La Fundació Vila Casas presenta al Museu Can Mario una exposició de rostres que reflexionen sobre la manera de construir la nostra identitat
Per Judith Vives
Diuen que el rostre és el mirall de l’ànima, però de vegades tendim a cobrir-lo amb una màscara per projectar una altra imatge de nosaltres mateixos. Només has de pensar en les fotos o selfies que pengem a les xarxes socials, amb les quals intentem mostrar una imatge idealitzada de nosaltres mateixos mentre ocultem el que no volem que els altres sàpiguen.
Això és el que ens explica l’exposició ‘La identitat perduda. El rostre, colección olorVISUAL‘ que pots visitar al Museu Can Mario de Palafrugell, una de les seus de la Fundació Vila Casas.
Es tracta d’un conjunt de 40 obres de colección olorVISUAL d’Ernesto Ventós, en què el rostre és el protagonista i ens convida a reflexionar sobre com construïm la nostra identitat.
“A través de l’art podem veure com s’està perdent la identitat en la societat moderna“, expliquen les comissàries de l’exposició, Natàlia Chocarro, de la Fundació Vila Casas, i Cristina Agàpito, de colección olorVISUAL.
https://www.instagram.com/p/Bsu_nh4HyUv/?utm_source=ig_embed
La idea per a l’exposició surt de les teories de Zygmunt Bauman, un conegut sociòleg que va inventar el concepte de “modernitat líquida“: aquesta característica defineix la societat tecnològica en què vivim, en què aspectes com la feina o la parella ja no són per sempre i tot és provisional.
De la mateixa manera, la nostra identitat també es veu afectada per aquesta sensació que tot pot canviar en qualsevol moment. I així tracten de reflectir les peces de l’exposició.
Memòria, ocultació i dissolució
Les obres s’han organitzat en tres grans àmbits: memòria, ocultació i dissolució. “Tres moments que coincideixen amb l’evolució o el trajecte que recorre la identitat”, expliquen les comissàries de l’exposició.
La memòria es refereix als records que formen part del nostre passat. Així, diverses obres de l’exposició mostren rostres amb arrels que simbolitzen les marques que ens deixen els records i la memòria. Per exemple, l’autoretrat de Soledad Còrdova o el vídeo de Marina Núñez.
https://www.instagram.com/p/BtAjgQuBcdB/?utm_source=ig_embed
Amb la idea de l’ocultació ens parlen de la forma en què, sovint, ens amaguem darrere d’una màscara per no mostrar el nostre autèntic jo. Moltes de les obres representades en aquest àmbit són retrats en els quals la cara queda cobert sota algun element.
En aquest apartat veuràs obres molt impactants com Rostre marcit, una fotografia de Lola Guerrera que mostra el seu propi autoretrat cobert de pètals que representen el pas del temps i com la bellesa desapareix.
https://www.instagram.com/p/BspZCBTBcIO/?utm_source=ig_embed
L’últim àmbit està dedicat a la dissolució. En aquest apartat, les obres seleccionades ens fan pensar com podem transformar la nostra identitat per convertir-nos en una cosa totalment diferent.
Això queda molt clar, per exemple, amb la sorprenent escultura de Markus Linnenbrink que mostra una calavera coberta de pintura regalimant, el que ens suggereix que la cara s’ha fos fins a desaparèixer.
https://www.instagram.com/p/Brae7wyBURb/?utm_source=ig_embed
Una exposició que pots olorar
Les obres escollides formen part de colección olorVISUAL, del perfumista i col·leccionistes d’art Ernesto Ventós.
Segons explica Cristina Agàpito, directora de la col·lecció, Ventós només tria per la seva col·lecció obres “que li facin olor” i l’aroma li porti algun record.
Per aquesta raó, Ventós ha creat una essència per a cada un dels apartats de l’exposició: per a la memòria ha desenvolupat una nota metàl·lica; per l’ocultació, una aroma fumat, i per a la dissolució, l’olor triat remet a la lleugeresa de l’ozó.
Uns pots de vidre amb forma d’embut permeten sentir l’aroma creat per Ventós per a cada àmbit de l’exposició. D’aquesta manera, l’olfacte també ens empeny a reflexionar sobre la nostra identitat.
https://www.instagram.com/p/BsvjmbgBua2/?utm_source=ig_embed
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Catalán | Inglés
