Moltes pel·lícules han mostrat els valors del bon periodisme o han servit per denunciar-ne els abusos i males pràctiques
El cinema i el periodisme han mantingut una intensa relació al llarg de la història. Moltes pel·lícules retraten la tasca dels periodistes i ens mostren els valors del periodisme rigorós i d’investigació. D’altres s’han fixat en els abusos i males pràctiques que a vegades es produeixen en aquesta professió.
Aquestes són algunes de les millors pel·lícules per reflexionar sobre la funció del periodisme.
‘Tots els homes del president’ (1976)
Un dels títols més coneguts sobre el valor del periodisme d’investigació és Tots els homes del president, d’Alan J. Pakula.
Guanyadora de 4 Oscars, aquest film protagonitzat per Dustin Hoffman i Robert Redford reconstrueix la investigació per part de dos joves periodistes de The Washington Post per arribar al fons del cas Watergate, que va acabar amb la dimissió del president dels Estats Units Richard Nixon.
Robert Redford tenia molt d’interès a fer aquesta pel·lícula i va comprar els drets del llibre redactat pels dos periodistes del The Washington Post fins i tot abans que sortís publicat.
‘Spotlight’ (2015)
Spotlight, de Tom MacCarthy, també reconstrueix la història d’una investigació periodística real. En aquest cas destapen l’escàndol per abusos sexuals a menors per part de capellans de l’Església catòlica.
La investigació va ser duta a terme per un equip de periodistes el diari The Boston Globe. Durant mesos, van investigar diversos casos d’abús per part de sacerdots a la ciutat de Boston.
Gràcies a aquests reportatges, el diari va guanyar un Premi Pulitzer, el premi periodístic més prestigiós. I la pel·lícula va guanyar un Oscar a la Millor Pel·lícula.
‘Ciutadà Kane’ (1941)
L’obra mestra d’Orson Welles explica la història d’un magnat dels mitjans de comunicació, un personatge amb molts paral·lelismes amb el gran empresari William Randolph Hearst (1863-1951).
Encara que Welles va manifestar públicament que no havia retratat Hearst, els crítics de cinema i experts en comunicació consideren que el protagonista de Ciudadà Kane, Charles Foster Kane, realment representa el magnat de la premsa al cinema.
La pel·lícula intenta explicar què signifiquen les últimes paraules pronunciades per Kane abans de morir. Aquest és el pretext per repassar, a partir de diversos flashbacks i testimonis de diferents personatges, la vida d’aquest empresari que no va tenir escrúpols a l’hora de manipular els mitjans per triomfar.
‘El Dilema’ (1999)
Michael Mann dirigeix aquest film que té com a protagonista un periodista (Al Pacino) que explica com una empresa de tabac afegeix una substància addictiva als cigarrets per enganxar encara més als fumadors.
La trama es basa en un cas real de periodisme d’investigació que va comptar també amb la col·laboració d’un bioquímic que havia treballat en l’empresa (interpretat per Russell Crowe).
Tant el periodista com el productor televisiu que van revelar l’assumpte van haver de deixar l’ofici per posar-se a fer classes a la Universitat de Berkeley després d’aquest cas.
‘El gran carnaval’ (1951)
Moltes pel·lícules ens mostren una imatge idealitzada i gairebé heroica del periodisme. En el cas d’El gran carnaval, es mostren les conseqüències del mal periodisme.
Aquest film de Billy Wilder explica la història d’un periodista que es deixa portar pels seus propis interessos i converteix el cas d’un home atrapat en un túnel en un espectacle mediàtic.
La pel·lícula ens ensenya que no tots els periodistes actuen de manera desinteressada i rigorosa a l’hora d’informar.
‘Bona nit i bona sort’ (2005)
George Clooney va dirigir aquesta pel·lícula en blanc i negre ambientada als temps de l’anomenada “caça de bruixes” de Hollywood. Va tenir lloc en el context de la Guerra Freda, quan la Unió Soviètica i els Estats Units competien per ampliar la seva influència al món. Durant aquesta època, les persones amb idees comunistes estaven perseguides als Estats Units.
La pel·lícula narra el conflicte real entre el periodista de televisió Edward R. Murrow, presentador de la CBS, i el senador Joseph McCarthy, màxim representant de la persecució contra els comunistes als Estats Units.
El film es basa en dades reals, escrits i orals. El títol fa referència a la frase que Murrow utilitzava per a acomiadar els seus programes.
‘Luna nueva’ (1940)
Aquest clàssic de la comèdia romàntica de Hollywood adapta una obra de teatre creada per Ben Hecht i Charles MacArthur que té lloc al món del periodisme.
L’editor d’un diari fa servir qualsevol recurs per retenir la seva periodista estrella, que a més és la seva exparella, i que està a punt de casar-se amb un altre home. La pel·lícula compta amb diàlegs i situacions molt divertides.
‘Primera plana’ (1974)
Anys més tard d’estrenar Luna Nueva, el director Billy Wilder es va basar en la mateixa obra de Ben Hecht per filmar aquesta comèdia protagonitzada per la parella còmica Jack Lemmon i Walter Matthau.
De nou, els diàlegs divertidíssims i la relació entre els dos personatges generen una sèrie de situacions rocambolesques en el context de la redacció d’un diari.
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
