La festa més important de la religió cristiana commemora la resurrecció de Jesús i se celebra a països de tot el món
Aquesta setmana se celebra la Pasqua, la festa més important del calendari cristià. La paraula prové del terme pésaj, de l'hebreu antic, i significa “pas” o “transformació”. La Pasqua commemora la mort i resurrecció de Jesús, el fill de Déu, un fet que representa l'eix central del cristianisme.
La religió cristiana, amb totes les seves branques (catòlica, protestant o ortodoxa), és la religió més seguida del món amb més de 2.000 milions de creients. Per això la Pasqua és una celebració molt estesa i adopta diferents formes.
En països de tradició catòlica com Espanya, Itàlia o alguns països d'Amèrica Llatina, la Pasqua marca el calendari escolar i laboral. També s'hi representen escenes bíbliques com el calvari de Crist: quan Jesús va ser obligat a arrossegar una creu gegant de fusta en la qual després va ser crucificat pels romans.
A Catalunya és molt popular la representació de la Passió, un espectacle teatral que recrea la vida, mort i resurrecció de Jesucrist. A Andalusia són molt conegudes les processons de Setmana Santa, una tradició que data del segle XVI i durant la qual les imatges religioses es treuen fora dels temples i es passegen pels carrers.
Als països de tradició protestant com els Estats Units, el Regne Unit o altres països del nord d'Europa, no és tan habitual representar la vida de Crist. Les famílies més religioses es reuneixen el Diumenge de Resurrecció per celebrar-lo amb un gran àpat.
Un altre costum molt estès són els ous de Pasqua, una tradició que barreja l'origen pagà de la Pasqua amb la religió cristiana. A l'antiga Grècia i Roma, durant l'equinocci de primavera es regalaven ous pintats per desitjar prosperitat i fertilitat.
Avui dia, els nens es diverteixen decorant ous cuits amb pintura o bé juguen a fer-los rodar o llançar-los enlaire. Als Estats Units els ous de xocolata s'amaguen al jardí perquè els nens juguin a trobar-los.
Història de la Pasqua
La Setmana Santa commemora la Passió de Crist: la seva entrada a la ciutat de Jerusalem, l'Últim Sopar, el Viacrucis carregant la creu, la seva mort crucificat i la resurrecció.
L'arribada a Jerusalem se celebra amb el Diumenge de Rams: una multitud de seguidors el van rebre alçant palmes i rams, reconeixent-lo com el fill de Déu a la Terra. Aquesta tradició segueix present en l'actualitat amb la benedicció de palmes i palmons a les esglésies.
El dijous següent és Dijous Sant, quan Jesús va celebrar l'Últim Sopar amb els seus deixebles, que més tard difondran el seu missatge com a apòstols. El Divendres Sant, després de ser traït per Judes, Jesús és capturat pels romans i crucificat.
El Diumenge de Pasqua o Diumenge de Resurrecció és el dia en què Jesús va ressuscitar, tres dies després de ser crucificat el Divendres Sant. En aquest sentit, la Pasqua marca el final de la Setmana Santa, els últims dies de Jesús.
Per als romans, Jesús era una figura incòmoda perquè predicava una nova religió amb uns valors diferents: el cristianisme tenia un únic déu (a diferència de les múltiples divinitats de la mitologia romana), a més de defensar l'alliberament dels esclaus que tan importants eren per l'Imperi Romà.
Segles després, quan el cristianisme ja era la religió majoritària a l'Imperi, un grup de bisbes reunits al Concili de Nicea (325 d.C) van establir que la Pasqua seria el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per això se celebra en una data diferent cada any.
Cinema i música inspirats en la passió de Crist
La vida de Jesucrist ha inspirat grans produccions de Hollywood com La passió de Crist (2004), dirigida per l'actor Mel Gibson. Aquesta versió està rodada en llatí i arameu, els idiomes que es parlaven a l'època de Jesús. El film va generar polèmica per la cruesa i realisme de les seves imatges.
Igualment polèmica va ser L'última temptació de Crist (1988) de Martin Scorsese. Basada en la novel·la de Nikos Kazantzakis, aquest film mostra una visió de Jesús com un home amb dubtes, limitacions i necessitats.
Una altra pel·lícula típica d'aquestes dates que reconstrueix els últims dies de Crist és Jesús de Nazareth (1977). Obra del realitzador Franco Zefirelli, es considera el millor relat global del naixement, obra i mort de Jesucrist.
Més enllà de les pel·lícules sobre la vida de Jesucrist, també són molt famoses les pel·lícules del gènere pèplum: grans produccions ambientades en l'antiguitat en les quals apareix la figura de Jesucrist. Alguns exemples són Ben-Hur (1959) o Quo vadis? (1951).
En la música clàssica també trobem algunes peces inspirades en la Passió de Crist, entre les quals destaca La passió segons Sant Joan (1724) i La passió segons Sant Mateu (1727 o 1729), de Johann Sebastian Bach, que tradicionalment s'interpreta durant els dies de Setmana Santa.
Altres peces sobre el mateix tema són el Stabat Mater (1727) d'Antonio Vivaldi, que representa musicalment l'escena de la Mare de Déu als peus de la creu. Finalment, l'òpera Parsifal (1882) de Richard Wagner també és típica d'aquestes dates, ja que el tercer acte s'ambienta en la jornada de Divendres Sant.
La Pasqua jueva
En els seus orígens, la Pasqua era una festa pagana amb la qual els pastors celebraven la fi de l'hivern i l'arribada del bon temps i les collites. Per això coincidia amb la primera lluna plena de la primavera i cada any se celebra en una data diferent, entre març i abril. Més tard, també es va convertir en una festa molt important per a la religió jueva. La Pascua celebra l'alliberament del poble jueu dels faraons egipcis, que els tractaven com a esclaus, i el pas a través de les aigües del mar Roig guiats per Moisès. La Pasqua cristiana i jueva coincideixen perquè la mort de Jesús es va produir el primer dia de la festa jueva.
