Un mes després de la retirada de les tropes internacionals, les nenes i dones afganeses han quedat excloses de l'educació
El 15 d'agost del 2021 els talibans van entrar a Kabul, la capital de l'Afganistan, després de setmanes de combats contra l'exèrcit afganès i d’aconseguir el control de les principals ciutats del país. Setmanes abans, el govern dels Estats Units havia anunciat la retirada dels seus soldats en territori afganès, la qual cosa va donar avantatge a aquest grup armat.
La retirada de les tropes estrangeres es va completar el 31 d'agost. Un mes després, malgrat les promeses de canvi, el nou govern talibà ha tornat a imposar una interpretació molt estricta de la xaria, la llei islàmica, i ha limitat els drets i les llibertats de la població.
Les més afectades han estat les dones. Per començar, no s'han tingut en compte a l'hora de formar govern i no hi ha cap dona al nou executiu talibà. Segons el nou codi legal dels talibans, les dones poden treballar però queden excloses dels càrrecs públics i de les feines a l'administració.
#MUNDO El alcalde talibán, Hamdullah Nohmani, dijo que el único empleo que pueden tener las mujeres afganas en el Gobierno de Kabul, es limpiando baños. La orden deja a cientos de mujeres sin empleo.#TelefuturoPy vía CNN pic.twitter.com/WvKjT7m53m
Els talibans ja van governar a l'Afganistan entre el 1996 i el 2001. Durant aquest període, les nenes i dones van tenir prohibit accedir a una educació i van ser relegades a l'àmbit domèstic. Davant la comunitat internacional, el nou govern talibà va assegurar que aquesta vegada seria diferent.
No obstant això, les noves lleis anunciades durant les últimes setmanes reprimeixen encara més la figura de les dones. Per exemple, les dones no podran assistir a la universitat a la mateixa classe que els homes; la gran majoria de professors universitaris són homes, de manera que les dones queden excloses del sistema. En algunes universitats es van col·locar cortines al mig de les aules per separar els i les alumnes, però als centres que no disposen d'aquests sistemes, les dones senzillament han deixat d'anar a classe.
En el cas de l'educació secundària, els talibans van deixar sense classes a les nenes, la qual cosa impedeix que puguin accedir a una educació superior i dinamita per complet les possibilitats de crear-se un futur professional i ser més independents.
D'altra banda, l'estricte codi de vestuari talibà obliga les dones estudiants a cobrir-se totalment amb abaies negres que cobreixen tot el cos i un nicab que els cobreixi el rostre. Davant la nova decisió, diverses dones han iniciat una campanya a les xarxes socials per reivindicar els vestits tradicionals de la cultura afganesa.
Les manifestacions organitzades per dones per protestar per totes aquestes restriccions han estat reprimides a cops i en una ocasió, a Kabul, les forces de l'ordre van arribar a disparar.
Prohibicions també per als homes
L'estricta visió de l'islam que prediquen els talibans afecta també els homes. Els costums occidentals són perseguits i s'ha recuperat la prohibició d'escoltar música en espais públics, perquè es considera que va en contra dels valors de l'islam.
Portar roba d'estil occidental, com texans o samarretes, també està vetat per als homes, que han de recuperar el vestuari tradicional talibà: el shalwar kameez, un conjunt de pantalons folgats i túnica. A la província d'Helmand, al sud de l'Afganistan, els talibans han prohibit tallar la barba i han amenaçat als perruquers que ho facin.
#Entérate El estricto código de vestimenta talibán: ¿qué pueden usar y qué no las mujeres y los hombres afganos? https://t.co/dPkE63509r pic.twitter.com/oVx2WzPGBr
Amnistia Internacional, la Federació Internacional dels Drets Humans (FIDH) i l'Organització Mundial contra la Tortura (OMCT) han documentat la repressió contra la població afganesa i la violació de drets humans a tot el país. Aquestes organitzacions denuncien que el nou règim ha comès assassinats selectius de civils i soldats que s'havien rendit.
D'altra banda, les minories ètniques i religioses corren el risc de ser perseguides pel simple fet de representar una cultura diferent a la de l'Islam que defensen els talibans.
Fugir del país: l'única sortida
Des que els talibans van arribar al poder, l'exili ha estat l'única solució possible per a molts afganesos i afganeses. Al principi els talibans van permetre la sortida de l'Afganistan, fet que va provocar una situació de caos a l'aeroport de Kabul, on milers de persones intentaven embarcar en algun dels avions estrangers que sortien del país.
Una part dels treballadors afganesos que havien col·laborat amb els governs dels països ocupants van comptar amb més facilitats per sortir, ja que la seva vida estava en perill. No obstant això, uns altres no van tenir tanta sort i ara han de conviure amb l'amenaça d'un nou règim que els considera uns traïdors.
La sortida de professionals com metges, professors o membres d'ONG deixa la població afganesa en una situació encara més difícil, obligada a cedir davant les prohibicions del grup armat.
La falta de equipamiento y medicamentos, así como la crisis económica y humanitaria que se agudizó tras el retorno al poder de los talibanes, ha generado un éxodo masivo de médicos y enfermeras en Afganistánhttps://t.co/97S7wBX42c
La Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats, aprovada per les Nacions Unides el 1951, estableix que totes aquelles persones que fugen d'un règim que posa en perill les seves vides han de ser considerades persones refugiades, amb dret a viure i treballar en un país d’acollida.
Malgrat això, la comunitat internacional encara no ha activat cap pla per als refugiats afganesos. La Unió Europea, per exemple, encara no ha aprovat unes quotes d’acollida per països i proposa destinar fons a països veïns, com l'Iran o el Pakistan, perquè els seus governs acullin el flux migratori de l'Afganistan. No obstant això, el govern pakistanès va tancar la frontera amb l'Afganistan a principis de setembre davant l'arribada massiva d'afganesos.
