Les nenes afganeses es queden sense educació

Els centres d'educació secundària a l'Afganistan havien de reprendre les classes el 23 de març. Milers de nens i nenes es preparaven amb il·lusió per aquest dia, després de mesos sense anar a l’escola per culpa de la pandèmia de covid-19 i pel canvi de govern que es va produir a l'agost de 2021, quan els talibans van prendre el poder al país. 

Malgrat això, no tots els estudiants han pogut tornar a classe. El mateix dia que començava el nou curs escolar, el Ministeri d'Educació afganès va emetre una ordre segons la qual totes les nenes per sobre de sisè curs (12 anys) quedaven excloses de les classes.

Milers de nenes afganeses van haver de tornar a casa seva, decebudes i tristes per no poder continuar la seva educació. Ara han d'esperar un permís especial de l'Emirat Islàmic, com s'autoanomena el govern talibà, però no se sap quan podria arribar.

Quan els talibans van arribar el poder, molts van témer pel futur de les nenes i dones. El nou règim va assegurar que les nenes podrien estudiar; així i tot, els governs i mitjans de comunicació estrangers van desconfiar-ne i ho van considerar un intent de mostrar una imatge més moderna davant el món.

Els talibans tenen unes lleis i un codi moral molt sever basat en una interpretació estricta de l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam. D'acord amb aquesta visió, les dones sempre han d'estar sotmeses a l'autoritat d'un home (el pare, el germà, el marit) i no tenen llibertat per decidir sobre la seva pròpia vida.

En aquest sentit, l'educació posa en perill aquest model perquè promou el pensament crític i la capacitat de qüestionar el sistema establert. Per això els talibans ja van prohibir l'educació de les nenes durant el seu primer govern (1996-2001). 

Ara el govern afganès ha anunciat que està preparant un nou pla d'educació que s'ajusti als criteris de la xaria o llei islàmica, però mentrestant les nenes no podran anar a classe. El govern també ha de suplir la falta de professors a tot el país, ja que molts van decidir fugir de l'Afganistan per por de represàlies dels talibans.

Menys drets per a la població afganesa

L'arribada dels talibans al poder ha suposat un pas enrere per als drets i llibertats dels afganesos i afganeses. Les Nacions Unides parlen de detencions arbitràries, desaparicions forçades i la violació de drets fonamentals com el dret de reunió, la llibertat d'expressió o la llibertat de premsa.

Els talibans han intentat eliminar qualsevol influència occidental en la societat: la manera de vestir, la música, l'ús de xarxes socials… Les nenes i dones han de seguir un codi de vestimenta molt estricte, amb el cap i la cara cobertes, seguint els preceptes de la llei islàmica.

Com sol passar a tots els conflictes, les dones són les més afectades. A més de prohibir-los l’educació, han estat vetades en molts càrrecs (jutgesses, professores universitàries, policies o funcionàries) i tampoc formen part del nou govern.

Els talibans han reprimit amb violència la tasca d'ONG, entitats i activistes que defensaven els drets humans. Com a conseqüència, milions de nenes i dones han quedat desprotegides, sobretot a les zones rurals, on moltes depenen de l'ajuda humanitària per sobreviure.

La proclamació de l’Emirat Islàmic va fer  que molts països decidissin suspendre les ajudes de cooperació perquè aquests diners no anessin a parar a les mans dels radicals islàmics. Això va afectar directament les ajudes que reben molts ciutadans i ha accentuat encara més la crisi humanitària a l'Afganistan.

L'origen dels talibans

El 1979, en ple enfrontament de la Guerra Freda, la Unió Soviètica va decidir envair l'Afganistan per ampliar la seva influència mundial davant els Estats Units. L'ocupació soviètica va provocar la reacció dels mujahidins, un grup armat que lluitava per alliberar el país i que va rebre el suport dels Estats Units amb entrenament militar i armament.

Amb el temps van sorgir altres grups militars que s'enfrontaven entre ells per controlar el territori afganès, com els talibans. El 1996, els talibans van aconseguir el poder i es van quedar amb l'armament que els Estats Units havia proporcionat als mujahidins.

Els Estats Units van decidir envair l'Afganistan després dels atemptats de l’11-S, en els quals van morir gairebé 3.000 persones en diferents punts dels Estats Units. Els atacs van ser reivindicats per Al-Qaeda, un grup terrorista liderat per Bin Laden, que vivia a l'Afganistan gràcies a la seva bona relació amb els talibans.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Junior Report (@junior_report)

L'ocupació dels Estats Units va durar 20 anys, durant els quals es van invertir més de 800.000 milions de dòlars per reconstruir les institucions, crear un govern democràtic i formar l'exèrcit afganès per evitar que sorgissin nous grups armats.

Malgrat això, la reconstrucció del país no va arribar mai per culpa de la corrupció, tant dins de l'exèrcit com en el govern afganès. La desmotivació de les tropes i la falta d'estratègia van facilitar la victòria dels talibans. Avui dia, una gran part de la població afganesa viu en la pobresa.