La nova subvariant d’òmicron està provocant milers de contagis cada dia i posa en dubte les estrictes mesures del govern xinès
La variant òmicron es va expandir amb força per Europa i Amèrica a finals de l'any passat. Es tracta d'una variant del coronavirus amb una gran capacitat de transmissió, tot i que en la majoria de casos produeix símptomes menys greus que la variant original de SARS-CoV-2.
Ara, l’òmicron ha arribat fins a l’Àsia i ha mutat en una subvariante: l’òmicron BA.2, coneguda amb el sobrenom d’‘òmicron sigil·losa’ perquè té una mutació que la fa indetectable a través de les proves PCR.
Igual que l’òmicron BA.1, la BA.2 es contagia amb molta facilitat però la majoria de casos són asimptomàtics o lleus. D'aquesta manera, si bé hi ha molts més contagiats que amb el coronavirus original que va aparèixer a principis del 2020, també hi ha moltes menys hospitalitzacions.
Un par de detalles sobre #Ómicron sigilosa (también llamada BA2):
— Raquel Blasco (@RaquelBlascoR) January 31, 2022
▶️Es una subvariante de Ómicron (llamada BA1) que se está expandiendo rápidamente y que tiene una peculiaridad: no presenta la mutación en el gen S que sí presentan Alfa, Delta y Ómicron original
▶️No es nuevo pic.twitter.com/h2IEGyZ13D
El problema és que, als països superpoblats, els efectes d'una nova onada de contagis són molt més grans encara que hi hagi menys casos greus. És el cas de la Xina, on viuen més de 1. milions de persones: encara que la proporció de casos greus sigui baixa, continuen sent molts i poden desbordar la capacitat del sistema sanitari.
La Xina està patint actualment el pitjor brot de contagis en dos anys de pandèmia. Aquest dilluns, les autoritats xineses van anunciar més de 1.300 contagis en un dia a diverses ciutats del continent.
Aquestes xifres són molt baixes comparades amb les de Hong Kong, regió administrativa especial sota control de la Xina, on la setmana passada es van superar els 30.000 contagis en un dia. No obstant això, són les pitjors xifres registrades a la Xina continental des que va esclatar la pandèmia.
Per aquest motiu, la Xina ha adoptat mesures extraordinàries i ha recuperat el confinament de ciutats i regions senceres, com és el cas de la província de Jilin, amb més de 24 milions de persones.
Des de l'inici de la pandèmia a la ciutat de Wuhan, el govern xinès ha establert lleis molt estrictes per intentar frenar els contagis, amb confinaments i quarantenes obligatòries per a qualsevol persona que hagi estat en contacte amb un positiu. També s'ha limitat el nombre de persones en reunions i l'ús de mascareta és obligatori a tots els espais. Gràcies a aquestes mesures, la Xina va aconseguir ser l'únic país del món on l'economia va créixer malgrat la pandèmia.
Conseqüències sobre l'economia global
Shenzhen és una ciutat al sud de la Xina, molt a prop de Hong Kong. També és un dels pols tecnològics més importants del país: allà es van crear empreses tan importants com el fabricant de telèfons intel·ligents Huawei o Tencent, desenvolupadora de serveis d'internet i intel·ligència artificial.
La ciutat de Shenzhen és una de les més afectades per l'actual brot d’òmicron, fins al punt que les autoritats xineses han imposat un confinament als 12,5 milions d'habitants: no poden sortir de la ciutat, s'han tallat els accessos per carretera i s'ha suspès el servei de transport públic.
Durant la quarantena, la gent no pot sortir de casa per anar a treballar, motiu pel qual comerços i fàbriques estan tancats. Aquestes restriccions afecten la producció i comercialització de components electrònics que s'utilitzen en altres productes com ara ordenadors, electrodomèstics o fins i tot cotxes.
A més, la Xina és un dels principals fabricants de components electrònics i exporta aquests productes a empreses de tot el món. Com a conseqüència, el confinament i les restriccions del govern xinès podrien afectar també l'economia d'altres països.
Dos anys de pandèmia
Han passat ja dos anys des que l'Organització Mundial de la Salut va catalogar oficialment el coronavirus com una pandèmia d'abast global.
En aquell moment, governs de tot el món van imposar el confinament de la població, l'activitat econòmica va quedar paralitzada (botigues, negocis, restaurants) i es va cancel·lar tota la mobilitat que no fos essencial. Els països van tancar les fronteres per primera vegada en molt de temps.
Les vacunes contra la covid van suposar un punt d'inflexió en la pandèmia: encara que no van frenar els contagis, sí que han aconseguit reduir la gravetat dels símptomes, fet que es tradueix en una pressió hospitalària menor i en més recursos sanitaris per a atendre altres malalties greus.
La Unió Europea 🇪🇺 ha aprovat el #Paxlovid 💊 per tractar la #covid. Quins pacients podran fer servir aquest medicament? Quins avantatges i inconvenients té? I per què la #vacunació 💉 continua sent la clau per combatre la pandèmia al món 🌍?https://t.co/SKa4IyHXpl
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) January 31, 2022
Així i tot, cal recordar que no tothom ha tingut el mateix accés a les vacunes: més del 63% de la població mundial ha rebut almenys una dosi, però aquesta xifra es redueix al 14% als països pobres, segons dades de Our World in Data. La població a les regions en desenvolupament i els països amb baixos ingressos ha estat la més afectada per aquesta desigualtat.
Els últims dos anys s'han cancel·lat grans esdeveniments culturals, esportius i empresarials. Hem après a conviure amb la mascareta i a adaptar la nostra vida social a les restriccions de cada moment. El passaport covid s'ha convertit en un passaport universal per moure'ns pel món.
En aquest sentit, hem de ser conscients que el més probable és que continuïn apareixent noves variants de coronavirus i haurem d'aprendre a adaptar-nos-hi perquè influeixin el mínim possible en el nostre dia a dia.
