Una nova investigació assenyala un notari jueu com la persona que va descobrir l’amagatall d’Anna Frank i la seva família als nazis
El misteri que envolta a Anna Frank (1929-1945), l'adolescent alemanya d'origen jueu que va passar més de dos anys amagada amb la seva família per fugir dels nazis, torna a ser notícia.
Una nova investigació, publicada al llibre The Betrayal of Anne Frank [La traïció d'Anna Frank], busca donar resposta a aquest episodi històric i trobar el delator de la família Frank, que va acabar sent deportada als camps de concentració. Només en va sobreviure Otto Frank, el pare d'Anna.
En plena Segona Guerra Mundial (1939-1945), el règim nazi pretenia estendre el seu domini per tota Europa. Els jueus, gitanos i altres ètnies minoritàries van ser víctimes de la persecució dels nazis i enviats a camps de concentració.
L’any 1940, els nazis van envair els Països Baixos i van començar a perseguir la població jueva. Entre el 1942 i el 1944, Anna Frank i la seva família van viure més de dos anys en unes golfes secretes a Amsterdam per evitar ser deportats. No podien sortir al carrer ni fer soroll per por de ser descoberts.
Malgrat això, el 4 d'agost del 1944, la família va ser detinguda per la Gestapo i traslladada a un camp de concentració. Des de llavors, els historiadors han intentat trobar la resposta a la gran pregunta: Qui va trair la família Frank i va revelar l’adreça del refugi a les autoritats alemanyes?
La historia de Ana Frank es la de una adolescente nacida en Alemania en 1929. A sus 4 años huyó con su familia a los Países Bajos pensando que el nazismo no iba a llegar allí. En 1940 los nazis invaden Bélgica, Francia y Holanda, las leyes antijudías entran en vigencia.
— Centro Ana Frank AR (@centro_anafrank) August 28, 2020
Més de 70 anys després de la mort d'Anna Frank, una investigació liderada pel productor holandès Pieter van Twisk assegura haver trobat al responsable de la traïció: es tracta d'Arnold van den Bergh, un notari jueu que vivia a Amsterdam durant la mateixa època que la família Frank.
La investigació explica que Van den Bergh hauria lliurat als alemanys una llista d’adreces amb amagatalls de jueus, amb la finalitat de demostrar que estava cooperant amb el règim nazi i salvar-se ell i la seva família. Entre aquestes adreces estava la de la casa on s'amagava la família Frank.
Els investigadors han basat l'estudi en una nota anònima que va rebre Otto Frank l’any 1945 i que assenyalava Van den Bergh com a culpable. Al final de la guerra, després que la seva dona i les seves filles morissin en camps de concentració, Frank va contractar un detectiu per descobrir qui els havia delatat, però mai va arribar a saber-ho.
The #coldcase team’s investigation into the arrest of #AnneFrank has generated important new information and a fascinating hypothesis that merit further research. Follow the link for our response and link to @CBSNews 60 Minutes and more: https://t.co/vJJiphQ2QO pic.twitter.com/4cM5gwKjMc
— Anne Frank House (@annefrankhouse) January 17, 2022
No obstant això, l'acusació contra Van der Bergh continua sent només una teoria. La investigació assegura que la hipòtesi està confirmada al 85%, però també admet que falten proves concloents sobre com Arnold van den Bergh va aconseguir i va filtrar la informació.
En aquest context, alguns investigadors han posat en dubte el suposat descobriment i han criticat que les evidències són massa escasses com per acusar ningú. A més, han qüestionat el paper d'alguns mitjans de comunicació que s'han llançat a validar la hipòtesi de la recerca sense confirmar-la abans.
Historiadores muestran sus dudas sobre la investigación de la traición a la familia de Ana Frank https://t.co/lGLMyDb2K7 a través de @epinternacional
— graciela davalos (@BSQvDksE7yVLNS4) January 19, 2022
El diari d'una vida
Ana Frank va néixer el 1929 a Frankfurt (Alemanya), en una família d'origen jueu. El 1934, després que el Partit Nazi guanyés les eleccions, la família va mudar-se a Amsterdam (Holanda) per fugir de l'antisemitisme que promovia el règim nazi.
