El calendari musulmà no pren com a referència el Sol i provoca que la celebració del mes sagrat s’avanci deu dies cada any
Per Raquel Sáez
Dejuni a l’hivern, però també a l’estiu. Els musulmans no tenen una data fixa per a la celebració del Ramadà. Es tracta del mes més important per a aquesta comunitat, que celebra que el profeta Mahoma va rebre la primera revelació de l’Alcorà i en el qual els fidels s’han d’abstenir de menjar, beure i tenir relacions sexuals durant el dia.
El motiu d’aquesta variació és el seu calendari lunar. “Aquest fet té un origen astronòmic i en com es defineix el calendari àrab tradicional. En l’actualitat, és dels pocs que utilitza com a referència la Lluna i no considera en cap moment el Sol per definir-lo. Al contrari del que succeeix en el gregorià, cristià o occidental. Els calendaris xinès i hebreu són lunisolars”, explica el director científic del Parc Astronòmic Montsec (PAM), Salvador J. Ribas.
El Ramadà, amb dies de marge
En calendari musulmà cada any té 12 cicles lunars o mesos i, cadascun, té una durada de 29 o 30 dies. D’aquesta manera, un any musulmà tindria 354 dies, en lloc dels 365 del nostre calendari. Aquesta diferència és la que explica que el Ramadà s’avanci entre 10 i 11 dies cada any.
Les diferències entre calendaris no es queden aquí. Definir quan comença un mes també és més complex. Per aquest motiu, és difícil dir amb exactitud quan acaba el Ramadà. Per això, moltes vegades sol donar-se la data amb un dia de marge tant per a l’inici com per al final. Per exemple, el 2020 s’espera que finalitzi entre el 23 i el 24 de maig.
“L’inici del Ramadà es produeix en la posta de Sol, en el moment en què es pugui veure un fil de Lluna en fase creixent. Però això depèn d’un observador que ho confirmi i, en alguns casos crea confusió, perquè pot ser que les condicions atmosfèriques en aquell moment no siguin bones”, apunta aquest especialista.
Com ja succeïa amb els egipcis, la figura de l’observador es torna fonamental. “Aquí, el nostre calendari solar part amb avantatge. Tothom pot gestionar aquesta informació i no es té aquesta incertesa”, recorda Ribas.
Check out Earth & Moon phases during an entire month pic.twitter.com/ccVybPnFym
— RT (@RT_com) May 4, 2020
El ball de números del Ramadà no sempre casa bé amb les temperatures. El fred o la calor no van lligats als mesos del calendari lunar, sinó a la posició de la terra en òrbita respecte al Sol.
“Aquells que tenen com a referència el Sol són organitzativament molt més realistes. Les estacions es repeteixen cíclicament. Podem preveure a partir de quina data arriba el fred o la calor. Encara que per al calendari àrab tampoc és un problema. Parlem de latituds més baixes i estacions menys marcades. S’han adaptat”, diu el director.
Pendents de la sortida de la Lluna
Les diferències no acaben aquí. Els anys tampoc els comptem igual. Segons el calendari musulmà, ens trobem en 1441. “En el cas àrab s’inicia en l’anomenada Hègira, el moment de la fugida de Mahoma cap a la Medina per constituir la primera comunitat musulmana. Aquest moment té lloc l’any 622 del calendari cristià o occidental”, recorda el responsable del PAM.
Informació elaborada en col·laboració amb el Parc Astronòmic Montsec
