Amb l’alfabetització mediàtica, els joves adquireixen els coneixements i habilitats necessaris per ser crítics amb la informació
En una època en la qual les fake news i la desinformació predominen al panorama comunicatiu, cal ensenyar els joves a ser crítics amb el contingut que consumeixen a les xarxes per evitar que els enganyin. Aquest procés és conegut com alfabetització o educació mediàtica.
Internet ha posat al nostre abast molta informació de qualsevol part del món a la qual podem accedir en qualsevol moment. Notícies de mitjans de comunicació, articles de blogs, cadenes de missatgeria instantània, publicacions de xarxes socials… Tots aquests missatges es barregen i per això és important aprendre a diferenciar el contingut veraç del que no ho és.
Molts usuaris d’internet no són conscients de com poden veure’s manipulats amb qualsevol informació que reben. Per això, és important que se’ls ensenyi a navegar de manera segura a través de l’univers digital.
Una de les maneres de despertar l’esperit crític és animar les persones a fer-se preguntes sobre tot allò que veuen, escolten i llegeixen. És la tasca dels periodistes, professionals de la informació. Els redactors es fan preguntes constantment per desxifrar l’origen del contingut i reconèixer si és fiable o no.
Les cinc regles de l’alfabetització mediàtica
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) és una de les organitzacions que més treballa per educar a través de l’alfabetització mediàtica. Per això, cerca programes que ajuden els docents a treballar aquesta matèria a les aules.
Paral·lelament, ha identificat cinc aspectes a tenir en compte a l’hora de parlar d’educació mediàtica: recalquen que qualsevol ciutadà pot ser transmissor d’un missatge pel seu dret a la llibertat d’expressió, però també que aquesta informació transmesa no sempre és neutral ni prové d’una font fiable.
Per això cal educar el pensament crític i tenir en compte que l’alfabetització mediàtica és un aprenentatge continu de coneixements, habilitats i aptituds.
Organizaciones y recursos imprescindibles en términos de #alfabetización. Conócelos aquí https://t.co/Cv9jR4P6cg [Imagen sobre las 5 leyes de la alfabetización mediática e informacional (MIL) vía @UNESCO_es] pic.twitter.com/iDsWR4cWbP
— CCB (@CCBiblio) September 10, 2018
Habilitats del segle XXI
Fins fa poc, molts models educatius potenciaven les habilitats més competencials, basades en el coneixement d’una matèria i en adquirir coneixements a través de la memorització.
No obstant això, la societat està canviant i alguns educadors assenyalen que, a banda d’enfortir la memòria dels estudiants, és important ajudar-los a desenvolupar les habilitats socials, emocionals i que els permetin aprendre per un mateix.
En aquesta premissa es basen les habilitats del segle XXI. Entre aquestes s’inclouen les habilitats socials i emocionals per gestionar els sentiments i desenvolupar l’empatia cap a les altres persones. Però també la competència mediàtica, és a dir, l’habilitat de ser crítics amb el contingut que ens arriba.
Para tener sociedades más críticas e informadas, la Alfabetización Mediática e Informacional debe fomentarse desde la casa y la escuela.
La @UNESCO comparte consejos y materiales
🛠 https://t.co/v3wIKPz5aI#PiensaAntesdeHacerClic#PiensaAntesdeCompartir#OnuMXCOVID19 pic.twitter.com/hCO4s6NGbB— UNESCO México (@UNESCOMexico) August 11, 2020
Institucions com la UNESCO o la Unió Europea adverteixen que hi ha una necessitat urgent al sector educatiu de formar als joves en aquest sentit, perquè siguin més crítics amb el seu entorn, alhora que puguin gestionar millor les seves relacions socials i cultivar la seva intel·ligència emocional.
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
