Les persones refugiades es veuen obligades a fugir del seu país i començar de zero en un lloc nou.
Sovint, les polítiques migratòries restrictives construeixen murs que impedeixen que els refugiats arribin a la seva destinació. Però hi ha una cosa pitjor que els murs i les fronteres: els prejudicis que impedeixen que aquestes persones tinguin una vida digna.
Els refugiats no només fugen de la guerra, de conflictes o de desastres naturals, sinó que també poden ser víctimes de persecucions ideològiques, religioses o morals, perseguits fins i tot per la seva família.
Aquesta és la travessia més dura de totes.
Perseguit per ser homosexual
Awadh és un jove de Kenia que va haver de fugir de la seva llar, acusat per la seva pròpia família perquè era homosexual. Al seu país, les persones homosexuals són condemnades a presó.
El jove va haver de fugir. Va aconseguir el visat espanyol i va comprar un vol des de Nairobi cap a Madrid, amb escala a Amsterdam. Però no va arribar a la seva destinació. En sortir de l’avió a Amsterdam es va trobar amb dos policies. “Què estàs buscant a Europa?”, li van preguntar.
Ell els va explicar que anava a Espanya i que tenia el visat, però li van donar un paper escrit en neerlandès i li van exigir que el signés. Awadh va demanar una còpia en anglès perquè no sabia neerlandès, però no li van donar.
Els policies el van acusar de portar documentació falsa (tot i que no ho era) i el van dur a un centre d’internament d’estrangers, un lloc on es reté de manera cautelar persones estrangeres que no tenen documentació i estan en situació irregular.
Una història de superació
Awadh va romandre tancat en aquest centre durant tres mesos, en unes condicions molt pobres. Un dia va caure per les escales i va estar estirat a terra durant una hora fins que algú el va recollir: només li van posar una injecció i el van fer tornar a la seva habitació.
Va haver-hi molts dies que es va sentir totalment abandonat i desemparat, però Awadh va arreplegar forces per sobreviure. Al final va aconseguir que el portessin davant un tribunal i va recuperar el seu passaport.
Va viatjar d’Amsterdam a Madrid el 25 d’abril de 2016 i allà la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) li va comprar un bitllet amb destinació a Barcelona. Quan va arribar, no tenia amics ni coneguts i CEAR s’ha convertit en la seva veritable família.
A Barcelona, Awadh està estudiant espanyol i escrivint la seva història de vida i de superació personal.
Resumimos en este vídeo OTRO AÑO SIN REFUGIO #InformeCEAR #Refugiados pic.twitter.com/smmkt3MqOL
— CEAR (@CEARefugio) June 16, 2017
