La dimissió de Boris Johnson com a primer ministre del Regne Unit

El líder britànic ha dimitit pels escàndols dins el seu govern i les pressions del seu propi equip

El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, ha presentat la seva dimissió com a cap de govern i com a líder del Partit Conservador. Els últims dies, diversos ministres i desenes d'alts càrrecs havien renunciat a causa d'una sèrie d'escàndols que assenyalaven el govern i havien demanat públicament la retirada de Johnson.

Finalment, el primer ministre ha cedit a les pressions, però pretén mantenir-se al càrrec fins a la tardor perquè el Partit Conservador tingui temps de triar un nou líder. Aquesta decisió ha rebut les crítiques de l'oposició i també dels mateixos conservadors, que li exigeixen que abandoni el càrrec de manera immediata.

Segons el reglament del Parlament britànic, Johnson ha de presentar la seva dimissió de manera oficial a la Reina Isabel II, que és la cap d'Estat del país. Aleshores, els diputats del Parlament hauran d’escollir un nou primer ministre: com el Partit Conservador té majoria a la cambra, serà el candidat que triï aquest partit.

Feia mesos que Johnson estava en el centre de la polèmica, sobretot pel cas Partygate: els mitjans de comunicació van publicar al gener que el primer ministre i diversos membres del seu equip havien ignorat les restriccions per la covid i muntat festes durant els mesos més durs de la pandèmia, quan la població estava confinada.

Malgrat aquestes revelacions, Johnson s'havia negat a dimitir: es va disculpar públicament, però va explicar que el seu deure com a primer ministre era continuar al capdavant del govern, fins i tot en els mals moments. Al principi, també va comptar amb el suport del seu partit.

No obstant això, els últims dies ha sortit a la llum un altre escàndol: se l'acusa d'encobrir Chris Pincher, diputat conservador acusat d'assetjar sexualment diversos homes i assessors del Parlament britànic. Pincher va presentar la seva dimissió, però Johnson simplement el va apartar del focus públic i el va mantenir com a diputat.

Tots aquests casos han perjudicat la imatge del primer ministre i li han fet perdre popularitat: les enquestes de les últimes setmanes mostraven que, si ara se celebressin eleccions, Johnson perdria el seu escó. Per aquest motiu, el Partit Conservador ha pressionat fins a aconseguir-ne la dimissió, per por que la mala imatge del primer ministre afectés la resta de la formació.

Johnson: el defensor del Brexit

Boris Johnson és un personatge controvertit, amb una llarga carrera a la política britànica. Fill d'una família rica, es va formar en escoles d'elit i va treballar com a periodista abans de fer el salt a la política: va ser diputat del 2001 al 2008 i alcalde de Londres del 2008 al 2016, un càrrec amb el qual es va fer conegut a tot el món.

Johnson va defensar des del principi la idea del Brexit: la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). En aquest sentit, es va allunyar dels polítics més moderats del Partit Conservador, que defensaven la permanència dins de la UE, i es va alinear amb polítics d'idees populistes com Nigel Farage, líder del Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP) i defensor acèrrim del Brexit.

Així, Johnson es va convertir en un defensor destacat del “Brexit dur”, és a dir: sortir de la Unió Europea encara que fora sense definir els acords. Aquesta estratègia ha provocat diversos conflictes entre el govern britànic i les institucions europees, per exemple, a l'hora gestionar el comerç amb Irlanda del Nord.

Donant suport al Brexit va guanyar popularitat entre la població i va escalar posicions dins del Partit Conservador, que el veia com una figura política molt forta per guanyar les eleccions. Per això, al juliol del 2019, va ser escollit per substituir Theresa May com a primer ministre.

Els primers mesos no van ser fàcils, perquè l'oposició bloquejava totes les negociacions del Brexit. Johnson va convocar eleccions al desembre del 2019 i va aconseguir la majoria absoluta per als conservadors o ‘tories’, com se'ls coneix al Regne Unit.

Amb aquest resultat històric, les seves polítiques quedaven legitimades davant l'opinió pública. Però ningú comptava amb els efectes d'una pandèmia, la crisi sanitària i els escàndols que arribarien més tard.

Dimissions a Downing Street

Boris Johnson va anunciar la seva dimissió davant del número 10 de Downing Street, la residència oficial del primer ministre. La notícia ha ocupat els titulars internacionals els últims dies, però el cert és que els últims primers ministres del Regne Unit han dimitit del seu càrrec, per diferents motius.

Tony Blair va ser líder del Partit Laborista, el principal partit de centreesquerra al Regne Unit, i primer ministre entre el 1997 i el 2007. Es va veure obligat a dimitir per la Guerra de l'Iraq: el govern britànic va donar suport als Estats Units i va assegurar que hi havia armes de destrucció massiva per justificar-ne la invasió, però més tard es va demostrar que era mentida.

Blair va ser substituït pel laborista Gordon Brown, que no comptava amb massa suports fins i tot dins del seu partit. La crisi econòmica global va esclatar el 2008 i va perjudicar el seu govern. A les eleccions del 2010, el Partit Laborista va perdre la majoria i Brown va ser incapaç de negociar un govern de coalició amb altres partits, per això va dimitir.

El Partit Conservador va ser el més votat en aquelles eleccions, així que el seu líder, David Cameron, va ser nomenat el nou primer ministre. Cameron va governar fins al 2016, però va dimitir després del resultat del referèndum del Brexit: van guanyar els partidaris de la sortida i ell era un conservador moderat que havia fet campanya per mantenir-se a la Unió Europea.

La substituta de Cameron va ser Theresa May, també dels tories. May es va encarregar de liderar les negociacions del Brexit amb la Unió Europea. La tasca no era fàcil i els membres més radicals del seu partit (com Boris Johnson) li reclamaven que fos més dura en les seves exigències. Finalment, va dimitir per deixar pas al sector més dur del Partit Conservador.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!