La política de segregació racial excloïa a la població afroamericana als espais públics
La segregació racial va separar a la població blanca i la població negra d’Estats Units durant gran part del segle XX. El resultat va ser una societat desigual en la qual els negres eren discriminats i fins i tot atacats per persones i organitzacions racistes.
Els blancs consideraven que els negres eren inferiors i no mereixien els mateixos drets. Aquesta manera de pensar provenia de l’època de l’esclavitud, quan els colons europeus van segrestar a milions de persones a Àfrica per vendre-les com a esclaves a Amèrica.
Entre els segles XVII i XIX va haver-hi milions d’esclaus a Estats Units. L’abolició de l’esclavitud es va aprovar el 1863, però moltes persones blanques i governs (que estaven formats per blancs) seguien pensant que els negres eren inferiors.
Per això, els càrrecs públics i els llocs directius estaven reservats per a gent blanca, mentre que els negres ocupaven els llocs de treball més durs i mal remunerats.
La vida social entre blancs i negres pràcticament no existia. Estava molt mal vist tenir com a amics a gent negra o tractar-los com a iguals. Tampoc estaven permesos els matrimonis interracials.
Separats als espais públics
La política de segregació també obligava a tenir espais separats per a blancs i per a negres: escoles diferents, botigues diferents i fins i tot hospitals diferents.
Els restaurants i locals que admetien a persones negres tenien dues entrades, perquè els clients blancs no haguessin de creuar-se amb negres.
Com que no podien entrar a alguns llocs, hi havia bars, cinemes i gimnasos exclusius per a negres. I fins i tot existien fonts d’aigua per a blancs i per a negres, per evitar el contacte al màxim.
Als autobusos de transport públic, els negres tenien assignades unes files de seients determinades, que acostumaven a estar al final de l’autobús.
La història de Rosa Parks, una dona negra que es va negar a cedir el seu seient a l’autobús, és un dels capítols més simbòlics de la lluita pels drets civils dels negres. Va ser detinguda i portada a comissària pel seu acte de rebel·lia davant unes lleis que molts consideraven injustes.
https://www.instagram.com/p/BcLF6a4HPG1/?utm_source=ig_embed
La situació era especialment tensa al sud d’Estats Units, que tenien una llarga tradició amb els “estats esclavistes”.
A Mississippi, Alabama, Arkansas o Geòrgia (d’on era Martin Luther King), la població negra era molt nombrosa però estava perseguida per lleis segregacionistes i grups violents com el Klu Klux Klan, una associació racista d’extrema dreta que solia comptar amb la complicitat de les autoritats.
Entre els anys 50 i 60, a la resta del país ja hi havia moltes empreses que contractaven a treballadors negres i tenien escoles mixtes.
No obstant això, la igualtat racial va ser més difícil d’aconseguir al sud: va ser allí on la comunitat negra va organitzar més protestes i manifestacions, i també on s’hi van produir més enfrontaments.
https://www.instagram.com/p/BgV7DAPAU1N/?utm_source=ig_embed
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
