Adorades per alguns, temudes per uns altres, no podríem entendre el món sense les matemàtiques
Hi ha gent que sent veritable fascinació pels nombres i podria passar-se hores resolent problemes i equacions. Per a uns altres, les matemàtiques són més aviat un suplici difícil de comprendre.
No obstant això, ningú dubta que el món on vivim no es podria entendre sense les matemàtiques.
Gràcies a aquestes podem conèixer millor el planeta on vivim, relacionar-nos a través del comerç i fins i tot predir esdeveniments que podran succeir en un futur.
L’aparició dels nombres
L’estudi de les matemàtiques ha avançat molt des de l’antiguitat, i avui dia existeixen fórmules i conceptes molt més complexos. Però existeix un element fonamental en totes les èpoques: els nombres.
La numeració va aparèixer a llocs diferents del planeta, desenvolupada per civilitzacions que no tenien cap tipus de contacte, durant més o menys el mateix període de temps.
Els símbols que es van inventar llavors no s’assemblen als que fem servir ara. Per exemple, en l’antiga cultura egípcia usaven un sistema numèric en què el número “1” era un bastó, el “10” era una espècie de “U” invertida i el “100” es dibuixava amb una espiral.
Los números egipcios, una forma muy sencilla de explicar los sistemas de numeración en base 10 (mucho más sencillo que el sistema romano). pic.twitter.com/drDMRM7cgt
— Experieduca ✏ (@experieduca) May 31, 2017
Els habitants de l’antiga Babilònia utilitzaven un sistema semblant, però amb una iconografia diferent.
Precisament allà es van trobar els documents matemàtics més antics que existeixen, les tauletes de Susa i Uruk (a l’actual Iraq). Els experts calculen que les van crear al voltant del 2200 aC, fa gairebé 5.000 anys!
Primeros registros de Contabilidad de la Historia: tablillas encontradas en Uruk, 3.500 a.C. #Mesopotamia #Escritura pic.twitter.com/Oyydy2GGli
— ORIENS (@ORIENS_Cultura) June 3, 2015
El naixement d’una ciència
Amb el pas del temps, els sistemes matemàtics es van tornar més complexos. Els grecs antics van ser els primers a utilitzar lletres com a símbols i relacionar-les amb nombres: la lletra alfa era un “1”, la beta era un “2” i així successivament.
Els romans van fer un pas més i van fer servir els nombres per tenir un control del temps. Tant és així que encara utilitzem la seva numeració per escriure certes dates, com els segles.
Els científics antics van comprendre que els nombres resultaven molt útils per descriure el món que els envoltava i van començar a desenvolupar teoremes: fórmules matemàtiques per calcular la grandària dels edificis o la distància que hi havia entre dos vaixells.
Me querían explicar el teorema de Pitágoras…
A mí que me divierte ver el GIF del teorema… pic.twitter.com/ktP4PUs0Zw
— Danny 👸🏻 (@MissMeridaRegia) March 11, 2019
La introducció de l’àlgebra va significar un salt definitiu, perquè combinava els nombres amb lletres i variables per fer càlculs abstractes. L’àlgebra va ser un dels llegats de la cultura musulmana, de la qual també hem heretat els nombres actuals.
El paper de les matemàtiques avui
Des dels primers teoremes fins a l’actualitat, les matemàtiques han estat una de les principals aliades del progrés humà, i han donat pas a fites molt importants com el desenvolupament de l’arquitectura, la química o la física.
Els avenços principals en el camp de la tecnologia o la salut no s’haurien pogut produir tampoc sense les lleis matemàtiques més elementals.
En plena era digital, de vegades oblidem que internet va començar amb un grapat de “1” i “0” combinats en un ordinador.
Avui dia, les matemàtiques són un mètode lògic que ens permet avançar en qualsevol àmbit de la societat i resoldre interrogants als quals encara no hem estat capaços de trobar una explicació.
Com deia Galileu: el món està fet de llenguatge matemàtic. A simple vista no es veu, però si us hi fixeu, al final uns n’adonareu.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
