El sofriment i la malaltia van marcar la música i la personalitat del compositor Ludwig van Beethoven
Aquest 2020 se celebra el 250 aniversari de Ludwig Van Beethoven. El músic ha passat a la història com un dels compositors més importants. Però, què se sap de la seva personalitat? I com va ser la seva vida?
La vida del compositor no va ser gens fàcil, especialment durant la seva infància. Va néixer a Bonn, Alemanya, en una família humil. El 26 de març de 1827, als 56 anys, va morir a Viena, capital d’Àustria, com un prestigiós artista, un geni.
Primers anys
No se sap exactament quin dia va néixer, només es conserva la inscripció del dia del seu bateig que va ser el 17 de desembre de 1770. Se suposa que no havien passat més dos dies del seu naixement perquè antigament els nadons eren batejats ràpidament. Per això es considera que va néixer el 16 de desembre.
L’avi de Beethoven, Ludwig, va ser un destacat mestre de capella: dirigia els grups d’instrumentistes i cantors de les esglésies. El seu fill i pare de Beethoven, Johann, també era músic però no va tenir massa èxit. Tenia problemes amb la beguda i estava obsessionat amb convertir el seu fill en un gran compositor, en un segon Mozart.
Des de petit Beethoven va mostrar grans dots per a la música: amb tan sols set anys, va fer el seu primer concert públic en Colònia (Alemanya). El seu pare l’obligava a tocar a altes hores de la matinada per als seus amics i el feia practicar tot el dia diferents instruments com el piano, l’òrgan i el clarinet. Amb deu anys va deixar l’escola per centrar-se plenament en la música.
La seva mare es deia Maria Magdalena Keverich. Va tenir sis fills més, però només van sobreviure dos: Kaspar Anton Karl i Nikolaus Johann.
D’Alemanya a Viena, ciutat que el va acollir fins a la seva mort
Amb 16 anys, a punt de complir-ne 17, i amb el propòsit de rebre classes dels millors músics i tocar per a l’aristocràcia, persones amb poder polític i econòmic, Beethoven va fer les maletes i va viatjar cap a Viena (Àustria), la capital de la música clàssica europea.
No obstant això, la seva mare va morir al juliol d’aquell any de tuberculosi, una malaltia bacteriana, i va haver de tornar a Bonn per a acomiadar-se d’ella i fer-se càrrec dels seus germans. El seu pare era incapaç de fer-ho pel fet que, després de la mort de la seva dona, el seu alcoholisme es va agreujar.
Quan el seu pare també va morir, el 1792, Beethoven va tornar per segona vegada a Viena per a treballar i aprendre de grans compositors com Joseph Haydin (1732-1809) i Antonio Salieri (1750-1825).
En la dècada de 1970 va compondre el seu primer gran èxit, la sèrie de tres Trios per a piano, violí i violoncel, dedicats al príncep Lichnowsky. Mostrava que era capaç d’alternar temps ràpids i lents.
Un artista que va revolucionar la música
Cap al 1800, quan Beethoven tenia 27 anys, el seu èxit no deixava de créixer. Va estrenar la seva Primera Simfonia i es va guanyar l’admiració de la societat.
La seva carrera i la seva vida passen per un punt d’inflexió important: la sordesa va començar a agreujar-se, la qual cosa li provocava una gran tristesa i frustració. Considerava que el fet que un músic es quedés sord era una gran desgràcia. Segons el museu Beethoven-Haus Bonn (d’Alemanya), així és com Beethoven hauria escoltat la seva 5ª Simfonia, una de les més conegudes de l’artista.
En 1802, l’artista va escriure una carta als seus germans, coneguda més tard com a Testament d’Heiligenstadt, on es mostrava preocupat per la seva pèrdua d’audició. En ella afirmava que fins i tot havia contemplat el suïcidi.
No obstant això, va continuar component. És en aquesta etapa quan van arribar peces d’un estil molt identificable: Clar de lluna, Patética, Sonata per a piano núm. 8 i Per a Elisa.
L’última etapa de la seva vida
Els últims set anys de Beethoven van estar marcats per la solitud i la introspecció. Un episodi molt assenyalat de la seva última etapa va ser la lluita per aconseguir la custòdia del seu nebot Karl quan va morir el seu germà Kaspar. No obstant això, el seu nebot desitjava estar amb la seva mare i no amb ell. Mai van aconseguir tenir una bona relació.
Socialment era vist com una persona deixada i caòtica. No obstant això, encara que la sordesa pràcticament ja era definitiva, va ser l’època en la qual va crear les seves obres més avançades i impressionants: la 5a Simfonia, els últims quartets de corda i sonates per a piano, la Missa Solemnis i la Novena Simfonia, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i convertida després en Himne d’Europa.
Ludwig Van Beethoven va patir problemes hepàtics, del ronyó, durant tota la seva vida. Es considera que va morir a causa d’una insuficiència hepàtica, però continuen havent-hi dubtes sobre la causa de la seva mort entre els experts.
Va morir en el seu llit de Viena envoltat d’alguns amics, cap familiar, i en una nit de tempesta. Sobre el seu escriptori es va trobar la partitura de la seva única òpera, Fidelio i, en un calaix secret, una carta d’amor a l’anònima “Estimada Immortal”.
Fonts: Casa Natal de Beethoven, El País, Copying Beethoven, Canal Història
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
