Els aficionats al ‘plogging’ es reuneixen per córrer i recollir els residus que troben pel camí
Amb el bon temps i les vacances ve de gust estar a l’aire lliure, sortir a passejar per la muntanya, anar a la platja… Per desgràcia, com més persones passen per un lloc més residus s’acumulen.
Hem de començar a canviar els nostres hàbits urgentment per contaminar menys i aconseguir l’anomenat Residu Zero o ‘ZeroWaste’. Però també hem d’actuar per eliminar les escombraries acumulades fins ara.
El plogging és una iniciativa que combina l’exercici físic amb la sostenibilitat i la consciència pel planeta. Aquest moviment va néixer a Suècia, on un grup de persones que es reunien per córrer per Estocolm van decidir recollir les escombraries que trobaven durant el recorregut.
La paraula combina l’expressió sueca plocka upp, que significa “recollir del terra”, amb la paraula anglesa jogging (córrer a un ritme més pausat que el running).
Els creadors del plogging defensen que té un triple benefici: permet fer exercici, tenir cura del planeta i crear comunitat amb altres persones preocupades pel medi ambient.
Aquest “moviment eco-esportiu” s’ha estès per tot el món i ja han aparegut grups de plogging a gairebé tots els països. És tan fàcil com sortir a córrer i dur una bossa per recollir qualsevol objecte al teu pas: llaunes de refresc, gots i ampolles de plàstic, bosses de patates, burilles…
https://www.instagram.com/p/B0YYbhlCgwJ/
Les escombraries no desapareixen
Els residus que es llencen fora dels contenidors poden resistir segles a la intempèrie. Fins i tot els “plàstics d’un sol ús” poden aguantar dècades fins a desaparèixer.
Una burilla pot trigar fins a 5 anys a descompondre’s, una bossa de plàstic pot resistir entre 10 i 30 anys, una llauna d’alumini pot aguantar 400 anys i algunes ampolles de plàstic poden estar fins a 500 anys en la naturalesa.
Els 7.500 milions d’habitants del planeta produïm milions de tones d’escombraries cada dia, sobretot als països rics.
Si a més tenim en compte que la població mundial no deixa d’augmentar, la contaminació es convertirà en un problema cada vegada més greu. Quants més som, més consumim i més contaminem.
https://www.instagram.com/p/BjupewABzak/
Per sort, cada vegada hi ha més persones conscienciades. El plogging se suma a altres iniciatives de ciutadans anònims per a netejar platges, llacs, boscos…
Per exemple, el projecte Libera organitza una recollida anual de basuraleza (escombraries abandonades a la natura) i coordina milers de voluntaris a Espanya per netejar zones naturals.
Un altre referent és Marino Morikawa, un científic japonès d’origen peruà que es dedica a recuperar espais naturals al seu país natal. Va passar setmanes retirant algues invasives a l’aiguamoll on jugava de petit (la contaminació provoca que aquestes algues proliferin).
Després, gràcies a la nanotecnologia, va inventar un producte ecològic amb microbombolles que capturen les partícules contaminants en l’aigua i les fan surar a la superfície, de manera que és més fàcil retirar-les.
Una sola persona pot marcar la diferència… imagina’t si tots i totes ens unim per a cuidar del medi ambient!
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
