La Cimera Iberoamericana reuneix els líders de 22 països units per un vincle històric
Llatinoamèrica i la península Ibèrica fa segles que estan unides per un vincle històric i cultural. Aquesta relació va començar a través del colonialisme, però des de fa més de 25 anys els països de parla hispana i portuguesa han formalitzat la seva unió a través de la Cimera Iberoamericana.
La Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern és una trobada política d’alt nivell que cada dos anys reuneix els presidents (i el rei d’Espanya, ja que es tracta d’una monarquia) i els caps de govern de 19 països llatinoamericans, Espanya, Portugal i Andorra.
Els 22 països de la Cimera debaten sobre temes socials com l’educació, la immigració, la integració i la cultura, però també tracten assumptes polítics com el desarmament, el terrorisme o la globalització. L’objectiu és aconseguir acords de col·laboració que beneficiï el conjunt dels estats.
La primera Cimera Iberoamericana es va celebrar el 1991 a Guadalajara (Mèxic) i, aquest any, la XXVI Cimera Iberoamericana tindrà lloc a Guatemala. En l’actualitat, aquesta trobada representa uns 525 milions de persones repartides en tres continents.
“Es un honor ser embajador iberoamericano de la cultura”. @DrexlerJorge nos cuenta lo que significa su nombramiento: “polinizar aquí y allá y tender puentes”. #SomosIberoamérica #DiferentementeIguales pic.twitter.com/TRZOXKy6Ut
— SEGIB (@SEGIBdigital) October 6, 2018
Una cimera, diferents organismes
Entre cimera i cimera es duen a terme múltiples reunions per donar seguiment als acords i planejar estratègies de futur. Entre aquestes trobades destaquen les reunions de ministres, que debaten sobre les polítiques a cada país i avancen els continguts de la Cimera.
A cada edició, el país amfitrió proposa un tema central per tractar-lo en les reunions de la Cimera. Aquest any, la trobada girarà entorn dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.
#CaminoalaCumbre | Objetivo 10 Reducción de la desigualdad. Busca frenar el aumento de la disparidad y para esto es necesario adoptar políticas sólidas que empoderen a la población y promuevan la inclusión de todos no importando género, raza o etnia. #26CumbreGT #ODS #Agenda2030 pic.twitter.com/8VCfPFFzMy
— Cumbre Iberoamericana (@CumbreIberoA) September 26, 2018
La Secretaria Pro Témpore és l’òrgan encarregat de coordinar les activitats i l’agenda de la cimera, així com les reunions a nivell ministerial. Per la seva banda, la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) és l’organisme oficial de la cimera, col·labora amb la Secretaria Pro Témpore i ofereix suport institucional, tècnic i administratiu.
Una cimera plena d’història
Com tot esdeveniment polític, la Cimera no ha pogut evitar la controvèrsia. De vegades, les tensions diplomàtiques han robat el protagonismes a la trobada.
L’assistència també ha anat decaient tant que en l’última cimera, celebrada a Cartagena de Indias (Colòmbia) el 2016, només hi van assistir 13 dels 22 caps d’estat o de govern dels països membres.
Les absències de Cuba i Veneçuela han estat les més repetides, causades per la tensió entre els països iberoamericans i aquests dos governs. La majoria de membres de la Cimera veu amb recel el règim de la família Castro a Cuba i el govern de Nicolás Maduro, que segueix els passos marcats per l’anterior líder veneçolà, Hugo Chávez.
Precisament, Chávez i el rei Joan Carles I d’Espanya van protagonitzar un dels moments més tensos de les Cimeres. El 2007, el llavors president de Veneçuela va dir “dictador” a l’expresident del Govern espanyol José María Aznar, i Joan Carles li va contestar: “Per què no calles?”.
Alguns experts polítics critiquen que la Cimera Iberoamericana segueix un model esgotat i ha perdut la notorietat que tenia abans. La crisi econòmica que va començar el 2008 també va afectar la trobada, ja que els països disposaven de menys recursos per dedicar-hi.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
