Jueus, afroamericans, musulmans i altres religions tenen les seves celebracions pròpies durant el període nadalenc
Per a milions de persones, el mes de desembre i el Nadal són gairebé sinònims. Carrers guarnits amb llums, anuncis de joguines, àpats familiars… El naixement de Jesucrist és una de les principals celebracions del cristianisme.
Però hi ha altres religions que celebren l’acabament de l’any amb històries i tradicions diferents.
La Hanukkà, el festival jueu de les llums
La Hanukkà il·lumina l’hivern als jueus. Durant vuit nits, familiars i amics encenen el canelobre per commemorar el miracle de l’any 332 a. de C., quan els Macabeus (un dels pobles hebreus) es van rebel·lar contra el rei Antíoc IV Epífanes i es van independitzar en Israel.
Antíoc pertanyia a una dinastia de reis grecs. En aquella època, l’Imperi grec volia imposar la seva cultura i les seves tradicions, amb el culte als déus de l’Olimp.
Els jueus, però, van continuar estudiant la Torà (l’Antic Testament de la Bíblia) disfressant-ho amb jocs de baldufa (sevivon en hebreu), i van encendre el canelobre amb oli per a un dia, encara que la llum en va acabar durant vuit de sencers.
Per això, en l’actualitat s’encenen espelmes durant vuit nits, es mengen aliments fregits i els nens juguen al sevivon amb monedes de xocolata.
Honrar el profeta Mahoma
El dia 12 del tercer mes del calendari islàmic, la majoria de musulmans del món celebren el Màwlid an-Nabí, el naixement del profeta Mahoma.
A partir del segle xiii, set segles després de la mort del profeta, la celebració del Màwlid an-Nabí també té com a objectiu recordar les lliçons de Mahoma, l’Alcorà i l’Islam.
Per aquestes dates, els musulmans organitzen festes a casa, decoren les mesquites i es reuneixen per celebrar aquesta data. Els àpats, les xerrades, les marxes i les lectures de l’Alcorà (el seu llibre sagrat) centren els actes per recordar el profeta i els seus ensenyaments.
No obstant això, no tots els musulmans celebren aquesta data. Algunes branques de l’Islam segueixen únicament el que Mahoma va fer en vida, però no les tradicions posteriors a la seva mort.
Kwanzaa, el Nadal dels afroamericans
La festa de Kwanzaa també inclou l’encesa d’espelmes, però en aquest cas durant set dies: cada dia se’n va encenent una més de la kinara (el canelobre).
Es tracta d’una celebració tradicional de la cultura afroamericana als Estats Units, per retre homenatge als avantpassats que van ser portats a Amèrica com a esclaus segles enrere.
La Kwanzaa és una festa relativament nova. Va ser fundada el 1966 per Maulana ‘Ron’ Karenga, un activista negre que volia recuperar l’herència cultural i històrica dels africans a Amèrica.
Les famílies decoren les seves cases amb objectes d’art, teles africanes i fruita fresca.
Els ensenyaments de Zoroastre
El zoroastrisme és una religió molt antiga procedent de l’antiga Pèrsia. Va aparèixer fa més de 3.000 anys com a culte a Zoroastre o Zaratustra, fundador d’aquesta religió.
A la fi de desembre aquesta religió celebra el Zartosht no-diso, una festivitat per recordar Zoroastre mitjançant xerrades, pregàries i debats sobre la vida i l’obra del profeta.
Els textos i ensenyaments de Zoroastre s’apleguen en l’Avesta, l’obra base d’aquesta religió, que considera que el creador de tot és una divinitat anomenada Ahura Mazda.
Meditar per aconseguir la pau
Per la seva banda, al desembre els budistes celebren la festivitat de Rohatsu: el vuitè dia del dotzè mes lunar, que és la data exacta de la il·luminació de Buda Gautama.
Siddharta Gautama, després conegut com a Buda Gautama, era un savi que va fundar els principis de la religió budista. A través de la meditació va arribar a aconseguir la il·luminació i la pau absoluta.
Els set dies precedents (de l’1 al 7 de desembre), els monjos budistes passen el seu temps al Dōjō o cambra de meditació, en silenci, lliurats a una meditació intensiva. Aquest estat es coneix com a sesshin i és la culminació de la feina feta durant tot l’any.
