Aquest físic va ser el responsable del desenvolupament de les bombes que es llançarien a Hiroshima i Nagasaki al final de la Segona Guerra Mundial
El 6 d’agost del 1945, dues bombes atòmiques impactaven sobre les poblacions japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, causant milers de ferits i morts, i marcant el final de la Segona Guerra Mundial.
La bomba atòmica va ser desenvolupada per un equip de científics i enginyers en el marc de l’anomenat Projecte Manhattan. El projecte va ser supervisat pel Cos d’Enginyers de l’Exèrcit dels Estats Units i va estar dirigit pel físic teòric J. Robert Oppenheimer.
Nascut el 22 d’abril de 1904, Oppenheimer va estudiar a les universitats de Harvard i Cambridge, on es va destacar en matemàtiques i física. Després, es va convertir en un destacat professor i investigador en física teòrica a la Universitat de Califòrnia ia l’Institut d’Estudis Avançats a Princeton.
En 1942, va ser nomenat director científic del Projecte Manhattan, que es va dur a terme en diversos llocs, incloent laboratoris a Los Álamos (Nou Mèxic) i Oak Ridge (Tennessee). L’objectiu principal era desenvolupar la primera bomba atòmica abans que els alemanys, que també estaven investigant la tecnologia nuclear.
El treball científic per al desenvolupament de la bomba atòmica es va basar en les teories de la física nuclear, incloent la fissió nuclear, que va ser descoberta per Otto Hahn i Fritz Strassmann el 1938. No obstant això, el desenvolupament i disseny específic de la bomba atòmica va ser dut a terme per l’equip liderat per Oppenheimer i altres científics involucrats al Projecte Manhattan.
Finalment, el 16 de juliol de 1945, es va dur a terme la primera prova amb èxit d’una bomba atòmica al lloc de proves Trinity, a Nou Mèxic. Oppenheimer va ser considerat un dels seus creadors i va rebre nombrosos honors i reconeixements.
Poc després, els Estats Units van llançar dues bombes atòmiques al Japó. La primera bomba va caure sobre Hiroshima el 6 d’agost del 1945, matant instantàniament desenes de milers de persones i generant una enorme ona de calor que va destruir edificis en un ampli radi. La radiació va causar malalties mortals ia llarg termini en els supervivents, amb unes 140.000 persones mortes només aquell any.
Tres dies després, el 9 d’agost, la segona bomba va colpejar Nagasaki. Tot i que va detonar en una zona muntanyosa, va provocar una devastació similar a la d’Hiroshima, amb més de 70.000 morts.
Aquests esdeveniments, que van marcar l’inici de l’era nuclear, són fins ara els dos únics atacs amb armes nuclears que s’han dirigit contra la població civil.
Oppenheimer al cinema
La figura de J. Robert Oppenheimer torna a ser d’actualitat gràcies a la pel·lícula de Christopher Nolan, Oppenheimer, estrenada el 20 de juliol passat.
La pel·lícula està basada en el llibre guanyador del Premi Pulitzer Prometeo americano. El triunfo y la tragedia de J. Robert Oppenheimer de J. Robert Oppenheimer, de Kai Bird i Martin J. Sherwin. El llibre relata com Oppenheimer va quedar fortament impactat pel poder destructiu de la seva creació i es va comprometre a lluitar contra la bomba d’hidrogen i la guerra nuclear.
Després de la guerra, Oppenheimer va tenir conflictes amb les autoritats governamentals a causa dels seus punts de vista polítics i la seva oposició al desenvolupament d’armes d’hidrogen (bombes termonuclears). Va ser perseguit i calumniat com a espia comunista, obligat a dimitir de qualsevol funció pública i allunyat de la investigació nuclear. Finalment, seria rehabilitat el 1963 pel president John F. Kennedy.
El director de Tenet, Dunkerque o Interstellar, entre d’altres, va quedar fascinat per la lectura de la biografia d’Oppenheimer i va decidir adaptar-la al cinema. A la pel·lícula, l’actor Cillian Murphy interpreta el científic que dóna títol al film. La pel·lícula també compta amb la participació de Rami Malek, Emily Blunt, Matt Damon i Kenneth Branagh, entre d’altres.
La pel·lícula està rodada en format IMAX 65mm, incloent per primer cop seccions en fotografia analògica en blanc i negre IMAX.
Com funciona la bomba atòmica?
La bomba atòmica funciona aprofitant un fenomen anomenat fissió nuclear. Per entendre com funciona, cal conèixer els àtoms.
Un àtom és la unitat més petita d’un element químic i està compost per un nucli al centre, que conté partícules anomenades protons i neutrons, i electrons que giren al voltant del nucli. Alguns àtoms tenen nuclis inestables, com l’urani-235 o el plutoni-239, i això els fa propensos a trencar-se a trossos més petits.
Aquí és on entra en joc la fissió nuclear. Si es bombardeja un àtom inestable, com l’urani-235, amb neutrons, aquest es trenca en dos trossos més petits alliberant una gran quantitat d’energia en el procés. A més, s’alliberen més neutrons a la reacció, que poden xocar amb altres àtoms d’urani-235 i causar una reacció en cadena.
En una bomba atòmica, es crea una massa crítica de material fisible, com ara urani-235 o plutoni-239. Aquesta massa crítica és necessària perquè la reacció en cadena es mantingui i s’alliberi una gran quantitat d’energia de manera explosiva. Per aconseguir-ho, es fa servir una tècnica anomenada “implosió“.
Al cor de la bomba atòmica, hi ha un detonador que produeix una explosió. Aquesta explosió comprimeix el material fissible al centre de la bomba. Aquesta compressió extrema augmenta la densitat del material fissible i fa que sigui més probable que els àtoms es trenquin a la reacció en cadena.
Quan la reacció en cadena comença, sallibera una quantitat massiva d’energia en forma d’una explosió i una gran quantitat de radiació. L’explosió és tan intensa que pot destruir edificis i causar una ona expansiva devastadora, com la que es va produir a Hiroshima i Nagasaki. La radiació alliberada pot ser perjudicial per als éssers vius i tenir efectes a llarg termini al medi ambient.Al llarg de la història, s’han fet esforços per controlar i limitar l’ús d’aquestes armes, ja que el poder destructiu és immens.
