombiana també pateix les conseqüències del conflicte entre l'Estat i les guerrilles, que es va allargar durant mig segle i encara divideix els colombians en dos bàndols. Malgrat els Acords de Pau del 2016, molta gent continua identificant als indígenes i líders rurals com hereus dels guerrillers, i per aquest motiu són perseguits i atacats en moltes parts del país.
Mèxic és el segon país amb més activistes assassinats (30), la meitat dels quals pertanyien a comunitats indígenes i defensaven els seus drets davant les grans empreses que volen desplaçar-los de les seves terres per explotar-ne els recursos naturals. L'informe de Global Witness destaca també la impunitat dels crims, ja que el 95% dels casos no han estat investigats ni jutjats.
El tercer país de la llista és Filipines, on els defensors de la natura són perseguits pel govern i l'exèrcit. El president filipí, Rodrigo Duterte, va ser escollit el 2016 i des de llavors ha portat a terme una campanya d'assetjament i persecució contra entitats ecologistes que avui dia ha provocat la mort de 166 persones, 29 de les quals durant l'últim any.
Desigualtat al Sud Global
Els països de l'hemisferi sud, també anomenats el Sud Global, són els més afectats per la crisi climàtica a causa de la falta de recursos i infraestructures per combatre el canvi climàtic i les seves conseqüències. Dels 227 assassinats registrats el 2020, 226 van tenir lloc en països d'aquesta regió.
La falta de recursos acostuma a anar acompanyada d'una gran desigualtat: els més rics tenen els diners i la força per acabar fent fora els pobles indígenes de les seves terres, encara que això suposi violar els seus drets. La falta de mitjans de comunicació lliures que puguin informar sobre aquests crims també augmenta la sensació d'impunitat de les grans empreses, que actuen sabent que ningú els jutjarà.
Tal com denuncia Global Witness, la crisi climàtica es converteix en una crisi humanitària que prioritza els beneficis econòmics per sobre dels drets humans i impulsa la violència contra les persones defensores del medi ambient.
En aquest sentit, l'ONG demana als governs que protegeixin els defensors de la natura i aprovin lleis que serveixin per controlar les empreses, les seves accions i els seus beneficis, a banda d'exigir-los responsabilitat quan no les compleixin.