A l'inici de la Segona Guerra Mundial, els nazis van ocupar diversos països, entre els quals Holanda. La repressió i persecució contra els jueus continuaven creixent, així que Otto Frank va decidir crear un amagatall amb la finalitat de poder refugiar-s’hi amb la seva família. La casa comptava amb un annex secret de 50 metres quadrats, al qual es podia accedir a través d'una prestatgeria.
El 1942, la família Frank, juntament amb la família Van Pels i el dentista Fritz Pfeffe es van amagar en aquell lloc, amb la idea que els nazis no els trobessin. Al principi pensaven que seria temporal, però van acabar vivint-hi durant més de dos anys.
L'agost del 1944, el refugi va ser descobert per la Gestapo i els integrants van ser detinguts i traslladats a diferents camps de concentració. L’Anna i la seva germana van ser enviades a Auschwitz i, més tard, al camp de concentració de Bergen-Belsen, on van morir de tifus al febrer del 1945, pocs mesos abans que els nazis perdessin la guerra i el camp fos alliberat.
La història d'Ana Frank es va fer mundialment coneguda gràcies als relats del seu diari: El diari d'Ana Frank s'ha convertit en una obra de referència per entendre l'Holocaust jueu. Escrit entre el 12 de juny del 1942 i l'1 d'agost del 1944, hi explica les seves experiències i sentiments durant el temps que va estar aïllada a l'annex secret de la casa a Amsterdam.
Holocaust: el genocidi jueu
Un dels principals objectius del règim nazi (1933-1945) era expulsar el poble jueu d'Alemanya, ja que els consideraven una amenaça al seu poder per motius històrics, econòmics i racials. Com a conseqüència, la població jueva va haver de fer front a la discriminació i la violència.
El govern nazi va expandir la seva ideologia antisemita i, amb l'esclat de la guerra, la persecució al poble jueu es va radicalitzar. L'objectiu ja no era l'expulsar-los sinó exterminar-los. És el que es coneix com a Holocaust: la persecució i anihilació sistemàtica dels jueus duta a terme per l'Alemanya nazi entre 1933 i 1945.
Per executar aquest sistema, els nazis van crear camps de concentració, on eren obligats a viure i treballar com a esclaus en condicions infrahumanes. A més, també van crear camps d'extermini, on van dur a terme l'assassinat en massa de milions de jueus.
L'Holocaust sol definir-se com el genocidi més gran del segle XX. S'estima que 6 milions de jueus van morir a conseqüència d'aquesta persecució. També comunistes, gitanos, homosexuals i presoners de guerra van ser perseguits pels nazis. En total van morir prop d'11 milions de persones víctimes del nazisme.
Un dia a l'annex secret
L'annex secret estava en una casa que era la seu de l’empresa on treballava Otto Frank. Hi vivien 8 persones: Anna Frank, el seu pare Otto, la seva mare Edith i la seva germana Margot; Hermann van Pels, la seva dona Auguste i el fill de tots dos, anomenat Peter; i el dentista Fritz Pfeffer. Durant més de dos anys duen a terme una rutina molt estudiada perquè no els descobreixin.
El dia comença a les 6.45h i, per torns, van utilitzant el lavabo. Tots han d'haver-lo utilitzat abans de les 8.30h, quan els nois del magatzem comencen la seva jornada laboral. En aquest moment han de ser molt curosos, ja que l'annex secret està situat just a sobre del magatzem i qualsevol soroll pot ser sospitós i alertar els treballadors.
A les 12.30h els treballadors se’n van a casa seva per dinar i llavors els amagats es reuneixen amb els protectors. Els protectors són els únics treballadors de l'empresa que coneixien l'existència de l'annex secret, i van ajudar els amagats a sobreviure durant aquells anys.
A les 13h dinen tots junts a l'annex mentre escolten la ràdio i, 45 minuts després, els protectors tornen a la feina. La jornada acaba a les 17.30h, quan els nois del magatzem tornen a casa seva. Quan ja no queda cap treballador a l'edifici, els amagats ja no s’han d’amagar i es dispersen per tota la propietat.
Passen la tarda llegint, parlant, escoltant la ràdio o fent feines de casa. Havent sopat, comencen els preparatius per passar la nit a l'annex. Tornen a utilitzar el bany per torns i es preparen perquè, a les 6.45h, torni a sonar el despertador.
