La interrupció voluntària de l’embaràs és un dels drets sexuals i reproductius clau per al desenvolupament econòmic i social de les dones
L’avortament suposa la interrupció de l’embaràs abans que el fetus estigui en condicions de sobreviure fora del ventre matern. Aquesta situació es pot produir de manera espontània, quan en un procés natural l’embrió o fetus mor durant el procés de gestació.
Ara bé, quan parlem d’avortament generalment ens referim a la interrupció voluntària de l’embaràs, és a dir, una decisió voluntària i planejada. En aquest cas, l’avortament és un procediment mèdic pot fer-se per motius de salut o per una qüestió personal, quan la dona decideix que no vol continuar amb l’embaràs.
Aquest procediment és diferent segons les lleis de cada país. En alguns països com Egipte, l’Iraq i Nicaragua l’avortament està prohibit en qualsevol circumstància. En d’altres com Espanya, Argentina o el Canadà està permès l’avortament lliure, és a dir, les dones poden avortar durant les primeres setmanes de gestació sense haver d’al·legar cap motiu.
Entre aquestes dues opcions hi ha un grup de països que només permet interrompre voluntàriament l’embaràs en situacions concretes. Per exemple, en cas que hi hagi un risc de mort per la mare si continua amb la gestació, si hi ha malformacions al fetus o si la dona ha estat víctima d’una violació.
El debat sobre l’avortament
Les lleis que regulen el dret a avortar solen estar condicionades per la ideologia de cada govern. Els partits polítics solen posicionar-se a favor o en contra de l’avortament seguint una sèrie d’idees i creences, fet que ha generat un debat social al voltant de l’avortament.
D’una banda, estan els partidaris de l’avortament lliure. Aquestes persones defensen la idea que la dona té dret a decidir sobre el seu cos i la seva maternitat. Per aquest sector de la població, l’avortament és un dels principals drets sexuals i reproductius de les dones, que promou el seu desenvolupament a nivell social i econòmic.
Aquesta posició també defensa que, durant les primeres setmanes de l’embaràs, l’embrió o fetus no està prou desenvolupat com per comparar-lo amb una persona. A més, la defensa de l’avortament lliure s’ha convertit en una de les principals reivindicacions del feminisme.
En canvi, les persones que estan en contra de l’avortament lliure consideren que qualsevol forma de vida ha de ser protegida, per això solen definir-se com a “provida”. Els antiavortistes solen basar els seus arguments en la religió i en els valors tradicionals de la família i la societat.
En aquest sentit, les persones contràries a l’avortament prioritzen el dret a néixer de l’embrió abans que el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos.
Avortaments clandestins i no segurs
La prohibició de l’avortament i les restriccions a l’hora d’accedir a aquest procediment mèdic no fan que les dones deixin d’avortar. Al contrari: aquestes barreres legals obliguen les dones a sotmetre’s a avortaments insegurs i clandetins per poder posar fi a un embaràs no desitjat.
Els avortaments no segurs els duen a terme persones que no tenen la formació mèdica necessària i/o es fan en entorns sense les mínimes condicions higièniques i sanitàries. Com a conseqüència, moltes dones posen la seva vida en perill, segons denuncia l’ONG Amnistia Internacional.
Es calcula que gairebé la meitat dels avortaments (45%) a tot el món es fan en condicions perilloses per a la salut de la dona, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Actualment els avortaments insegurs són una de les principals causes de mortalitat materna, a més de provocar complicacions físiques, psíquiques i perjudicis socials i econòmics a les dones.
Així i tot, aquestes morts i lesions són evitables. Per això és fonamental que els països garanteixin una sèrie de drets, com l’accés a una educació sexual de qualitat, a mètodes anticonceptius eficaços i a un avortament legal i sense riscos per a la salut.
Treballa aquest tema A FONS a l’aula
Aquest article forma part d’una seqüència didàctica amb activitats i tutorització periodística.
