La quantitat de persones que han arribat a les illes Canàries ha augmentat considerablement en l’últim any, en part a causa de la crisi del coronavirus
Des que es declarés la pandèmia de Covid-19 a nivell mundial, moltes persones han vist com les seves condicions de vida, ja de per si mateix precàries, empitjoraven a causa de la paralització de l’economia mundial. Un d’aquests col·lectius vulnerables és el de les persones refugiades i migrants.
En el que portem d’any, més de 2.800 persones han mort en les diverses rutes migratòries que existeixen a tot el món, segons dades recollides pel projecte Missing Migrants, liderat per l’Organització Internacional de les Migracions (OIM). Una d’aquestes rutes és la que uneix el continent africà amb l’arxipèlag de les Illes Canàries. Aquest territori espanyol és per a moltes persones la “porta d’entrada” al somni d’aconseguir arribar a Europa.
Augment d’arribades a Canàries
Entre l’1 de gener i el 15 de novembre de 2020, més de 16.000 migrants van arribar a les costes de Canàries per via marítima (en pastera o piragua), segons un informe sobre migracions elaborat pel Ministeri de l’Interior del govern espanyol. Això suposa un augment de 1.019,6% respecte al mateix període de 2019.
Aquest mateix informe també mostra un augment del nombre d’embarcacions que han arribat a les illes Canàries: un total de 553 fins al 15 de novembre de 2020, a diferència de les 93 que van arribar l’any passat durant el mateix període. L’augment, en aquest cas, ha estat del 494,6%.
La crisi econòmica derivada de la pandèmia de Covid-19 i el tancament de fronteres internacionals, que ha provocat en molts casos també la paralització de l’ajuda humanitària, estan darrere d’aquest repunt, segons els experts.
Hoy la portada de @LaVanguardia es para el reportaje desde Kayar, Senegal, uno de los puntos de origen de la ola migratoria a Canarias y que ha provocado una crisis de acogida.
El infográfico, genial, es de @arake14
Link al reportaje y fotos y vídeo.https://t.co/f8zmpZ0d5i pic.twitter.com/CBVXrhOsyA— Xavier Aldekoa (@xavieraldekoa) November 29, 2020
Una ruta a través de l’Atlàntic
Les illes de Gran Canària, Lanzarote i Tenerife serveixen de parapet davant els corrents de l’Oceà Atlàntic i permeten realitzar la ruta navegant en una o diverses jornades des de diferents poblacions de la costa oest d’Àfrica. Els principals països des d’on les persones migrades emprenen aquest viatge són el Senegal, Mauritània, el Sàhara Occidental i el Marroc, com podem veure en la següent imatge.
No obstant això, moltes de les persones que arrisquen les seves vides en aquest viatge procedeixen d’altres països africans. Aquesta mobilitat d’un país a un altre dins del mateix continent es coneix com a migracions intrafricanes. En aquest cas concret, el de la zona de la costa oest d’Àfrica, les persones que arriben procedeixen de la regió del Sahel, formada per un total d’11 països, entre ells el Senegal i Mauritània.
A la perillositat d’aquesta ruta, se li suma la presència de les màfies de traficants de persones, que s’aprofiten de la situació desesperada dels migrants per a enriquir-se. Cada persona amb la qual es trafica suposa un benefici d’entre 1.000 i 2.000 euros, segons publica el diari El País.
Una vegada en terra ferma
El moll d’Arguineguín, a l’illa de Gran Canària, es va convertir durant setmanes en un “campament” improvisat per a les 2.600 persones que van arribar a dormir allí. Organismes com la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) han denunciat les pèssimes condicions de vida dels migrants i han aconseguit a través de la figura del Defensor del Poble del govern d’Espanya que es tanqui aquesta part del port com a zona de retenció de les persones migrades.
🟢 ATENCIÓN: El Defensor del Pueblo pide a Interior el cierre inmediato del campamento de Arguineguín al constatar que se están vulnerando derechos fundamentales, como veníamos denunciando hace tiempo desde @CEARCanarias. 👇🏽https://t.co/AzdviSVz1c pic.twitter.com/pB2XmI9g7a
— CEAR (@CEARefugio) November 27, 2020
El campament policial de Barranco Seco, a vuit quilòmetres de Las Palmas de Gran Canaria, és un altre dels recintes on s’ha emportat als migrants. També s’han habilitat hotels pròxims al port amb el suport assistencial de diverses associacions, com Creu Roja.
El nuevo Centro de Atención Temporal a Extranjeros (CATE) de Barranco Seco, en la isla de Gran Canaria, recibe a los migrantes procedentes del Muelle de Arguineguín pic.twitter.com/TFT636gQjG
— Europa Press (@europapress) November 18, 2020
La resposta internacional
Davant el repunt d’arribades a Canàries, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i l’ONU ja han anunciat que enviaran “reforços” a l’arxipèlag, però no abans de gener de 2021.
Per part seva, l’Agència Europea de Control de Fronteres (Frontex) ha enviat a més agents a les illes per donar suport a la Policia Nacional en les tasques d’identificació dels migrants, com ara prendre les empremtes dactilars, i en l’obtenció de les seves dades personals, amb l’objectiu d’elaborar un “perfil del migrant”.
Tot i que encara estan per concretar-se, diversos organismes internacionals, com la OIM, preveuen que la pandèmia no farà més que augmentar els moviments migratoris en els pròxims mesos.
Fonts: La Vanguardia; El País; OIM; ONU; CEAR; Junior Report; RTVE; Ministerio del Interior de España.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.
1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre PERSONES REFUGIADES.
2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: REFUGIATS.
3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES.
