El pas del blanc i negre al color, el flaix o el fotoperiodisme marquen la trajectòria d’artistes consagrats del segle XX
A la història de la fotografia, es considera que la primera imatge oficial es va fer el 1826. El seu creador va ser el francès Joseph Niépce que la va aconseguir a través d’una càmera obscura. Feia segles que s’intentava una cosa semblant i per això és considerat el pare de la fotografia. La imatge porta per nom Vista des de la finestra a Le Gras perquè mostrava la vista des de casa. Per fixar la imatge va necessitar fins a vuit hores d’exposició.
Després de treballar directament amb Niépce, el pintor i escenògraf francès Louis Daguerre va desenvolupar la que és considerada la primera càmera fotogràfica de la història. El segle XIX va servir per veure com naixia la fotografia i, sobretot, com s’anava perfeccionant a poc a poc. Des de llavors, la fotografia ha passat per diferents etapes.
Sens dubte, el segle XX va revolucionar la fotografia fins a convertir-la en un art. L’arribada del color, del flaix, passar de la instantània a la foto digital… Tot ha evolucionat la tècnica de la fotografia, però també la manera d’entendre-la. El concepte de la imatge, l’expressió individual de cada artista, ha fet que aquest art es pugui comprendre a través de noms propis.
Al llarg de la història, diferents fotògrafs han sabut reconèixer les possibilitats artístiques i les capacitats expressives. Per tant, conèixer la trajectòria d’aquests professionals ajuda a entendre l’art de la fotografia, fer-la servir per comprendre el món que ens envolta i formar-nos una opinió sobre ell.
William Eggleston: el pare de la fotografia a color
William Eggleston (Memphis, 1939) està considerat el pare de la fotografia a color, ja que va aconseguir un gran reconeixement a galeries d’art i museus durant la dècada dels 70. En aquell moment, el color estava associat a la publicitat i no a la fotografia com a expressió artística.
Eggleston va tenir una gran influència de l’estil de grans noms de la història de la fotografia com ara Henri Cartier-Bresson i el seu instant decisiu. Es referia al moment més significatiu, aquell instant precís que el subjecte de la fotografia ha de ser retratat. També va rebre influències de Robert Frank (un dels més influents del segle XX pel seu llenguatge lliure i evocador) o d’Eugène Atget (conegut per les imatges d’escenes de carrer i d’arquitectura).
El fotògraf americà va començar amb fotografies en blanc i negre dels suburbis de Memphis (la part de la seva obra menys coneguda), però més tard les imatges principals retratarien escenes o moments quotidians: sabates velles, congeladors amb menjar, l’interior d’un bany, les cames d’una dona, un cartell de carretera…
Consuelo Kanaga: retrat de les desigualtats socials
Mostrar a través de la fotografia allò que està succeint tant a prop com lluny de casa i, així, fer reflexionar aquell que l’observa, ha convertit el fotoperiodisme en un art reconegut al món. Consuelo Kanaga (Oregon, 1894 – Nova York, 1976) va ser una de les pioneres d’aquest àmbit de la fotografia per capturar els conflictes socials de la seva època. Va retratar la pobresa urbana, la lluita pels drets dels treballadors, el terror racial i la desigualtat social, entre d’altres.
Va començar treballant per al diari San Francisco Chronicle el 1915, on va aprendre les tècniques fotogràfiques. El 1938 es va unir a la cooperativa de fotògrafs Photo League de Nova York, fundada dos anys abans per abanderar causes socials i artístiques.
Els treballs de Consuelo Kanaga més coneguts són aquells en què va reflectir un compromís ferm pels drets civils, especialment pels de la població afroamericana. El 1955 va mostrar part de les seves obres al Museu d’Art Modern de Nova York a través de l’exposició La família de l’home, organitzada per Edward Steichen.
Louis Stettner: la bellesa de la gent corrent
Louis Stettner (Nova York, 1922 – Saint-Ouen, França, 2016) va ser un altre fotògraf destacat del segle XX. Va ser molt aclamat per la seva visió de la humanitat mitjançant la bellesa de les persones comunes, així com la celebració de la vida quotidiana.
Stettner incorpora un estil molt personal a la fotografia de carrer nord-americà i la fotografia humanista francesa. La seva experiència com a fotògraf de combat durant la Segona Guerra Mundial va ser decisiva a la seva vida, ja que el va portar a desenvolupar una creença profunda en la humanitat.
Es va formar a l’escola novaiorquesa de la Photo League abans de traslladar-se a París el 1947. A través de les instantànies de Stettner, l’espectador pot accedir tant a entorns urbans gairebé buits fins a animades escenes del metro de Nova York, la rutina de treballadors i obrers o els paisatges muntanyosos del massís francès dels Alpilles (el mateix paisatge que va pintar Van Gogh).
Per conèixer l’obra i la vida de fotògrafs del segle XX hi ha moltes exposicions fotogràfiques que ens poden servir com a font d’informació. El Centre de Fotografia KBr de la Fundació MAPFRE acollirà durant aquest curs 2023-2024 una exposició sobre Eggleston, Kanaga i Stettner.
