Després d'anys de negociacions, els Vint-i-set han arribat a un acord que endureix els requisits d'acollida i proposa més control de fronteres
La Unió Europea tindrà noves regles de migració i asil. Després de més de tres anys en què la política migratòria havia quedat estancada, els Vint-i-set han tancat el Pacte sobre Migració i Asil, que regularà l'entrada de persones procedents de països tercers i la resposta dels Estats als migrants que arribin..
L'acord assolit per negociadors del Parlament Europeu, el Consell Europeu i la Comissió, ha estat qualificat com a “històric” pels líders de la Unió Europea. El pacte s'ha tancat només a sis mesos de les eleccions europees i posa fi a diversos anys de tensions en què els països no havien aconseguit posar-se d'acord.
Amb el nou pacte, tots els migrants irregulars que arribin a les fronteres europees seran sotmesos a controls sanitaris, d'identitat, de seguretat i de valoració de la vulnerabilitat, que duraran un màxim de set dies. El text endureix les regles per concedir asil i les condicions en què les persones migrants hauran d'esperar per saber si són acollits o no.
S'introdueixen per primer cop les quotes, que obliguen tots els Estats membres a assumir una part dels sol·licitants d'asil. Tot i això, els governs podran eludir aquesta quota amb el pagament de 20.000 euros per cada persona rebutjada. l text final s'ha anat endurint al llarg de tota la negociació després de l'avenç de l'extrema dreta.
El pacte ha estat durament criticat per ONG com Amnistía Internacional, que considera que suposa una absoluta restricció al dret d'asil a Europa. Lluny de prevenir les contínues vulneracions de drets produïdes a les fronteres europees, l'acord perpetuarà el patiment de les persones migrants, segons l?organització.
Les ONG també temen que els set dies de controls es converteixin en detencions perllongades a les fronteres europees. Save the Children Save the Children denuncia que el pacte no protegirà les persones, incloses famílies i nens que escapen de la violència, els conflictes, la fam i la mort mentre busquen protecció a Europa
Se van conociendo los detalles del Pacto Europeo de Migración y Asilo, y para la mayoría de los países, la prioridad era cerrar las fronteras, no proteger a las personas, familias ni niños que huyen de la violencia, hambre, guerra.
— Save the Children Es (@SaveChildrenEs) December 20, 2023
📰Nota de prensa: https://t.co/RPXkMV4JCH
Un any de migrants
El Pacte sobre Migració i Asil s'ha tancat en un any en què s'han registrat més entrades irregulars de persones a la Unió Europea que qualsevol altre any des del 2015, quan va tenir lloc la crisi dels refugiats. Durant els primers 11 mesos de l'any, més de 355.000 persones van arribar a les fronteres europees, segons dades de Frontex.
Els països que més persones reben i, per tant, tenen més pressió migratòria, són els de la Mediterrània: Itàlia, Xipre, Malta, Grècia i Espanya. Per fer-nos una idea, el 2023 Espanya ha superat les 51.000 arribades irregulars a embarcacions de migrants per primera vegada des del 2018.
Decenas de #migrantes han muerto y cientos siguen desaparecidos después de que un barco 🚢 se hundiera en #Grecia 🇬🇷. No se trata del primer accidente ocurrido en el #Mediterráneo esta semana. ¿Por qué es tan peligrosa esta ruta migratoria?https://t.co/jB9XOLKfqF
— Junior Report (@JuniorReport_) June 16, 2023
Tenint en compte això, el nou pacte migratori de la UE estableix el que es coneix com a “solidaritat obligatòria”. Els Estats estaran obligats a acollir un mínim de persones amb l'objectiu de traslladar almenys 30.000 migrants cada any i així ajudar els països que pateixen un elevat nombre d'arribades.
Tot i això, els Estats podran negar-se a rebre aquests migrants a canvi de pagar 20.000 euros per cada trasllat rebutjat, cosa que ha generat molta controvèrsia. Més de 50 organitzacions sense ànim de lucre han avisat en una carta oberta que el pacte migratori permetrà als països expulsar els migrants.
Lleis d'immigració
En els darrers anys, la qüestió de la migració s'ha utilitzat políticament a Europa, especialment amb l'avenç de partits nacionalistes d'extrema dreta. Aquests han adoptat polítiques i discursos antiimmigració amb l'objectiu d'augmentar els temors i les preocupacions de la població en relació amb l'arribada de migrants.
Més enllà de l'acord comunitari d'asil, els Estats membres de la UE han aprovat les lleis d'immigració pròpies. És el cas de països com Itàlia, que ha endurit les lleis per limitar l'arribada de persones i expulsar els migrants.
Des que Giorgia Meloni va guanyar les eleccions el setembre del 2022, el país ha imposat una línia dura contra la immigració: el novembre d'aquell any, va prohibir l'entrada de vaixells de rescat operats per ONG a ports italians.
#Italia🇮🇹 ha declarado el estado de #emergencia por el aumento de la #inmigración irregular 🚨.
— Junior Report (@JuniorReport_) April 16, 2023
Las ONG temen que esto sirva para acelerar las #expulsiones sin tener en cuenta el derecho de #asilo de los migrantes. Lo analizamos aquí 👇https://t.co/7Emq3wpPiz
A França, la nova llei d'immigració impulsada per Emmanuel Macron acaba de ser aprovada amb els vots de la dreta i l'extrema dreta. Amb el suport del partit de Marine Le Pen, el govern ha aprovat mesures més repressives com l'enduriment de l'accés dels estrangers a les ajudes socials.
Fins i tot el pacte aprovat ha comptat amb l'oposició de països com Polònia i Hongria, que no estaven d'acord per acceptar la imposició d'un repartiment de quotes per acollir.
