‘El Club dels Poetes Morts’ explica la història d’un grup de joves que recorren a la poesia per donar sentit a la seva vida
El professor John Keating és el mestre que tots haguéssim volgut tenir: apassionat per l’ensenyament, proper i comprensiu amb els seus alumnes, amb ganes d’inspirar-los i transmetre’ls els seus coneixements.
El personatge interpretat per Robin Williams és una de les claus de l’èxit de ‘El Club dels Poetes Morts‘ (1989), una pel·lícula que explica la relació entre el professor Keating i un grup d’alumnes que viuen en un internat dels Estats Units l’any 1959.
Els alumnes de l’Acadèmia Welton són nois de bona família que tenen un futur assegurat. Però això no significa que siguin feliços: la majoria accepten el destí que els imposen els seus pares sense atrevir-se a rebel·lar-se. I aleshores entra en escena l’esperit revol·lucionari del professor Keating.
Palabras Sabias del Profesor Keating!! pic.twitter.com/ueBYVzfTHl
— David España (@Davidesgar0219) July 17, 2018
El mestre aconsegueix obrir els ulls dels seus acomodats estudiants a través d’un art molt poc reconegut: la poesia.
La poesia del ‘carpe diem’
L’expressió llatina ‘carpe diem’ pot traduir-se com “aprofita el moment”. És el lema d’una filosofia de vida que anteposa el present i els plaers de la vida a tota la resta.
El professor Keating intenta transmetre als seus alumnes aquella mateixa passió per la vida i la importància de perseguir els somnis sense importar el que opini la resta: la família, els professors, la societat…
https://twitter.com/Cinelicula/status/1018594567115993089
Els nois creen un Club de Poetes Morts, el mateix que Keating va crear fa anys quan era alumne de l’Acadèmia Welton. Reunits en una cova fora del campus, el Club es converteix en un espai secret on reunir-se i compartir els seus somnis.
Els membres del Club toquen música, fumen, parlen de poesia i comparteixen els seus plans pel futur. En Knox comença a parlar amb la noia que li agrada, en Todd es llança a composar els seus propis poemes i en Neil s’enfronta al seu pare per fer allò que realment li agrada: actuar.
Oh capità, el meu capità
A la pel·lícula es reciten varis poemes, pero els més recordats son els versos de “Oh capità, el meu capità”, un poema de l’escriptor nord-americà Walt Whitman (1819-1892).
Whitman va escriure el poema al 1865, poc després de l’assassinat del president Abraham Lincoln. Es tracta d’una elegia, un poema que s’escriu en honor a algú que ha mort.
La lletra parla d’un capità que ha mort i ha deixat orfa a la seva tripulació (el poble americà). El narrador transmet la seva pena i desesperació al perdre el seu mentor i un exemple a seguir.
Al final de la pel·lícula, John Keating es veu obligat a deixar l’escola i els alumnes l’acomiaden recitant aquest poema. Diuen adéu al millor professor que han tingut, el que els ha ensenyat a no conformar-se, lluitar pel que volen i trobar el seu propi camí a la vida.
“No llegim i escrivim poesia perquè és maca. Llegim i escrivim poesia perquè pertanyem a la raça humana. I la raça humana està plena de passió. La medicina, el dret, els negocis i la enginyeria són carreres nobles i necessàries per la vida. Però la poesia, la bellesa, el romanticisme, l’amor…són coses que ens mantenen vius”
https://www.youtube.com/watch?v=j8Pvw70N1Go
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
