Martí Cubinsà i Pau Solanes de la revista Immaculada Vilassar Report. Aquest article ha estat elaborat per un equip d’estudiants amb la col·laboració de periodistes de Junior Report.
La Núria Vilanova és periodista, té 46 anys i actualment és la presentadora, directora i editora de l’Info K. Viu a Sant Feliu de Llobregat amb els seus dos fills.
Quina carrera has estudiat?
Jo he estudiat periodisme, que és una de les carreres que aquesta feina et demana i, a part, he estudiat filologia anglesa, però jo treballo a TV3 perquè vaig fer periodisme. Vaig fer les pràctiques -quan acabes la carrera fas unes coses que es diuen pràctiques- que et serveixen per aprendre una mica la professió en un lloc on treballin de veritat, i vaig fer-les aquí, a TV3, i ja m’hi vaig quedar fent de periodista.
Quan vas començar a fer de periodista?
Vaig començar a fer de periodista just quan vaig acabar la carrera a un ajuntament. És a dir, primer vaig fer les pràctiques a TV3, després vaig anar a treballar a un ajuntament com a periodista, i després, quan vaig poder començar a treballar a TV3 ja m’hi vaig quedar. Vaig començar que jo devia tenir 22 o 23 anys, va ser l’any 2002 que vaig començar a treballar aquí a la televisió.
Quan no eres presentadora, quin paper tenies?
Feia una feina molt “guai” de reportera, que consisteix a anar a fer reportatges, sortir al carrer a explicar coses. Agafàvem els cotxes que hi ha aquí a TV3, una càmera i anàvem a investigar temes a les escoles, els incendis, temes de música… Aquesta feina de reportera és una feina molt maca perquè et deixa entrar a llocs que d’una altra manera no podries, pots entrar a investigar i conèixer gent molt guai. És molt maco haver fet de reportera… Abans de ser presentadora has de fer una mica de reportera, per després entendre com funciona la feina. A l’Info K he fet de reportera, presentadora i directora.
Com et prepares la informació?
Una de les feines que tenim els periodistes és informar-nos el millor que podem de les coses. Nosaltres som molt rigorosos i hem de comprovar les coses al màxim.
Per exemple, si tu vas a un lloc, arribes i una persona qualsevol et diu que hi ha hagut un accident molt gros, i tu no hi veus cap cotxe que hagi tingut un accident… vas a la policia per comprovar-ho. Si ells et diuen que no hi ha hagut cap accident, tu no pots explicar que hi ha hagut cap accident.
Ser rigorós vol dir que les coses les has de comprovar, les has d’investigar i has de confirmar que el que dius és veritat. Si nosaltres expliquessim coses que no són veritat, els nens i nenes deixarien de mirar el programa. Per tant, una de les feines més importants del periodista, a part de fer que les coses que s’entenguin, que això és molt important, és que el que diguis estigui confirmat i no hi hagi cap error.
De vegades porta molta feina perquè n’hi ha un que et diu una cosa, un que te’n diu una altra… busques una dada a Internet i et surten 3 coses diferents i dius “quina m’he de creure?”… T’ho has de creure depenent de la font d’informació. Això m’ho diu una web rara que no l’he vist mai o l’Ajuntament de Barcelona? És diferent.
Com adapteu la informació per a nens i nenes?
L’única cosa que fem diferent és que anem una mica més enrere de les coses, perquè vosaltres sou més petits i potser hi ha coses que no sabeu. És a dir, si hem d’explicar una guerra, per exemple, hem d’explicar com va començar. Potser amb els grans pensem que ja saben com va començar aquesta guerra i a vosaltres us ho hem d’explicar. O un altre exemple, si hi ha una paraula que és difícil, la diem, però expliquem el significat. En un informatiu d’adults, direm una paraula super rara i ens quedarem tan amples, tot i que potser algú no l’entén. En canvi, en un informatiu de nens la direm perquè l’aprenguin, però també l’explicarem.
