Tot i les seves diferències culturals, les poblacions indígenes del món comparteixen problemes comuns a l’hora de protegir els seus drets
Cada dia 9 d’agost es commemora el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU). L´objectiu d´aquest dia és donar a conèixer les necessitats d´aquests pobles, ja que avui dia són unes de les poblacions més vulnerables i perjudicades.
Els pobles indígenes conformen més de 5.000 grups diferents a uns 90 països i estan constituïts per 370 milions de persones. Cadascun d’aquests pobles té una història, cultura, idioma i tradicions úniques, així com una manera pròpia de veure la vida i el món i de relacionar-se amb la natura.
Els seus trets socials, culturals, econòmics i polítics són diferents dels que predominen a les societats actuals. Això ha fet que, al llarg de la història, les poblacions indígenes s’hagin enfrontat a nombrosos desafiaments, com ara la colonització, el desplaçament forçat, la discriminació, el racisme i la violència.
Com a conseqüència, molts grups han perdut les terres, les llengües i les pràctiques culturals, fet que suposa una vulneració dels seus drets humans. Això s’ha traduït en unes condicions de vida dolentes: manca d’accés a l’educació, situació de pobresa extrema, menys esperança de vida que les persones no indígenes…
En els darrers anys, els drets dels pobles indígenes s’han reconegut cada cop més mitjançant l’adopció de diferents compromisos internacionals. El 2007 es va aprovar la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, que estableix que els pobles indígenes són iguals a tots els altres pobles.
Tot i això, les persones indígenes de tot el món segueixen enfrontant riscos que afecten el seu benestar, la seva cultura i la seva forma de vida.
Riscos de la població indígena
L’ONU sosté que les poblacions indígenes continuen vivint en situacions d’extrem desavantatge en termes socials i econòmics en comparació amb altres grups de la societat.
Tot i que només constitueixen el 6% de la població mundial, els pobles indígenes representen al voltant del 19% de les persones extremadament pobres, segons les últimes dades de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Segons l’organització, aquests pobles solen dedicar-se a l’agricultura i altres ocupacions que requereixen poques qualificacions, fet que es tradueix en contractes de curta durada i salaris baixos.
Les organitzacions internacionals també denuncien les dificultats no només per accedir a una educació de qualitat, sinó per acabar els seus estudis un cop entren al sistema. Segons les darreres dades de l’ONU, a Amèrica Llatina i el Carib, el 85% dels nens indígenes assisteix a l’educació secundària, però només el 40% completa aquest nivell educatiu.
Un altre dels principals problemes a què s’enfronten aquests pobles és l’amenaça cap a les llengües. S’estima que cada dues setmanes desapareix un idioma indígena. Aquests idiomes no només serveixen per comunicar-se, sinó que són fonamentals per a la identitat dels pobles, la conservació de les seves cultures i la seva percepció i la visió del món.
Dins dels pobles indígenes, les dones s’enfronten a desafiaments afegits pel simple fet de ser dones, com ara la violència, l’assetjament o l’explotació laboral. Més d’una de cada tres dones indígenes són violades al llarg de la vida, denuncia ONU Mujeres. També troben dificultats per accedir a serveis de salut de qualitat, cosa que pot afectar la seva salut reproductiva i general.
Els Quechua a Amèrica Llatina
Un dels grups indígenes més coneguts arreu del món són els Quechua, els quals conviuen encara a països com Perú, Equador i Bolívia. La història del poble Quechua té milers d’anys d’història: va començar anys abans que la civilització inca arribés al poder i va continuar després de l’arribada dels colons espanyols al segle XVI fins avui.
El seu idioma, el quítxua, és una de les llengües indígenes més esteses a la regió: es parla a set països per més de 10 milions de persones. Tot i la seva popularitat, l’idioma fa anys que està exclòs d’àmbits com l’universitari i l’acadèmic. El 2019, Roxana Quispe Collantes va fer història i va presentar la primera tesi doctoral en quítxua.
Durant segles, una part integral de la seva identitat i expressió cultural ha estat art tèxtil. Són comuns els ponxos gruixuts i multicolors, amb patrons i símbols que tenen significats culturals i espirituals profunds. També són populars els chullos, que són unes gorres càlides amb orelleres teixit normalment amb llana d’alpaca.
A més, els quítxues han desenvolupat tècniques d’agricultura i maneig de recursos naturals al llarg de la història, aconseguint adaptar-se a les condicions geogràfiques i climàtiques. De fet, es diu que el seu coneixement profund sobre la naturalesa i els cicles agrícoles és fonamental per a la sostenibilitat de la vida a la regió.
Tot i la seva rica i mil·lenària història i cultura, els quítxues, com altres grups indígenes, enfronten diversos desafiaments actualment. Entre ells hi ha la pèrdua de terres, la discriminació, la pobresa i la manca d’accés a serveis bàsics com educació i salut.
