Les Nacions Unides alerten sobre la seguretat nuclear a Ucraïna

Els combats han afectat les instal·lacions de Zaporíjia, la central nuclear més important del país, i podrien provocar un greu accident

La central nuclear de Zaporíjia, la més important d'Ucraïna, ha quedat afectada pels combats de la guerra a Ucraïna. Així ho assegura un grup d'experts de les Nacions Unides, que exigeixen tant a l'exèrcit rus com a l'ucraïnès que aturin els atacs a prop d'aquestes instal·lacions per tal d’evitar un accident nuclear que tindria conseqüències catastròfiques.

L'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), organisme de les Nacions Unides que vetlla per un ús pacífic de l'energia atòmica, va enviar la setmana passada una missió de reconeixement a Zaporíjia per avaluar-hi els efectes de la guerra.

L'informe de l'OIEA considera que la situació és “insostenible” i que és necessari desmilitaritzar la central nuclear, és a dir, establir-hi una zona de seguretat on no hi hagi cap activitat militar a prop que pugui provocar danys en les instal·lacions.

Els governs de Rússia i Ucraïna s'acusen mútuament dels atacs i de posar en perill la seguretat de la planta nuclear. Avui dia, la ciutat de Zaporíjia està ocupada per l'exèrcit rus, però els treballadors de la planta nuclear continuen sent ucraïnesos.

Els darrers dies, els atacs havien afectat el subministrament elèctric de la central, que s'havia quedat sense electricitat. Dilluns, els empleats van haver de desactivar l'últim reactor que encara funcionava a causa d’un incendi provocat pels bombardejos.

L'energia nuclear és una de les més potents i no genera emissions de carboni, però té un gran desavantatge: la contaminació nuclear. Una possible fugida o accident nuclear tindria conseqüències molt greus per a l'entorn natural i per a la salut de les persones i de tots els éssers vius a la zona.

Energia nuclear amb fins pacífics

L'OIEA és un organisme de les Nacions Unides destinat a promoure l'ús de l'energia nuclear amb fins pacífics i en condicions de seguretat. Aquesta organització es va començar a crear l’any 1953, com a resposta a la devastació causada per les bombes atòmiques que es van llançar durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

Els països membres de l'OIEA defensen l'ús de l'energia atòmica per generar electricitat o desenvolupar tractaments mèdics com la radioteràpia, una teràpia que es fa sevrir contra el càncer. La tecnologia nuclear també serveix per estudiar altres materials a nivell atòmic i trobar noves solucions contra la contaminació, per exemple.

Ara bé, el temor més gran de l'energia atòmica és que es faci servir per fabricar armament nuclear: un tipus d'armes que tenen un gran poder de destrucció i que, a més, contaminen el medi ambient i tenen efectes perjudicials sobre la salut de les persones durant generacions.

Amb l’objectiu d’evitar un conflicte nuclear, el 1970 va entrar en vigor el Tractat de No Proliferació (TNP), que restringeix la possessió d'armes nuclears i promou el desarmament nuclear. No obstant això, el TNP inclou cinc països que sí que poden tenir armes nuclears, perquè ja les tenien abans que el text fos redactat: Estats units, Regne Unit, Rússia, França i la Xina.

Aquesta excepció ha fet que altres països qüestionin la validesa del TNP i desenvolupin el seu propi arsenal nuclear, com l'Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord. Per això, cada vegada més governs i institucions advoquen per la signatura del Tractat de Prohibició d'Armes Nuclears per garantir un món més segur.

Més de sis mesos de guerra

La guerra a Ucraïna continua més de sis mesos després que Rússia iniciés els atacs. Els combats se centren ara a l'est, on l'exèrcit rus intenta fer-se amb la regió del Donbass, i al sud del país, per controlar els principals ports ucraïnesos i el transport de mercaderies pel Mar Negre.

Ahora, la Unió Europea, els Estats Units i altres països de la comunitat internacional continuen mantenint les sancions econòmiques contra empreses i organismes russos. L'objectiu és dissuadir el president rus, Vladímir Putin, de continuar amb els atacs.

La Unió Europea (UE) també ha suspès l'acord de visats amb Rússia, establert al 2007. Aquest acord facilitava l'entrada de ciutadans russos a la zona Schengen, formada pels països membres de la UE i altres països europeus com el Regne Unit. Ara, aconseguir aquests visats serà un procés més car i trigarà més temps (fins a 45 dies).

D'altra banda, continua la guerra del gas entre Rússia, el proveïdor més important d’Europa, i els països europeus, que no volen continuar comprant gas rus però el necessiten per fer front a les necessitats energètiques. Sobretot ara que s'acosta l'hivern.

Així, Rússia ha anunciat que tanca de manera indefinida el gasoducte Nord Stream, que porta el gas de Rússia fins a Alemanya i és un dels principals canals de distribució energètica a tota Europa. Per primera vegada, Rússia ha admès públicament que els talls al subministrament de gas són una resposta directa a les sancions econòmiques.

Fins ara, les autoritats russes sempre argumentaven que hi havia problemes tècnics o algun error en el sistema. No obstant això, aquest canvi en el discurs implica una escalada de tensió i sembla indicar que el conflicte està lluny de resoldre's.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!