L’esquerra s’obre pas a Colòmbia

Els colombians escullen els tres principals candidats presidencials, que s'enfrontaran a les eleccions del proper mes de maig

Colòmbia ha celebrat eleccions aquest diumenge per triar els membres del Congrés i del Senat, però també ha fet unes consultes interpartidistes per escollir els candidats dels principals partits que s'enfrontaran a les eleccions presidencials del mes de maig.

El gran vencedor ha estat Gustavo Petro, líder de la coalició d'esquerres Pacto Histórico (PH), que va guanyar la consulta interna amb el 80% dels vots i es va imposar a la resta de candidats de la seva formació. A més, el Pacto Histórico va ser la llista més votada a tot el país: 5,7 milions de persones van participar en la consulta per escollir-ne el candidat.

Petro va ser guerriller i alcalde de Bogotà, la capital del país, i és una de les figures més populars a les enquestes. És la primera vegada en molt de temps que l'esquerra lidera les enquestes a Colòmbia.

A l'altre costat de l'arc polític està Equipo por Colombia (EC), una coalició de partits de dretes. L’exalcalde de Medellín Federico Gutiérrez va guanyar la consulta amb poc més de la meitat dels vots (54%) i serà el candidat de la dreta. Equipo por Colombia va ser la segona llista més votada, amb 4,1 milions de vots.

La dreta ha governat a Colòmbia durant els últims 20 anys, però des de fa un temps ha hagut de fer front al malestar i les protestes de la població, que denuncia la desigualtat social i la pobresa. En aquest sentit, l'actual president, Iván Duque, és un dels personatges més impopulars del país.

Finalment hi ha el Centro Esperanza, una coalició de partits de centre liderada per Sergio Fajardo, que va obtenir el 33% dels vots a la consulta interna. Aquesta opció va quedar en tercera posició, fet que redueix les seves possibilitats d'arribar a una segona volta presidencial.

Un total de 8 candidats s'enfrontaran a les eleccions presidencials del 29 de maig. Si no hi ha un candidat que guanyi per majoria absoluta, els dos candidats més votats passaran a una segona volta, que tindria lloc el 19 de juny.

Un nou impuls per a l'esquerra a Colòmbia

Poc més de 18 milions de colombians i colombianes han participat en aquestes eleccions, xifra que representa un 46,5% del cens electoral. Tant el Congrés com el Senat han quedat molt fragmentats, amb diversos partits polítics amb resultats similars que hauran de pactar per governar.

A les eleccions al Congrés i al Senat, el Pacto Histórico ha estat el partit més votat i ha aconseguit 16 curuls, el mateix nombre d'escons que el Partit Conservador, formació que tradicionalment ha liderat la cambra alta.

És la primera vegada a la història que un partit d'esquerres aconsegueix el màxim nombre d'escons. Ara, el PH haurà de pactar amb altres partits de centreesquerra com el Partido Liberal o Alianza Verde per impulsar un canvi a les polítiques del país i acabar amb la desigualtat i la pobresa.

Gustavo Petro és el primer candidat d'esquerres amb opcions de convertir-se en president. Petro ha estat molt crític amb els governs de dretes a Colòmbia i va donar el seu suport als manifestants durant les protestes del 2019 i el 2021, que van ser reprimides amb duresa pel govern d’Iván Duque.

Ara bé, per guanyar la presidència haurà de fer front als atacs de la dreta, els empresaris i el sector econòmic, que l'acusen de voler imposar un “règim chavista” com a Veneçuela, on el govern ha expropiat empreses i controla tota la producció. Aquest tipus de temors solen sorgir sempre que guanya un candidat d'esquerres, com va passar amb Gabriel Boric a Xile o amb Xiomara Castro a Hondures.

L'auge de l'esquerra a Colòmbia també s'ha evidenciat en la figura de Francia Márquez, activista mediambiental i defensora dels drets de les comunitats indígenes, les més afectades pel conflicte entre el govern colombià i les guerrilles de les FARC. Márquez va ser la segona candidata més votada a la llista del Pacto Histórico i va obtenir fins i tot més vots que Sergio Fajardo, candidat del centre.

Un conflicte sense resoldre

Les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia) i l'ELN (Exèrcit d'Alliberament Nacional) són organitzacions guerrilleres d'extrema esquerra que van sorgir durant la dècada del 1960 a Colòmbia. El seu objectiu era combatre el govern conservador i imposar un sistema comunista al país i, per aconseguir-ho, van mantenir una guerra contra l'Estat que es va allargar durant gairebé mig segle.

Aquest conflicte va provocar una gran divisió entre la població. La majoria de guerrillers vivien en la clandestinitat, a les zones rurals, mentre que les forces de seguretat estatals comptaven amb el suport de les elits a les ciutats. Així i tot, la població sempre va estar amenaçada per tots dos bàndols.

Es calcula que un milió de persones van morir durant el conflicte, que a més ha provocat el desplaçament forçós de més de 7 milions de persones. Es van produir desenes de milers de segrestos, tortures i desaparicions forçades.

El 2012 va començar un procés de pau amb les FARC. Les negociacions es van allargar anys i el 2016 es va redactar un acord de pau i reconciliació. L'acord va ser sotmès a referèndum i la majoria de la població colombiana va votar-hi en contra, enmig d'una gran campanya de desinformació. Així i tot, el govern va començar a aplicar l'acord de pau el 2017.

En l'actualitat, cada dia hi ha agressions i assassinats de líders socials i defensors dels drets humans. Les autoritats, ONG i Nacions Unides treballen perquè la violència acabi i els guerrillers puguin integrar-se en societat, però no tothom està d'acord amb la reconciliació. Avui dia, la població colombiana segueix dividida.

En aquestes eleccions, es va aprovar una llei per reservar 16 escons a víctimes del conflicte. L'objectiu dels anomenats “curuls de la pau” és que la població que viu als territoris més afectats pel conflicte tingui una representació directa al Congrés i pugui impulsar lleis que ajudin a millorar la vida en aquestes regions.

No obstant això, alguns d'aquests escons han acabat en mans dels anomenats “clans polítics”: famílies o grups de poder que controlen aquestes zones per la força o sota amenaces. D'aquesta manera, el que havia de ser una mesura de reparació per a les víctimes del conflicte ha sucumbit a la corrupció.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!