L’esclerosi lateral abiotròfica (ELA) afecta les neurones que controlen els moviments del nostre cos
La ment brillant de Stephen Hawking estava tancada al seu cos, que s’havia anat consumint per culpa de l’esclerosi lateral abiotròfica (ELA). L’ELA és una malaltia neurodegenerativa, és a dir, que afecta a les neurones del nostre cervell.
Concretament, afecta a les neurones motores que s’encarreguen de transmetre les ordres de moviment des del cervell fins als músculs. Per això els afectats per ELA perden la mobilitat del seu cos.
L’ELA acostuma a afectar a persones adultes d’entre 40 i 70 anys. No obstant això, la malaltia també pot aparèixer en persones molt més joves: és el cas de Hawking, a qui li van diagnosticar ELA quan tenia 21 anys.
Aquesta malaltia evoluciona molt ràpid, per la qual cosa l’esperança de vida dels afectats és de pocs anys, però el cas de Hawking va ser excepcional: els metges li van donar dos anys de vida però va viure 55 anys més.
https://twitter.com/PabloMM/status/973792602536456194
Durant gran part de la seva vida, Stephen Hawking va haver d’anar en cadira de rodes, no podia utilitzar les seves mans ni moure la boca per parlar o alimentar-se. Els últims anys també va necessitar un aparell de ventilació mecànica per respirar, perquè els seus pulmons no podien funcionar solos.
Hawking només va mantenir la mobilitat dels seus ulls i una de les seves galtes, gràcies als quals podia controlar la seva cadira de rodes i l’ordinador amb el qual es comunicava.
Una malaltia encara desconeguda
Al 2014 va sorgir una campanya mundial per recaptar fons per a la recerca de l’ELA: el famós Ice Bucket Challenge, un repte en el qual els participants es tiraven una galleda d’aigua gelada per damunt per experimentar el que senten els afectats d’ELA en tenir el seu cos immobilitzat.
Encara que en els últims anys s’han fet avanços i s’han descobert nous fàrmacs per pal·liar els efectes, encara se sap molt poc sobre les causes d’aquesta malaltia i com curar-la.
L’ELA afecta diferents aspectes de la nostra fisiologia: el moviment, la respiració, la parla, la capacitat d’ingerir aliments… Per això requereix un tractament integral amb diferents especialistes com a neuròlegs, fisioterapeutes, pneumòlogues, logopedes o dietistes.
Stephen Hawking va tenir la sort de comptar amb un equip de metges i infermers que tractaven tots els símptomes de la malaltia. Aquestes cures van contribuir a allargar la seva vida més de l’esperat.
Però també va ser la seva curiositat innata, les seves ganes de saber més i d’explorar l’univers sense pensar en les seves limitacions. Com va dir una vegada: “No temo a la mort, però no tinc pressa per morir. Hi ha tant que vull fer primer!”.
https://www.instagram.com/p/BgVIIgLhtom/?utm_source=ig_embed
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
