La dictadura d’Augusto Pinochet va durar gairebé dues dècades i va provocar més de 3.000 assassinats i desapareguts
Per Edurne Garde Eransus
El general Augusto Pinochet va liderar un cop d’estat contra el president xilè Salvador Allende l’11 de setembre de 1973. Pinochet es va aliar amb l’Exèrcit per enderrocar el govern d’esquerres d’Allende, que era vist com una amenaça pels Estats Units.
El cop d’estat va donar lloc a una dictadura en la qual es van prohibir els drets i llibertats civils i es va dur a terme una forta repressió contra els moviments d’esquerres. Pinochet va governar com a president de Xile fins el 1990.
Repassem les principals xifres que mostren les conseqüències de la dictadura xilena.
Més de 40.000 víctimes
El règim militar que va governar durant la dictadura va utilitzar la censura, la violència i la tortura contra els opositors. També es van cometre nombrosos assassinats i desaparicions forçoses.
El 2003 es va crear la Comissió Nacional sobre Presó Política i Tortura, coneguda com a Comissió Valech, un organisme creat per investigar i recollir testimoniatges de tots els casos d’abusos, tortures i assassinats comesos durant la dictadura (1973-1990). Més de 35.000 persones van presentar el seu.
Les conclusions de la Comissió es van publicar el 2004 i es van ampliar amb un segon informe el 2011. Segons les últimes dades de l’Instituto Nacional de Derechos Humanos (INDH) de Xile, les víctimes de la dictadura superen les 40.000 persones.
A 45 años del golpe de estado conmemoramos a las más de 40.000 víctimas de la dictadura chilena. Nadie está olvidado, VERDAD, JUSTICIA y REPARACION 🌹✊❤ #AllendeVive #11DeSeptiembre #A45añosdelGolpe pic.twitter.com/AngZEvmQlm
— Marce Paz 🌳 (@Marce_Delgado) September 11, 2018
Més de 3.000 morts i desapareguts
Al començament de la dictadura es va crear un cos de policia secreta encarregat de perseguir i eliminar qualsevol forma d’oposició al règim: la Dirección de Inteligencia Nacional (DINA).
Entre les seves pràctiques hi havia l’assassinat, la tortura, el segrest o la violació. El 1977, la DINA va ser substituïda per la Central Nacional de Informaciones.
D’acord amb l’informe de la Comisión Valech II, ampliada el 2011, més de 3.000 persones van morir o van desaparèixer entre el 1973 i el 1990.
17 anys de dictadura
La dictadura d’Augusto Pinochet va començar l’11 de setembre de 1973 i va acabar l’11 de març de 1990. Van ser gairebé 17 anys de dictadura en què es va imposar el terror contra els opositors a Pinochet.
El nou govern podia perseguir i empresonar qualsevol persona considerada perillosa per al règim, tant si eren membres del Partit Comunista com intel·lectuals o estudiants universitaris.
A mesura que van anar passant els anys, la majoria de la població va començar a reclamar una transició democràtica. El 5 d’octubre de 1988 es va convocar un referèndum sobre la continuïtat de Pinochet com a president de la República. Va guanyar el “No” i a les darreries de 1989 es van convocar eleccions a la presidència.
El 5 de Octubre de 1988 se realizó un plebiscito en Chile para definir si Pinochet continuaría como presidente. El país se dividía en dos:
– El "No", que obligaría a llamar a elecciones durante 1989.
– El "Sí", que aseguraría a Pinochet continuar en el cargo hasta 1997. pic.twitter.com/zIsPZZyiTZ— Federico Cingolani (@fcingolani) October 5, 2018
El 55,99% dels xilens diu “No” a Pinochet
La pressió social contra la dictadura militar xilena va culminar en el plebiscit o referèndum del 1988. El “Sí” suposava donar suport al règim durant vuit anys més (1989-1997), amb Pinochet com a president de la República, mentre que el “No” implicava la convocatòria d’eleccions l’any següent.
El plebiscit es va celebrar el 5 d’octubre del 1988 i hi van participar més de 7 milions de votants (més del 97% dels electors). El 55,99% va votar en contra del dictador.
El 5 de octubre de 1988 la ciudadanía dijo no a la dictadura.
Más de 7 millones de personas votaron en el Plebiscito nacional para decidir la continuidad del régimen de Pinochet.
Un 55.99% de los chilenos optó por el “NO” y un 44,01% por el “SÍ”.#Plebiscito1988 #5deOctubre pic.twitter.com/RF16ya3dQF
— Museo de la Memoria y los Derechos Humanos (@MuseoMemoriaCL) October 5, 2019
20 anys del retorn de Pinochet a Xile
El 3 de març del 2000, Augusto Pinochet iniciava el seu retorn a Xile després d’haver estat detingut a Londres el 1998.
El jutge espanyol Baltasar Garzón havia emès una ordre d’arrest internacional per la implicació de Pinochet en delictes de genocidi, terrorisme internacional, tortures i desaparició de persones. No obstant, la justícia britànica va decidir alliberar-lo per motius de salut.
A la seva tornada, el jutge xilè Juan Guzmán Tapia va intentar jutjar-lo per diversos casos de segrest i assassinat, però els problemes de salut de Pinochet van impedir que el procés judicial tirés endavant. Va passar els darrers anys de vida sota arrest domiciliari i va morir el 10 de desembre del 2006.
El tema de la setmana té la col·laboració de la Universidad de Navarra (UNAV)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
