A Gandhi se’l considera un símbol de la pau i la no-violència, però alguns capítols de la seva vida entren en contradicció amb els valors que predicava
Mohandas Karamchand Gandhi, més conegut com a Mahatma Gandhi (1869-1948), va ser un advocat, activista i polític indi que va fundar el moviment de la no-violència i va aconseguir la independència de l’Índia amb mètodes pacífics.
La seva defensa dels més pobres i la seva voluntat conciliadora el van convertir en un símbol de la pau mundial.
No obstant això, els últims anys han sorgit algunes ombres i dubtes sobre els seus objectius i els mètodes que utilitzava per aconseguir-los.
Defensor dels més febles?
Alguns historiadors asseguren que Gandhi era classista i racista. El fet de procedir d’una família rica va fer que, durant la seva infància, es mantingués allunyat de la pobresa i fos indiferent a la desigualtat que patien les classes socials més pobres de l’Índia.
Després de llicenciar-se es va traslladar a Sud-àfrica per treballar com a advocat en una empresa índia. Allà va ser conscient de les injustícies racials que existien contra la gent de color. Tot i així, Gandhi es va involucrar en la lluita pels drets de la minoria índia però no va fer res per combatre el racisme i la desigualtat que patien els negres.
En algunes cartes que va escriure durant aquella època, Gandhi considera que la població negra és inferior i descriu els africans com a “salvatges”. Com a conseqüència, la Universitat de Ghana va retirar una estàtua seva que hi havia al campus.
Retiraron una estatua de Mahatma Gandhi en Ghana después de una protesta estudiantil que lo acusa de racismo https://t.co/AEzPUiybxi pic.twitter.com/8cC6nJU5Qy
— Infobae América (@infobaeamerica) December 14, 2018
Després de viure més de 20 anys a Sud-àfrica, Gandhi va rebutjar tots els privilegis i riqueses quan va tornar a l’Índia i va dedicar la resta de la seva vida a predicar la pau i la no-violència.
Contactes amb el feixisme
Abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), Gandhi va estar en contacte amb els règims feixistes de Benito Mussolini a Itàlia i d’Adolf Hitler a Alemanya.
El 1931, Gandhi va participar en unes converses de pau entre els governs britànic i indi que es van organitzar a Londres. De retorn a l’Índia, el govern de Mussolini el va convidar a visitar Itàlia, on el van convidar a assistir a una desfilada de les joventuts feixistes italianes.
En el cas de Hitler, fa alguns anys van sortir a la llum unes cartes en què Gandhi es dirigia al Führer com “el seu més sincer amic”, un formalisme de comiat en anglès.
Carta de Gandhi a Hitler. (1939) pic.twitter.com/gFp9bCmwEP
— Mónica Carrillo (@MonicaCarrillo) November 20, 2015
Els qui defensen la figura de Gandhi asseguren que tractar els dictadors amb la mateixa cortesia amb què es tractaria qualsevol altra persona era una forma de portar el pacifisme i la no-violència a l’extrem.
Així i tot, molts critiquen el fet que no es posicionés en el conflicte i que fins i tot aconsellés els britànics que es limitessin a cedir davant dels nazis i no hi oposessin cap resistència. Cal no oblidar que Gandhi lluitava contra el domini de l’Imperi britànic, així que una derrota dels britànics podia beneficiar l’Índia.
Acusacions de pedofília
Als 36 anys, Gandhi va decidir fer vot de castedat i no practicar més el sexe per aconseguir la plenitud espiritual. Per extensió, aquella decisió va afectar la seva dona, però ella no va poder opinar sobre el tema.
No obstant això, com Gandhi mateix explicava, solia dormir nu amb nenes per posar a prova la seva voluntat. Segons la seva filosofia, un home capaç de contenir els seus impulsos en una situació així seria incapaç de mentir o fer mal a ningú.
En la societat actual, però, un comportament d’aquest tipus seria intolerable i Gandhi seria acusat de pedofília, un trastorn psiquiàtric en què els afectats se senten atrets sexualment per menors.
Avui dia, la gran majoria de la població índia encara considera Gandhi com el “Pare de la Nació”, el seu rostre apareix als bitllets i hi ha retrats seus als edificis públics de tot el país. 70 anys després de la seva mort, però, cada vegada sorgeixen més veus crítiques que denuncien les parts més fosques de la seva història.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
