La Nit de Guy Fawkes

El Regne Unit commemora cada any una conspiració fallida del segle XVII que va intentar fer saltar pels aires el Parlament britànic

Cada nit del 5 de novembre, pobles i ciutats de tot el Regne Unit encenen fogueres i llancen focs artificials per celebrar la Nit de Guy Fawkes, un episodi clau de la història britànica. La data commemora el fracàs d'una conspiració que el 1605 pretenia matar el rei Jaume I i destruir la seu del Parlament anglès. 

La festa –que també és coneguda com la Nit de les Fogueres o dels Focs Artificials– pren el nom de Guy Fawkes o Guido Fawkes, un ciutadà anglès implicat en el complot que va ser detingut just abans dels fets, fet que va evitar l'explosió que hauria destruït la seu del govern britànic.

El complot va començar a planejar-se després de la mort de la reina Elisabet I d'Anglaterra (1558-1603), que va morir sense descendència. Elisabet, que representava la religió protestant, va nomenar com a successor a Jaume I, que era el fill de Maria Stuart, reina catòlica d'Escòcia. L'objectiu d'aquest nomenament era unificar els dos regnes que existien a l'illa de Gran Bretanya.

Al segle XVI els catòlics estaven perseguits a Anglaterra perquè la monarquia anglesa volia imposar el protestantisme com a religió majoritària i així escapar de la influència de l'Església Catòlica, que exercia un gran poder sobre les monarquies catòliques a tota Europa.

Amb la mort d’Elisabet I, els anglesos catòlics van pensar que la seva situació milloraria i que Jaume I posaria fi a les lleis que els perseguien. Però les coses no van canviar tant i a principis del 1604, l'aristòcrata catòlic Robert Catesby va començar a conspirar amb altres membres de la noblesa per acabar amb el protestantisme. El pla rebria el nom de la Conspiració de la Pólvora.

Els aristòcrates van convèncer també Guy Fawkes, un soldat catòlic que havia lluitat en diverses guerres a Europa i tenia coneixements sobre explosius. El grup va llogar un magatzem situat sota l'edifici del Parlament, on van anar guardant la pólvora i des d'on farien esclatar la munició.

No obstant això, el pla va ser descobert abans d'hora. El baró de Monteagle, un noble catòlic, va rebre pocs dies abans del 5 de novembre una carta anònima que l’advertia del risc d'un atemptat. Monteagle va alertar a les autoritats, que van registrar els edificis del Parlament i van descobrir Guy Fawkes ultimant-ne els preparatius.

Fawkes va ser detingut i torturat perquè delatés tots els conspiradors. Tots van ser condemnats a morir i executats a finals de gener del 1606. Avui dia, 400 anys després dels fets, el rostre de Guy Fawkes continua formant part de la història anglesa i de la cultura popular.

Del còmic a la gran pantalla

La Conspiració de la Pòlvora i la història de Guy Fawkes van inspirar el còmic V de Vendetta escrit per Alan Moore i il·lustrat per David Lloyd i publicat a la dècada dels 80. La sèrie de còmics relata una història situada en un futur distòpic, on una guerra nuclear ha devastat mig món i un partit feixista governa al Regne Unit.

El protagonista del còmic és un anarquista anomenat V que intenta lluitar contra el règim totalitari. A més, V s'amaga darrere d'una màscara que s'inspira en el rostre històric de Guy Fawkes: una careta de color blanc amb les galtes de color rosat, ulls ametllats, perilla i bigoti amb les puntes aixecades.

El 2006 es va estrenar una adaptació de la novel·la gràfica a la gran pantalla. Dirigida pel director James McTeigue, la pel·lícula V de Vendetta està protagonitzada per l'actriu Natalie Portman i l'actor Hugo Weaving.

Rebel·lar-se contra el sistema

Amb el temps, la màscara que apareix als còmics i la pel·lícula s'ha convertit en un símbol per a aquells que intenten rebel·lar-se contra el sistema i és habitual veure-la en manifestacions i protestes. 

També s'ha convertit en la imatge del col·lectiu hacktivista Anonymous: un grup d'activistes informàtics que, a través d'atacs informàtics, reivindiquen drets com la llibertat d'expressió o l'accés a internet. Els membres d’Anonymous han realitzat accions per defensar la tasca de WikiLeaks i la filtració de documents secrets, que posen al descobert les pràctiques il·legals de diferents governs.

Al mateix temps, el rostre de Guy Fawkes s'ha deixat veure en protestes ciutadanes de tot el món. Un dels casos més recents van ser les protestes de Hong Kong, en les quals milers de ciutadans hongkonguès van sortir als carrers per defensar els seus drets davant del govern xinès. El govern regional de Hong Kong fins i tot es va plantejar prohibir les màscares.

Quatre segles després de la Conspiració de la Pólvora, i malgrat que el complot va fracassar, l'esperit revolucionari continua viu en el somriure enigmàtic de Guy Fawkes.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!