Bàsicament seria això, vosaltres ja sabeu que a l’InfoK parlem de les guerres avui, de les vagues, de moltes coses que després trobes als informatius de grans.
Quina és la notícia que recordes que us ha costat més explicar?
Últimament la que recordo que ens va costar molt, perquè era una cosa que angoixava molt, és la guerra d’Ucraïna. Oi que és un tema que, al principi, quan vau saber que hi havia una guerra aquí a prop us vau angoixar una mica? Vau pensar que podria arribar aquí alguna de les bombes? Va ser una cosa que vau pensar molt i per això ens va costar bastant, perquè crèiem que era un tema que l’havíem de fer molt bé, perquè en comptes d’angoixar-vos, us ajudaria a estar una miqueta més tranquils.
Com us planifiqueu la feina d’un dia per l’altre o dia a dia?
Amb la informació mai se sap perquè hi ha coses que passen i les has de cobrir en un moment donat. De notícies n’hi ha de molts tipus, algunes que ja les tens planificades i que estan en una agenda, però hi ha altres coses que et desmunten el programa. Potser tenies pensada una cosa i tot salta pels aires perquè ha passat una cosa inesperada, o sigui que hi ha certes notícies que les pots planificar, però n’hi ha d’altres que no. És una feina que, de vegades, has de córrer molt i passes molts nervis i ho has de fer molt ràpid, però també és divertit i part de la gràcia.
A quina hora graveu l’Info K i a quina hora l’heu de presentar?
Nosaltres ara no el gravem, el fem en directe. Arribem al plató i tal com surt el programa és com s’està veient, si t’equivoques, malament. I per tant, ho fem tot a dos quarts de vuit. Es fa en directe perquè si passa una notícia d’última hora mentre estàs fent el programa la puguis dir, per exemple, si mor algú molt important doncs podem dir-ho. Imagineu que es mor Jordi Pujol, doncs direm “Acabem de saber que ha mor Jordi Pujol, que va ser president de Catalunya, demà us ho explicarem millor”, almenys haurà quedat dit. O per exemple, si el Barça ha guanyat la final de la Champions també ho direm, i per això, és millor que estiguem en directe perquè així podem explicar les coses quan passen.
Quanta gent sou a l’equip?
L’equip de l’info K que estem tot el dia treballant som 11, però el que passa quan treballes fent televisió és que hi ha molta més gent que ens ajuda a fer el programa, per exemple, si tens un rodatge o has d’anar a gravar algun reportatge, vas amb una persona que no sempre està a l’equip de l’InfoK. Llavors, en realitat, hi treballa molta més gent. Per exemple, a mi em maquillen i em pentinen, hi ha tècnics d’àudio, gent que posa els titulars… No sé dir quanta gent acaba treballant per l’Info K cada dia, potser unes 30 persones, però els de l’equip som 11.
Quin és el secret de l’èxit de l’Info K?
Nosaltres creiem que el secret de l’èxit de l’Info K és que expliquem les coses per a nens. Vull dir, podeu trobar 1000 dibuixos diferents, concursos, programes de música que són per a nens… però, en canvi, quants informatius per nens coneixeu? Molt poquets, i aquest és l’èxit.
També crec que hi ha una altra cosa i és que nosaltres expliquem coses que als nens i nenes a vegades us interessa i no us ho explica ningú més. A vegades, penseu que alguns programes per a nens us tracten una mica de tontets, com si no haguéssiu de saber alguna cosa. Nosaltres, a l’InfoK no ho fem, pensem “clar que ho poden saber això”. És com quan fas una pregunta a un adult i et diu que això no és cosa teva, però a tu t’interessa molt, no? Doncs a l’InfoK trobem la manera d’explicar-ho i creiem que això us agrada bastant.
I una altra cosa molt xula del programa és que vosaltres sou els protagonistes de l’InfoK i això us agrada molt perquè veieu nens i nenes com vosaltres fent coses molt guais, i això també és un dels secrets.
