El sistema polític a Sud-àfrica atorgava privilegis a la minoria blanca i discriminava la població negra, que tenia menys drets
L’apartheid va ser un conjunt de lleis que establien un sistema desigual i discriminaven la població negra i índia de Sud-àfrica durant gran part del segle passat.
Aquest sistema polític va ser impulsat pels descendents dels colons europeus, que volien mantenir els seus privilegis respecte a la població autòctona. El règim es va aplicar des de 1948 fins a principis dels 90.
Sota el règim de l’apartheid, els negres no podien votar, havien de viure a zones allunyades dels blancs (anomenades bantustans), cobraven menys que ells per la mateixa feina i, si anaven al col·legi, havien d’anar a centres separats amb un pitjor nivell educatiu.
La segregació era tan extrema que blancs i negres no podien ser parella o casar-se, utilitzar el mateix bany públic, anar al mateix autobús ni banyar-se a les mateixes platges, entre moltes altres restriccions.
https://www.instagram.com/p/BxP6KLhA9Hu/?utm_source=ig_web_copy_link
L’apartheid, herència colonialista
El colonialisme era un sistema polític i econòmic mitjançant el qual un país en conqueria un altre per explotar-ne els recursos. Com en altres territoris africans, Sud-àfrica va ser colonitzada per diversos països europeus.
Primer hi van arribar els portuguesos, que al segle xiv volien establir rutes comercials amb l’Índia. Del segle xvii al xviii, els holandesos van establir una colònia a l’actual Ciutat del Cap, la capital de Sud-àfrica.
Els últims d’arribar-hi van ser els britànics. A partir del segle xix es van enfrontar amb els afrikaners, els descendents dels colons holandesos, per controlar el territori. Els britànics van guanyar la guerra i van signar un tractat de pau amb els afrikaners el 1902. Aquell acord ja discriminava la població negra perquè els prohibia votar i participar en les eleccions.
En la Guerra de los Boers, al vencer los ingleses a los afrikáneres holandeses, implicó la desaparición de los estados de Orange y Transvaal pic.twitter.com/6gpaxfxyKZ
— MEMORABLE (@EsMemorable) June 6, 2017
Els descendents dels britànics van governar a Sud-àfrica fins a l’arribada del Partit Nacional afrikaner, que va aconseguir el poder el 1948. Una part del partit donava suport a les polítiques del nazisme i volien mantenir el poder de la minoria blanca.
El Partit Nacional va aprovar 317 lleis per legalitzar el racisme envers qualsevol persona que no fos blanca. Així va començar el sistema de segregació racial sud-africà, conegut com a ‘apartheid’, que en la llengua afrikaans significa “separació”.
La pressió internacional, clau per eliminar l’‘apartheid’
Molts països van donar l’esquena a Sud-àfrica arran de les seves lleis racistes. Les Nacions Unides reclamaven la fi de l’apartheid, es van bloquejar acords econòmics amb Sud-àfrica i es va vetar la seva participació en els Jocs Olímpics com a mesures per pressionar el govern afrikaner.
El partit de Nelson Mandela, el Congrés Nacional Africà (CNA), va organitzar nombroses marxes i accions de desobediència civil.
Al principi, Mandela va donar suport a la resistència pacífica, però més endavant va donar-ne a les accions violentes d’alguns sectors del partit. Per aquest motiu va ser jutjat i condemnat a cadena perpètua.
1990 Febrero 11 – ✊🏾🇿🇦 Un día como hoy, hace 29 años, Nelson Mandela era liberado tras 27 años encarcelado, privado de su libertad por luchar por sus ideales #Madiba pic.twitter.com/8ZjvGmiJQZ
— LasPortadasDeTuVida📰 (@vidaenportadas) February 11, 2019
Gràcies a la pressió internacional i a les negociacions entre el president sud-africà i el CNA, el govern va alliberar Mandela el 1990 i va suprimir l’apartheid el 1991.
Ja com a president, Mandela va moderar el seu discurs i va apostar pel diàleg i l’entesa, la qual cosa li va valer el premi Nobel de la Pau el 1993.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
