Els cànons de bellesa i la pressió que exigeixen certs esports acaben preocupant a molts adolescents
Avui dia vivim constantment bombardejats per imatges: publicitat, programes de televisió, pel·lícules, la meravellosa vida dels influencers a les xarxes…
Què tenen en comú els protagonistes d’aquestes? La majoria són guapos i tenen una vida perfecta. Tenir un bon cos ha estat un dels factors que els ha portat a l’èxit, quelcom que s’allunya de com funciona la vida real.
Els cànons de bellesa durant el transcurs de la història
Des de fa anys, l’ideal de bellesa d’homes i dones són els cossos prims i tonificats. En el cas d’ells, el múscul és la clau de l’èxit. En canvi, elles han d’estar tonificades però no a l’excés: és millor tenir una figura esvelta i fineta.
No obstant això, no sempre ha estat així. Els cànons de bellesa han anat canviant durant el transcurs de la història, especialment en el cas de les dones.
Al segle XVII, les dones grassonetes eren les més desitjades, ja que tenir bons pits i malucs s’associava a tenir fills sans i forts.
A la dècada de 1950, les dones que triomfaven eren les que tenien corbes. L’actriu Marilyn Monroe va ser la gran icona de sensualitat d’aquesta època.
Els trastorns alimentaris
Tots aquests cànons associats a una vida perfecta porten a alguns a fer l’impossible per aconseguir el cos anhelat. I aquí és quan apareixen els trastorns d’alimentació.
La por a augmentar de pes és característica en l’anorèxia nerviosa i la bulímia. Les persones que pateixen aquests trastorns veuen la seva figura obesa quan en realitat no ho és.
En el cas de l’anorèxia es deixa de menjar i en el de la bulímia, la persona ingereix una gran quantitat d’aliments per després vomitar-los. En tots dos casos pot ser que la persona recorri a l’exercici físic excessiu per aprimar.
L’esport i els trastorns
Els més vulnerables davant aquesta situació són els adolescents: el seu cos s’està formant, són més influenciables i les crítiques afecten més. De vegades, els joves que practiquen esport d’alt rendiment pateixen més pressió.
“Moltes vegades, si el rendiment no és l’esperat, es relaciona amb el pes depenent de l’esport que es practica”, explica Clara Teixidor, investigadora en formació de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC).
En aquest cas, també hi ha diferències en el gènere: la dansa o la gimnàstica rítmica i artística estan associades a les noies i al fet de ser primes i esveltes.
“A més, quan els nois surten del món de l’esport, el múscul segueix sent bonic. No obstant això, les noies es troben que el múscul que poden haver desenvolupat no entra dins del cànon de bellesa femení i això provoca preocupació i insatisfacció”, afirma Teixidor.
La importància de l’autoestima
És important treballar per poder gaudir de l’esport. Clara Teixidor opina que és essencial formar als entrenadors, perquè són les persones que més influencien als esportistes.
“A més, des de les escoles cal donar eines per fomentar l’autoestima i valorar-se a un mateix”, assegura.
Són molts els beneficis de l’esport a nivell psicològic i físic i és cosa de tots fer-ne un bon ús i, sobretot, valorar als que ens envolten i a nosaltres mateixos. El més important de l’esport és gaudir.
Informa’t de tot a Junior Report.
