El monument al descobridor d'Amèrica serà substituït per una estàtua d'una dona indígena com a crítica al colonialisme
L'estàtua de l'explorador Cristòfor Colom a Ciutat de Mèxic, que ocupava una de les rotondes del cèntric passeig de la Reforma, serà substituïda per l'estàtua d'una dona olmeca, una de les cultures indígenes que viven a Mèxic abans de l'arribada dels conqueridors espanyols al segle XVI.
L'ajuntament mexicà va retirar el monument el 10 d'octubre de l'any passat per fer-hi tasques de neteja. No obstant això, el moment no va passar desapercebut: dos dies abans del 12 d'octubre, data del descobriment d'Amèrica, un episodi històric envoltat de polèmica a causa de les conseqüències que va tenir per a les cultures indígenes.
L'alcaldessa de Ciutat de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha assegurat que l'objectiu no és esborrar la figura històrica de Colom sinó aportar justícia social i reconeixement per a les cultures precolombines que van desaparèixer amb l'arribada dels espanyols.
A Espanya, el 12 d'octubre simbolitza la unitat de la cultura hispana i els llaços comuns entre països de diferents continents. No obstant això, per a milions de persones la figura de Colom i el descobriment d'Amèrica simbolitzen l'opressió dels colonitzadors, que van provocar la mort de milions de persones.
El 2019, amb motiu del 500 aniversari de l'arribada dels espanyols a Mèxic, el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va demanar per carta al rei Felip VI d'Espanya i al Papa Francesc que demanessin perdó als pobles indígenes pels abusos comesos durant la Conquesta del país.
#Video 📹 España rechaza “con toda firmeza” carta de AMLO sobre disculpa por la Conquista https://t.co/GNYdKMhGW4 pic.twitter.com/NDiDuBVrfL
Des de l'any passat, diverses estàtues de Cristòfor Colom i d'altres conqueridors han estat atacades en diferents ciutats per denunciar les conseqüències del colonialisme i el racisme a tot el món. L'origen de les protestes va ser la mort de George Floyd, un afroamericà que va morir a les mans de la policia a Minneapolis (Estats Units).
500 anys de la caiguda de Tenochtitlan
La retirada de l'estàtua de Colón a la capital mexicana coincideix amb els actes commemoratius del 500 aniversari de la caiguda de Tenochtitlan, l'antiga capital de l'imperi asteca, a mans dels conqueridors espanyols.
L'explorador Hernán Cortés va desembarcar a les costes de Mèxic el 1519. Ell i els seus soldats van aconseguir imposar-se als indígenes amb facilitat gràcies a les armes i escuts que portaven. També van establir aliances amb alguns pobles sotmesos pels asteques, que volien venjar-se’n.
Des de la península de Yucatán, Cortés va anar avançant fins al centre del país. Tenochtitlan estava construïda enmig d'un llac i això va dificultar l'atac de l'exèrcit espanyol. Els asteques van patir un setge de dos mesos fins que al final els espanyols van aconseguir capturar el seu rei, Cuauhtémoc, el 13 d'agost del 1521.
Després de derrotar els asteques, els espanyols van destruir tota la ciutat i van utilitzar les mateixes pedres per construir els seus palaus i la Basílica de Santa María de Guadalupe. En l'actualitat, l'excavació del sòl al centre de Ciutat de Mèxic ha permès descobrir diversos temples i edificis asteques que van quedar soterrats.
Els imperis perduts d'Amèrica Llatina
Els exploradors europeus que van arribar a Amèrica entre els segles XV i XVIII van imposar la seva llengua, la seva religió i la seva manera de veure el món sense respectar la cultura i la tradició dels pobles del Nou Món.
Desenes de cultures van desaparèixer amb l'arribada dels colonitzadors. Entre tots aquests pobles destaquen l'imperi asteca a Mèxic, l'imperi inca al Perú i la civilització maia a Centreamèrica.
Aquestes tres civilitzacions havien construït grans ciutats amb temples i palaus i havien desenvolupat grans coneixements en matemàtiques i astronomia. També tenien la seva pròpia llengua i costums, i un sistema de creences basat en la natura.
No obstant això, la grandesa d'aquests imperis es va esfondrar davant els colonitzadors, que van arribar amb cavalls, carros, armadures i armes de foc. Els conqueridors van sotmetre els indígenes de manera brutal, amb violència. Els van obligar a convertir-se al cristianisme, els van prendre les terres i fins i tot van comerciar amb ells com a esclaus.
Una de les primeres persones que va qüestionar el tracte injust als indígenes va ser Fra Bartolomé de las Casas, un monjo dominicà que va viatjar diverses vegades a Amèrica i va viure en diferents colònies espanyoles a principis del s.XVI. Arran de la seva experiència va escriure la Brevisíma relación de la destrucción de las Indias, on denunciava els abusos dels conqueridors espanyols a la població autòctona.
#Efeméride | El 31 de julio de 1566 murió Fray Bartolomé de las Casas, el evangelizador que se arrepintió de la Conquista. https://t.co/yBDrbDlI7b pic.twitter.com/2nIMsmLWP8
