Els governs utilitzen el preu del petroli com a arma per crear aliances o perjudicar la competència
Els combustibles fòssils, i sobretot el petroli, són la font d’energia més utilitzada a tot el planeta.
A mitjan segle xix es van construir els primers pous petrolífers. Un segle més tard, amb el desenvolupament de la indústria del transport, el petroli va substituir el carbó com a combustible principal.
En l’actualitat, el petroli és una de les matèries més valuoses del món i es coneix com a “or negre”. Com a conseqüència, els països amb més reserves petrolíferes són els més rics. Sovint, això significa també que tenen més poder i influència sobre els assumptes internacionals.
Los países con más reservas de petróleo.
Unos malos políticos, como en Venezuela, pueden destrozar un país gestionando pésimamente el oro negro.
En cambio otros, como en Noruega, pueden invertirlo inteligentemente asegurando el bienestar futuro. pic.twitter.com/lxM1aFBeVH
— Dinero Bolsa (@dinerobolsa) September 15, 2019
L’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) agrupa 14 països que representen el 30% de la producció mundial; dins de l’OPEP, el productor més gran és l’Aràbia Saudita. Els Estats Units són el principal productor mundial i ocupen el segon lloc (18%), seguits de Rússia (11%).
Aquests països estableixen el preu del petroli en funció dels seus interessos: si n’hi ha més demanda, apugen els preus; si n’hi ha menys, produeixen menys per no perdre-hi diners.
Una qüestió d’estratègia
Els productors de petroli també creen aliances estratègiques per guanyar influència. Recentment, l’Aràbia Saudita (en representació de l’OPEP) i Rússia s’han unit per controlar els preus del petroli conjuntament i així fer front al poder creixent dels Estats Units.
El govern rus i la monarquia saudita solen estar enfrontats en qüestions com la Guerra Civil Siriana i altres conflictes de l’Orient Mitjà, però es posen d’acord fàcilment quan es tracta de guanyar diners.
Com a resposta, els Estats Units han imposat sancions econòmiques a Veneçuela i l’Iran, membres de l’OPEP.
Lluny de perjudicar les empreses petrolieres, aquestes sancions afecten sobretot l’economia de la població i les empreses, que no poden exportar els seus productes.
D’altra banda, una part molt important de la producció mundial de petroli té lloc a l’Orient Mitjà, una zona políticament molt inestable. L’atemptat contra dues refineries de l’Aràbia Saudita a mitjan setembre va fer trontollar els preus a tot el món.
La influència del petroli sobre la nostra economia
La disponibilitat del petroli i la variació del seu preu poden afectar greument el funcionament de molts estats, no només dels països productors.
Cotxes, motos, avions, autobusos… tots funcionen amb combustibles derivats del petroli. Però també els camions encarregats de transportar mercaderies i productes.
Què passa quan hi ha menys quantitat d’un producte però la gent en vol continuar comprant? Que els preus pugen, perquè hi ha més demanda que oferta: és l’anomenada “llei de l’oferta i la demanda”.
El problema és que, quan baixa la producció de cru no solament puja el preu del petroli, sinó també el de molts altres productes el transport i distribució dels quals queden afectats (és més car transportar-los perquè és més car posar benzina).
Però no és només una qüestió de transport. El petroli també serveix per generar energia, fer funcionar les fàbriques i l’economia. Com més produeixen les fàbriques, més energia cal per produir i més petroli per generar aquesta energia… És un peix que es mossega la cua. I, si falta petroli, el cicle se’n ressent.
Finalment, el petroli i altres combustibles fòssils són un dels principals factors contaminants causants del canvi climàtic. Per garantir el futur del planeta, hem d’optar per transports i fonts d’energia no contaminants.
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
