Dos llibres i una pel·lícula per conèixer la figura del líder sud-africà Nelson Mandela quan es compleixen 100 anys del seu naixement
El 18 de juliol de 1918, en un petit llogaret de Sud-àfrica, naixia Nelson ‘Rolihlahla’ Mandela. Aquest jove de la tribu Thembu va passar 27 anys a la presó per defensar els drets dels negres, però va acabar liderant la reconciliació de blancs i negres al seu país.
A principis del segle passat, moltes zones d’Àfrica seguien sent colònies de països europeus. Sud-àfrica seguia sota el control d’anglesos i afrikáners (descendents de colons germans) que havien imposat un sistema polític basat en la segregació: l’apartheid.
Durant dècades, blancs i negres van estar separats i no tenien els mateixos drets. Hi havia transport públic, escoles, hospitals, parcs i platges només per a blancs; els negres tenien accés a menys serveis i de pitjor qualitat.
La locura de Apartheid. Durante más de 40 años, Sudáfrica vivió rodeado de carteles racistas. "Sólo para blancos". pic.twitter.com/0irK92WmOX
— Xavier Aldekoa (@xavieraldekoa) March 3, 2016
Mandela va dedicar la seva vida a lluitar per la igualtat i mai va renunciar al seu ideal de justícia. Després de passar gairebé 30 anys a la presó, va aconseguir unir a una societat dividida i enfrontada i construir un país en el qual totes les persones tenien els mateixos drets.
Al 1993 va rebre el Premi Nobel de la Pau i al 1994 es va convertir en el primer president negre de Sud-africà. Mandela va morir el 18 de juliol de 2013 i aquest dia es va instituir el Mandela Day.
https://www.instagram.com/p/BIBEQD1Axot/?utm_source=ig_embed
Et presentem dos llibres i una pel·lícula perquè coneguis la història de ‘Madiba’ (com se l’anomenava afectuosament) i el que va aconseguir a través de la lluita no violenta.
‘El camí a la llibertat’ (2018)
ANTONIO LOZANO
El títol d’aquesta novel·la fa referència al llibre El llarg camí cap a la llibertat (1995), l’autobiografia de Mandela.
El protagonista de El camí a la llibertat és Walter, un besnét de Nelson Mandela que tenia 13 anys quan Madiba va morir. Llavors mai s’havia preguntat realment qui era el seu besavi, però ara vol entendre realment tot el que va fer per Sud-àfrica.
Walter segueix els passos del seu avi i parla amb persones que el van conèixer per saber com era la seva vida durant l’apartheid, tot el que va sacrificar per la seva lluita i com va afectar a la seva família.
https://www.facebook.com/anayainfantilyjuvenil/photos/a.220920994771275.1073741827.220804891449552/766784300184939/?type=3&theater
‘El factor humà’ (2008)
JOHN CARLIN
El periodista John Carlin va treballar com a corresponsal a Sud-àfrica entre 1989 i 1995. Allí va viure els anys més emocionants del país: des de l’alliberament de Nelson Mandela, que havia passat 27 anys a la presó, fins al canvi de govern i la fi de l’apartheid.
En guanyar les eleccions i convertir-se en president al 1994, Sud-àfrica estava molt dividida: blancs i negres havien viscut enfrontats durant dècades. Mandela sabia que havia d’apel·lar als sentiments i emocions dels sud-africans per unir el país. I ho va fer a través de l’esport.
El Mundial de Rugbi de 1995 se celebrava a Sud-àfrica. El rugbi havia estat sempre un esport propi dels blancs, la classe opressora, però Mandela va utilitzar el factor humà de l’esport perquè tots, blancs i negres, superessin les seves diferències i recolzessin al mateix equip.
El miráculo de Mandela tras el apartheid, en 'El factor humano': https://t.co/bbywVYD8Pr Foto: Jesús Llaría pic.twitter.com/1oqkad1mOS
— Booket – Planeta (@Booket_Planeta) August 11, 2016
‘Invictus’ (2009)
CLINT EASTWOOD
Aquell capítol crucial de la història sud-africana també va inspirar la pel·lícula Invictus, dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per Morgan Freeman, en el paper de Nelson Mandela, i Matt Damon com François Pienaar, el capità de la selecció sud-africana de rugbi.
Seguint l’argument de la novel·la El factor humà, el film mostra el poder de l’esport per unir. La divisió era tan gran, que els negres preferien recolzar a l’equip anglès abans que a la seva pròpia selecció.
Mandela va comptar amb l’ajuda del capità de la selecció, François Pienaar, per superar els recels i la desconfiança d’ambdues parts i portar a l’equip fins a la final. El que estava en joc, en aquest cas, era molt més que un trofeu.
