La Unió Europea imposa nous límits a Meta

L'organisme prohibeix a Facebook i Instagram mostrar publicitat personalitzada basada en el comportament dels usuaris

És probable que després de veure vídeos o fotos a les xarxes socials d'un producte específic, t'hagis trobat amb anuncis relacionats amb aquest mateix article al teu feed. Aquest fenomen podria arribar al final. A partir d'ara, Meta no podrà utilitzar la informació personal dels usuaris europeus recollida a través de Facebook i Instagram per mostrar anuncis basats en el seu comportament.

És la decisió que ha pres el Comitè Europeu de Protecció de Dades (EDPB, per les sigles en anglès), encarregat que la llei de protecció de dades s'apliqui correctament als països de la Unió Europea (UE). L'organisme regulador ha donat un termini de dues setmanes a l'empresa de Mark Zuckerberg perquè prohibeixi aquesta pràctica a les seves plataformes.

Es tracta d'un cop dur per a la companyia, que aconsegueix gran part dels seus beneficis a través de la captació i l'anàlisi de la informació personal dels usuaris per oferir-los anuncis personalitzats d'una manera molt precisa. La restricció afectarà uns 250 milions d'usuaris d'Instagram i Facebook que viuen a països de la UE.

Tot i que la prohibició ha arribat ara, la decisió fa mesos que es prepara. Segons l'EDPB, el desembre del 2022 ja es van dirigir a Meta per explicar-los que no era legal la manera com forçaven els usuaris a consentir la utilització de les seves dades personals a l'hora d'acceptar les condicions d'ús.

Per intentar fer front a aquesta situació, Meta ha anunciat la seva intenció d'oferir paquets de subscripció de pagament a aquells usuaris europeus que no vulguin que s'utilitzin les dades. Els qui no paguin, hauran d'acceptar que es recopilin les dades per enviar-los anuncis personalitzats.

Investigacions contra Meta

La nova prohibició se suma a la resta d'escàndols que, els últims mesos, han envoltat la companyia de Zuckerberg. A finals d'octubre, fiscals generals de 41 estats dels Estats Units van demandar Meta per desenvolupar plataformes que manipulen i mantenen els menors addictes, alhora que rebaixen la seva autoestima.

Al maig, la Comissió de Protecció de Dades d'Irlanda (DPC) va imposar una multa de 1.200 milions d'euros a l'empresa per infringir la privadesa dels usuaris. Segons les autoritats, la tecnològica havia fet transferències de dades d'usuaris europeus als Estats Units, de manera sistemàtica i contínua sense protegir-ne la privadesa.

El gran enrenou contra la companyia va començar el setembre de 2021, quan el diari The Wall Street Journal va publicar una investigació anomenada The Facebook Papers [Els papers de Facebook] basada en una filtració de documents interns. Aquests van demostrar que Meta feia anys que estudiava la influència i efectes de les seves xarxes socials entre els usuaris.

La persona que havia filtrat els fitxers era Frances Haugen, una exempleada de l'empresa. La investigació va revelar que Meta tenia coneixement des de fa anys de l'efecte tòxic i nociu d'Instagram i, tot i això, no havia comentat res. Concretament, la xarxa social augmenta la pressió social i estètica entre els adolescents i pot generar greus problemes d'autoestima.

Les nostres dades a Internet

Les xarxes socials que utilitzem cada dia recopilen una gran quantitat de dades des del moment en què ens creem un compte. Aquestes dades inclouen informació de perfil bàsica (nom, data de naixement, gènere, ubicació i adreça de correu electrònic), però també l'activitat que es fa a la plataforma.

Aquesta activitat inclou les pàgines que ens agraden, els grups a què ens unim i les interaccions que tenim amb publicacions i anuncis, entre d'altres. Aquestes poden semblar dades inofensives, però el problema és que les tecnològiques poden utilitzar-les amb diversos objectius.

Per exemple, es poden utilitzar per personalitzar els anuncis que ens apareixen, però també es poden cedir a altres empreses. En aquest moment, els usuaris perdem el control de qui té la nostra informació i per a què s'està fent servir.

En el cas de Meta, el tractament de dades és el centre del model de negoci. Les seves xarxes socials són capaces de vendre als anunciants perfils molt segmentats. Per exemple, agrupar les dones de 25 a 35 anys que viuen en una ciutat determinada tenen un interès en la lectura i han mostrat interès en productes relacionats amb els festivals de música.

Aquesta capacitat de segmentació tan precisa interessa molt als anunciants. Amb aquesta informació són capaços de maximitzar l'efectivitat de les vostres campanyes publicitàries, ja que poden arribar a un públic que és més probable que estigui interessat en el seu producte o servei.

Tot aquest escenari planteja qüestions relacionades amb la privadesa i el tractament de dades personals, que han generat debat al voltant de l'ètica i la regulació de la publicitat a Internet.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobriu l'activitat que us proposem avui!