El periodisme també es troba als llibres, no només a la ràdio, la televisió o a la premsa diària, ja sigui impresa o digital
Primer va ser la ràdio, més tard la televisió i, des de fa un parell de dècades, la irrupció d’internet ens va portar multitud de formats i maneres de consumir la informació periodística. Però va haver-hi un temps en què la paraula escrita i la fotografia eren la principal eina dels periodistes per explicar i interpretar el món.
Noms com el de Ryszard Kapuscinsk o Gabriel García Márquez encapçalen els manuals sobre l’ofici del periodisme, la funció principal del qual continua sent la d’“esbrinar, pensar i explicar” què passa al món, en paraules d’un altre gran referent, l’argentí Martín Caparrós.
A continuació, repassem algunes lectures vinculades al periodisme: des de biografies de periodistes de referència fins a llibres centrats en un gènere concret, com la crònica, passant per algunes de les investigacions periodístiques més importants de l’últim segle.
El periodisme, història de vida
Hi ha periodistes la vida de les quals mereix una biografia. És el cas de l’autobiografia d’El Reportero (1951), de Seymour M. Hersh, les “memòries de l’últim gran periodista americà”, com indica el subtítol de l’última edició en espanyol publicada el 2019.
Hersh va guanyar el premi Pulitzer el 1970 amb només 33 anys i treballant com a periodista freelance. La professió periodística va saber reconèixer la seva investigació sobre la massacre de My Lai perpetrada pels militars estatunidencs, en la qual van morir desenes de civils. Va ser durant la Guerra de Vietnam (1955-1975). En aquest conflicte, que va enfrontar a Vietnam del nord i del sud, hi van participar prop de 40 països i va ser una de les guerres que va marcar la Guerra Freda.
A partir d’aquest moment, Hersh va col·laborar amb grans mitjans de comunicació, com The New York Times o The New Yorker, i es va convertir en una de les veus periodístiques de referència dels Estats Units.
Periodisme davant del poder
Un dels llibres de capçalera per a qualsevol estudiant de periodisme és Tots els homes del president (1974), escrit pels periodistes de The Washington Post Carl Bernstein i Bob Woodward.
Aquest llibre recull la recerca periodística sobre el cas Watergate, el gran escàndol polític arran del robatori d’uns documents a la seu del Partit Demòcrata dels Estats Units a principis de la dècada de 1970. El cas va acabar provocant la dimissió del president Richard Nixon.
L’èxit d’aquesta investigació periodística va ser tan gran que, quatre anys més tard, la història es va adaptar al cinema, convertint-se en una de les pel·lícules sobre periodisme més famoses.
La crònica, el gènere per excel·lència
El llibre La volta al món en 72 dies i altres escrits, de la periodista estatunidenca Nellie Bly, sol passar desapercebut a les facultats de periodisme. Però Bly va ser una pionera de les cròniques de viatges, un gènere que a partir de la dècada de 1960 va començar a ser molt important.
L’objectiu de Bly era ser més ràpida que Phileas Fogg, el personatge protagonista de la novel·la La volta al món en 80 dies, de Jules Verne. I ho va aconseguir.
A més, Bly també va ser una pionera del periodisme d’investigació de l’època, ja que va aconseguir retratar els maltractaments que rebien els pacients del psiquiàtric de Blackwell’s Island, a Nova York, on ella mateixa va ingressar voluntàriament i es va fer passar per una malalta més.
Periodisme narratiu
El gènere de la no ficció se situa a mig camí entre la literatura i el periodisme. El periodista nord-americà Truman Capote és conegut com el “pare de la no ficció” gràcies a la publicació d’A sang freda (1966), un llibre on s’explica l’assassinat d’una família d’un poble rural dels Estats Units i el procés judicial dels acusats, sentenciats a la pena de mort.
Una història similar es narra a L’adversari (2000), del francès Emmanuel Carrère, que exposa els motius pels quals un home va matar la seva dona, els seus fills i els seus pares i després va intentar suïcidar-se sense èxit. Carrère va descobrir aquest cas als titulars de la premsa francesa i va decidir investigar-lo. Fins i tot es va enviar cartes amb l’assassí, Jean-Claude Roman.
Un altre exemple d’investigació periodística convertida en llibre és el relat sobre la catàstrofe nuclear de Txernòbil, que va valer a Svetlana Alexiévich, periodista bielorussa, el Premi Nobel de Literatura el 2015.
Aquest desastre és recordat com el pitjor accident nuclear de la història. Va tenir lloc el 1986 a l’antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). L’explosió d’un reactor de la central va alliberar grans quantitats de radiació que van afectar centenars de milers de persones.
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!